La Zauba’ah és un esperit de la tradició àrab.
El remolí mateix: un djinn que viatja dins la columna de sorra. La fitxa descriu la Zauba’ah com una força maligna que es manifesta en el remolí de sorra del desert.
La Zauba’ah és el djinn del remolí de sorra de la tradició àrab: un esperit maligent que viatja dins l’alta columna de pols. Qui a Egipte o Aràbia veia un remolí de vent travessar la plana, segons la creença popular, no veia una simple tromba de pols, sinó un djinn en viatge.
Cal distingir dues línies de tradició: la creença popular en el remolí, documentada per Edward Lane al segle XIX, i la figura reial oculto-astrològica del Kitab al-Bulhan del segle XIV, en la qual la Zauba’ah apareix com a rei demoni entronitzat del divendres.
Tipus: Djinn del remolí de sorra, en la tradició ocultista rei djinn
Origen: Creença popular àrab-islàmica i ocultisme
Textos: Lane, Kitab al-Bulhan
Període: Segle XIV (Bulhan) fins a la creença popular documentada del segle XIX
Aparença: Columna de sorra o rei demoni entronitzat
La tradició oculto-astrològica és documentada al Kitab al-Bulhan del segle XIV, mentre que la creença popular en el remolí es troba en Edward Lane al segle XIX.
Egipte i Aràbia: Lane va documentar la creença en el djinn del remolí de sorra en la vida quotidiana de l’Egipte modern.
Situació de fonts mitjana: Lane i el Kitab al-Bulhan són testimonis sòlids, mentre que les atribucions més detallades de les fonts populars no ho són.
Àrab: zawba’a, remolí de vent o cicló, un significat indiscutible. Un sobrenom transmès és Abu Hasan. El nom designa, doncs, el fenomen meteorològic mateix, que la creença popular interpretava com el vehicle del djinn.
Aparença
En la creença popular, la Zauba’ah és el remolí mateix: una alta columna de sorra i pols dins la qual viatja un djinn maligne. En la tradició ocultista, en canvi, és un rei demoni entronitzat, de moltes caps i de forma mixta.
Acció
La Zauba’ah provoca tempestes de sorra, trombes de pols i trombes marines. En la tradició ocultista és el rei del divendres i s’associa al planeta Venus. Atribucions detallades com quatre subnoms o colors provenen de fonts populars i no estan científicament confirmades.
Els aspectes principals del djinn del remolí d’un cop d’ull.
Figura de dues capes: creença popular genèrica, en la qual qualsevol remolí és un djinn, i rei djinn amb nom propi de la tradició de Bulhan.
Viatgers que es trobaven la columna de sorra en camp obert; el seu apropament es considerava una trobada amb un djinn maligne.
Alta columna de sorra i pols; en el Kitab al-Bulhan, un rei demoni entronitzat, de moltes caps i de forma mixta.
Provoca tempestes de sorra, trombes de pols i trombes marines; en la tradició oculto-astrològica és el rei del divendres, associat al planeta Venus.
Segons Lane, en apropar-se la columna, es crida Hadid, Hadid, ferro, ferro, o Allahu akbar, ja que els djinn tenen un gran temor al ferro.
Dimonis del vent de l’antiga Mesopotàmia com Pazuzu; en el sistema de Bulhan, els set reis djinn dels dies de la setmana.
La paraula zawba’a significa remolí de vent o cicló, sense cap dubte; com a sobrenom es transmet Abu Hasan. Sobre aquesta base lingüística es van desenvolupar dues tradicions separades. Una és la creença popular en el remolí, que Edward Lane va documentar a Egipte al segle XIX: qualsevol columna de pols ascendent podia ser un djinn en viatge.
L’altra és la tradició oculto-astrològica del Kitab al-Bulhan del segle XIV. Allí, la Zauba’ah no és un remolí anònim, sinó un rei demoni amb nom propi: entronitzat, de moltes caps, rei del divendres i associat al planeta Venus, un dels set reis djinn dels dies de la setmana. Ambdues línies porten el mateix nom però es refereixen a coses diferents.
La Zauba’ah pervi en la creença popular egípcia i àrab sobre els remolins de sorra, i també en la tradició iconogràfica oculto-astrològica del Kitab al-Bulhan.
Des de l’estudi de les religions, la Zauba’ah presenta dues capes. Aclariments importants: cal distingir la creença popular genèrica, en la qual qualsevol remolí és un djinn, del rei djinn ocultista amb nom propi del divendres; la identificació al-Abyad amb Zauba’ah és inconsistent dins la mateixa tradició; i els sistemes de detall són populars, no científics.
La protecció contra la Zauba’ah està ben documentada i és ben senzilla: segons Lane, en apropar-se la columna de sorra, es crida Hadid, Hadid, ferro, ferro, o Allahu akbar, ja que els djinn tenen un gran temor al ferro. Aquest és l’apotropaisme clàssic del ferro en la tradició del desert: cap estri ritual, cap llibre de fórmules, només la paraula cridada pel metall que els djinn temen.
Com a dimoni del vent, la Zauba’ah s’inscriu en una línia amb els antics dimonis del vent mesopotàmics com Pazuzu, el senyor alat dels vents de tempesta. En el sistema de Bulhan, en canvi, pertany als set reis djinn dels dies de la setmana i, per tant, a la sistemàtica erudita del món dels jinn. Entre les figures del desert d’Aràbia li són properes la Si’lat i el Hatif, que igual que ella es troben amb el viatger solitari.
Què és la Zauba’ah?
El djinn del remolí de sorra àrab, que viatja dins la columna de pols.
Com se’n pot un protegir?
Segons Lane, cridant Ferro, ferro, ja que els djinn temen el ferro.
Hi ha dues interpretacions?
Sí, la creença popular en el remolí i la figura reial ocultista.
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a djinn de remolí de sorra, la Zauba’ah converteix un fenomen meteorològic quotidià en una trobada amb l’invisible: allà on la mirada racional només veu una tromba de pols, la tradició hi veia un esperit viatger.
Contra la seva influència, la tradició intercultural esmenta aquests mitjans de protecció:
Compara al Brúixola de Protecció →Mitjans de protecció recomanats
El mitjà de protecció més senzill d'aquesta col·lecció: 41 capes d'or pur 999, platí, plata i silici, fabricat a Ruhla/Turíngia. No cal activar-lo, no està vinculat a cap persona i actua en un radi d'uns 50 metres, fins i tot sense portar-lo.
Comprar el penjoll de proteccióEl penjoll de protecció en detall
Éssers relacionats

Hei Bai Wuchang, la parella d'esperits del món subterrani xinès, condueix les ànimes dels difunts...

La Iara, seductora dona de l'aigua dels rius brasilers. Origen a partir de l'Ipupiara, llegendes,...

Ishtar, deessa de l'amor i de la guerra a Mesopotàmia. Aspecte de Venus, temples a Uruk i el seu ...

Ishum, el déu del foc i vigilant nocturn de Mesopotàmia. Origen, la torxa, el paper moderador en ...

Apu Pitusiray, la divinitat muntanyenca de connotació femenina prop de Calca. Origen, la parella ...

Patupaiarehe, el poble boscà clar i fadenc dels maoris. Origen, la música de flauta de la boira, ...