El Dellermännle és un esperit del món llegendari alpí.
El petit penitent que ronda perquè va robar arrels de genciana. La fitxa el classifica com a esperit penitent de la vall del Derra, a la Kleinwalsertal.
El Dellermännle és un petit esperit muntanyenc penitent de la Kleinwalsertal: un homenet vell i molt petit vestit amb una roba de lli blava, amb un sac i una aixada a l’espatlla. Ha de rondar perquè en vida va robar arrels de genciana, i es troba amb caminants i pastors a la vall del Derra.
La base documental és escassa però real: existeix un nucli narratiu publicat en dues versions gairebé idèntiques, la de Richard Beitl al Sagenwald de 1953 i la de Karl August Reiser i Hulda Eggart a les Allgäuer Sagen. Entremaliat i molestós, l’homenet estira cabells i tira sorra al menjar.
Tipus: esperit penitent d’ànima en pena amb forma de nan
Origen: tradició llegendària de la Kleinwalsertal
Textos: Beitl, Im Sagenwald (1953); Reiser i Eggart, Allgäuer Sagen
Període: publicat entre aproximadament 1895 i 1953
Aparença: homenet vell i molt petit vestit amb roba de lli blava
La tradició llegendària es va publicar entre aproximadament 1895 i 1953; el nucli narratiu és més antic i arrela oralment a la Kleinwalsertal.
Kleinwalsertal, Vorarlberg i Allgäu; l’homenet està lligat a la vall del Derra, amb l’alpatge de Derra o Derren.
Escassa però real: un nucli narratiu en dues versions gairebé idèntiques, la de Beitl i la de Reiser i Eggart.
Origen del nom: lligat al lloc, segons l’alpatge de Derra o Derren a la vall del Derra, popularment anomenada Dellera. La derivació de Delle o «depressió» és especulativa i no està documentada.
Aparença
El Dellermännle és un homenet vell i molt petit vestit amb roba de lli blava, amb un sac i una aixada a l’espatlla. Desapareix sense deixar rastre.
Efecte
És un esperit penitent d’ànima en pena que ha de rondar perquè en vida va robar arrels de genciana. Entremaliat i molestós, estira cabells i tira sorra al menjar; en la versió de l’Allgäu és un presagi de l’epidèmia de bestiar coneguda com la Flug. Les fonts no esmenten cap relació amb tresors o or.
Els aspectes més importants del petit esperit penitent d’un cop d’ull.
Petit esperit penitent del món llegendari valser, lligat al lloc de la vall del Derra a la Kleinwalsertal, situat tipològicament entre els homenets de muntanya del Vorarlberg.
Caminants i pastors a la vall del Derra; en la versió de l’Allgäu, la seva aparició es considera un presagi de l’epidèmia de bestiar coneguda com la Flug.
Homenet vell i molt petit vestit amb roba de lli blava, amb un sac i una aixada a l’espatlla; desapareix sense deixar rastre.
Ànima en pena penitent: l’homenet ronda perquè va robar arrels de genciana i molesta entremaliadament, estira cabells i tira sorra al menjar.
L’única cosa documentada és resar un parenostre a l’homenet, una intercessió per l’ànima en pena; per evitar la molèstia cal marxar del lloc.
Els Walsermännlein, els homenets de muntanya del Vorarlberg i del Valais, i tipològicament els petits homenets de la terra i nans; no és un home salvatge.
El nom del Dellermännle està lligat al lloc: fa referència a l’alpatge de Derra o Derren a la vall del Derra, popularment anomenada Dellera. La derivació ocasionalment suggerida a partir de Delle o «depressió» és especulativa i no està documentada.
La tradició consisteix en dues versions gairebé idèntiques, la de Richard Beitl al Sagenwald de 1953 i la de Karl August Reiser i Hulda Eggart a les Allgäuer Sagen de 1914. Es tracta, doncs, d’un únic nucli narratiu, no de dues tradicions independents. Precisament aquesta base documental escassa però neta fa del Dellermännle un cas instructiu: el que donen les fonts està clarament delimitat, i tot el que va més enllà és un afegit posterior.
Digitalment, el Dellermännle és present sobretot a portals de llegendes; el club alpí i el turisme recuperen popularment la figura.
Des de la ciència de la religió, el Dellermännle és un exemple d’esperit penitent alpí escassament documentat. Aclariments importants: un esperit guardià de tresors no està documentat, el sac i l’aixada remeten a les arrels de genciana. La denominació «homenet salvatge» és enganyosa, es tracta d’un esperit penitent d’ànima en pena amb forma de nan. I no es tracta de dues tradicions independents, sinó d’un nucli narratiu en dues versions.
Una defensa en sentit estricte és, en gran part, indocumentada. L’única cosa transmesa és resar un parenostre a aquest homenet, una intercessió per l’ànima en pena que ha de rondar; la molèstia s’evita simplement marxant del lloc. Les fonts no esmenten amulets ni conjurs. El tracte amb el Dellermännle no és, doncs, un ritual de protecció contra un enemic, sinó una ajuda pastoral per a un penitent.
El Dellermännle se situa al costat dels Walsermännlein i dels homenets de muntanya del Vorarlberg i del Valais, i tipològicament dels petits homenets de la terra i nans, però no coincideix plenament amb l’home salvatge. Dins l’espai alpí, s’inclou en una sèrie amb el Nörgel com a petit esperit de la terra, mentre que la Salige Frau i els salvatges Fänggen constitueixen els grans pols oposats del paisatge llegendari.
Què és el Dellermännle?
Un petit esperit muntanyenc penitent de la Kleinwalsertal, que ha de rondar perquè va robar arrels de genciana.
És un esperit guardià de tresors?
No. El sac i l’aixada remeten a les arrels de genciana; una relació amb or o tresors no està documentada.
Com se l’evita?
Marxant del lloc; a més, es diu que es pot resar un parenostre per l’ànima en pena.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a esperit d’ànima penitent en forma de nan, el Dellermännle és un dels petits homenets de la muntanya del Vorarlberg: no és un guardià de tresors, sinó una ànima inquieta que expia un antic deute a la vall del Derra.
Contra la seva influència, la tradició intercultural esmenta aquests mitjans de protecció:
Compara al Brúixola de Protecció →Mitjans de protecció recomanats
El mitjà de protecció més senzill d'aquesta col·lecció: 41 capes d'or pur 999, platí, plata i silici, fabricat a Ruhla/Turíngia. No cal activar-lo, no està vinculat a cap persona i actua en un radi d'uns 50 metres, fins i tot sense portar-lo.
Comprar el penjoll de proteccióEl penjoll de protecció en detall
Éssers relacionats

Ochokochi, l'esperit salvatge del bosc de la folklore mingrelia. Origen, l'excrescència d'destral...

Salvadora de pescadors, el santuari de Meizhou i la veneració en la cultura marina del sud de la ...

L'Edimmu no és, en la demonologia mesopotàmica, una figura creada, sinó conseqüència d'una neglig...

Els shisa són les figures teulades en forma de lleó d'Okinawa, col·locades en parelles com a guar...

Zao Jun, el déu de la cuina xinès, vigila el fogó i informa l'Emperador de Jade. Anàlisi des de l...

Nyami Nyami, el déu serpent del Zambesi dels tonga. Origen, la presa de Kariba, l'amulet i la sev...