El Nörgel és un esperit del món llegendari alpí.
El Norg: útil a l’estable, entremaliat al banc de munyir.
El Nörgel, també anomenat Norg o Norggen, és un petit esperit de muntanya i de la terra del Tirol del Sud, un nan o follet de naturalesa ambivalent: en part útil, en part entremaliat. Quan és útil, alimenta i muny el bestiar com a mosso i mol de nit; quan és entremaliat, arrossega el banc de munyir, vessa la llet i ocupa ponts.
Malgrat les aparences, el seu nom no té res a veure amb el verb alemany nörgeln (rondinar): la interpretació filològica establerta el fa derivar del llatí Orcus, el déu de l’inframón, a través de la cadena fonètica Orco a Lork i Norg. El Nörgel està documentat al Burggrafenamt prop de Merano, al Passeier i al Trentino.
Tipus: petit esperit de muntanya i de la terra, nan o follet de naturalesa ambivalent
Origen: tradició llegendària alpina, arrel romànica
Textos: Zingerle, Alpenburg, Matscher
Període: recollit des del segle XIX
Aparença: home petit de figura desproporcionada amb barba gris com el gel
La tradició llegendària alpina sobre el Nörgel es recull des del segle XIX; la descripció més rica la dóna Hans Matscher.
El Tirol del Sud, el Burggrafenamt prop de Merano, el Passeier i el Trentino: el territori nuclear de la creença en el Norg.
Bona: Zingerle i Alpenburg proporcionen els testimonis clàssics, i Hans Matscher, la descripció més rica.
Origen del nom: no té relació amb nörgeln, que és més recent i onomatopeic, ni cap connexió documentada amb Narr (bufó). La interpretació filològica establerta el considera una forma nanificada del romànic Orco, provinent del llatí Orcus, el déu de l’inframón, a través de la cadena fonètica Orco a Lork i Norg.
Aparença
El Nörgel és un home petit de figura desproporcionada: cap gros, boca ampla, ventre inflat sobre cames tortes, amb barba gris com el gel. Vesteix loden gris, sovint una jaqueta vermella i mitges verdes, i fa uns tres pams d’alçada.
Acció
El Nörgel és ambivalent: quan és útil, alimenta i muny el bestiar com a mosso i mol de nit; quan és entremaliat, arrossega el banc de munyir, vessa la llet i ocupa ponts. Un mite d’origen el presenta com un àngel que va quedar penjat durant la caiguda de Llucifer.
Els aspectes més importants del petit esperit de la terra d’una ullada.
Petit esperit de la terra d’origen romànic dins les creences populars del Tirol del Sud; la recerca el distingeix expressament dels pobles de nans germànics.
Masos, bestiar i feina nocturna: com a mosso, el Nörgel alimenta i muny el bestiar i mol durant la nit.
Uns tres pams d’alçada, cap gros, boca ampla, ventre inflat sobre cames tortes, barba gris com el gel, loden gris, jaqueta vermella, mitges verdes.
Ajudant i entremaliat alhora: útil a l’estable i al molí, molest al banc de munyir, amb la llet i als ponts.
Estan documentats motius com l’exorcisme sacerdotal i el regal d’una peça de roba, després del qual el petit Nörggele plora i desapareix; els objectes beneïts, en canvi, no fan efecte en aquestes llegendes.
Els nans, els follets domèstics i els follets li són propers, però la recerca subratlla el seu origen romànic; funcionalment molt propers hi són el Salvan, el Salvanèl i les Bregostane.
Cal aclarir primer què no és el nom: no té relació amb nörgeln, que és més recent i onomatopeic, ni cap connexió documentada amb Narr (bufó). La interpretació filològica establerta veu en el Norg una forma nanificada del romànic Orco, provinent del llatí Orcus, el déu de l’inframón, a través de la cadena fonètica Orco a Lork i Norg.
El Nörgel està documentat al Tirol del Sud, al Burggrafenamt prop de Merano, al Passeier i al Trentino; les fonts són Zingerle, Alpenburg i Hans Matscher, amb la descripció més rica. Així, el Nörgel és un cas rar en què encara es pot captar en el nom mateix la capa romànica de les creences populars alpines: no un nan germànic, sinó un senyor de l’inframón reduït.
El Nörgel és present en la cultura excursionista i turística del Tirol del Sud, per exemple en el Norggensteig, i és tractat en la literatura i la recerca.
Des de l’estudi de les religions, el Nörgel és un exemple del petit esperit de la terra alpí i ambivalent. Aclariments importants: el seu nom no es deriva de nörgeln ni de Narr, sinó que prové del llatí Orcus. No és un poble de nans germànic, sinó d’origen romànic. I no existeix un sistema tradicional d’amulets de protecció.
La defensa contra el Nörgel és motívica, no un sistema de recepta. Estan documentats l’exorcisme sacerdotal i el motiu de regalar al petit Nörggele una peça de roba completa, després del qual plora i desapareix. És notable la troballa inversa: els objectes beneïts, precisament, no fan efecte en aquestes llegendes. No hi ha constància d’una defensa amb amulets o herbes; qui vulgui conviure amb el Norggen ho fa mitjançant el comportament i el regal, no amb mitjans d’exorcisme.
El Nörgel se situa al costat dels nans, els follets domèstics i els follets, però la recerca subratlla el seu origen romànic, no germànic; funcionalment molt propers hi són el Salvan o Salvanèl ladí-trentí i les Bregostane, com a forma gran de l’Orco. Dins el món llegendari alpí, pertany amb el Dellermännle als homenets petits, mentre que la Salige Frau i les Fänggen representen les grans figures femenines.
El nom prové de nörgeln?
No. El verb és més recent i onomatopeic; el nom prové del llatí Orcus, el déu de l’inframón.
És perillós el Nörgel?
Sol ser útil o entremaliat de manera innòcua; només en casos aïllats es mostra letal.
És un nan germànic?
No. La recerca subratlla el seu origen romànic.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència al llistat bibliogràfic.
Com a nan de muntanya tirolès d’origen romànic i, al mateix temps, com a esperit de la terra dels Alps, el Nörgel mostra la quantitat d’història que pot amagar-se en un homenet: des del déu de l’inframón Orcus fins a la mainada entremaliada dels estables del Tirol del Sud.
Contra la seva influència, la tradició intercultural esmenta aquests mitjans de protecció:
Compara al Brúixola de Protecció →Mitjans de protecció recomanats
El mitjà de protecció més senzill d'aquesta col·lecció: 41 capes d'or pur 999, platí, plata i silici, fabricat a Ruhla/Turíngia. No cal activar-lo, no està vinculat a cap persona i actua en un radi d'uns 50 metres, fins i tot sense portar-lo.
Comprar el penjoll de proteccióEl penjoll de protecció en detall
Éssers relacionats

Erínies, les venjadores de la mitologia grega. Perseguidores de la culpa de sang, relació amb l'O...

El Wiedergänger, el mort inquiet de la tradició germànica. L'origen, el retorn corporal, la defen...

Qui és el Krampus? L'origen del nom, la nit del Krampus el 5 de desembre, la diferència amb els P...

Mishipeshu, la pantera aquàtica banyuda dels Anishinaabe. Origen, el tabú del coure, les pintures...

El Tatzelwurm, el ser dracònic de cap felí dels Alps. Origen, llegenda i criptozoologia, i la cla...

Strigoi, Moroi, Iele i Pricolici: la tradició popular romanesa explicada des de la ciència de la ...