Apam Napat és déu de la tradició persa.
El fill de les aigües porta el foc de les profunditats. El títol designa Apam Napat com a déu de l’aigua dels indoiranis.
Apam Napat, el fill de les aigües, és un déu indoiraní que encarna el foc ocult dins l’aigua; s’alça daurat, vestit de llampec, des de l’aigua.
Al Rigveda té un himne propi, sovint més un títol que un nom pròpi. A l’Avesta guarda el khvarenah, l’ardor gloriós de la sobirania.
Tipus: déu del foc dins l’aigua
Origen: àmbit cultural indoiraní
Textos: himne del Rigveda, Zamyad-Yasht
Període: molt antic fins avui
Aparença: déu daurat, vestit de llampec
Molt antic: tradició indoirania comuna del Rigveda i l’Avesta, encara honrat litúrgicament avui dia.
L’àmbit cultural indoiraní, des de l’Índia vèdica fins a l’Iran zoroàstric.
Bona: un himne propi del Rigveda, així com el Tishtrya-Yasht i el Zamyad-Yasht de l’Avesta.
Sànscrit/avèstic: Apam Napat significa fill de les aigües, emparentat amb el llatí nepos. Al Rigveda sovint és un títol més que un nom propi.
Aparença
Déu daurat que s’alça de l’aigua, vestit de llampec, associat a un cavall ràpid.
Efecte
Distribueix l’aigua de les terres, vetlla per l’ordre, guarda el khvarenah.
Els aspectes més importants del déu de l’aigua d’un cop d’ull.
Figura indoirania doble procedent del Rigveda i l’Avesta, anterior al culte del temple.
Creients que demanen protecció i fertilitat, a l’Iran també els reis.
Déu daurat, vestit de llampec, alçant-se de l’aigua.
Distribueix l’aigua de les terres, guarda el khvarenah de les profunditats.
Liturgia diària com a Yazata, associat a la festa de Maidyoshahem, sense temple propi.
Es distingeix del vèdic Varuna, també fill de les aigües, pel foc.
En sànscrit i avèstic, Apam Napat significa fill de les aigües; Napat està emparentat amb el llatí nepos. Dumézil hi veia una connexió amb l’etrusc Nethuns i el romà Neptunus.
Al Zamyad-Yasht de l’Avesta està vinculat al khvarenah i forma part de la tríada àhurica amb Ahura Mazda i Mithra.
Apam Napat és una figura de la mitologia comparada indoeuropea, testimoni d’un motiu del foc dins l’aigua.
Des del punt de vista de la ciència de les religions, mostra una doble tradició indoirania: el mateix déu en versió vèdica i avèstica, amb l’aspecte del foc més accentuat a l’Índia i reduït a l’Iran.
Encara avui Apam Napat és honrat diàriament com a Yazata. Al culte de l’aigua pertanyen l’aigua beneïda, l’amulet i la fumigació.
Déu del foc o de l’aigua?
Tots dos: encarna el foc ocult dins l’aigua; el seu nom significa fill de les aigües.
Per què gairebé no és venerat avui?
El paper de creador va passar a Ahura Mazda, i el culte de l’aigua a Anahita.
Enllaços interns:
Més obres de referència a la bibliografia.
Tant si es parla d’Apam Napat com a déu del foc ocult com si se’l coneix com a fill de les aigües: es tracta del mateix guardià indoiraní del khvarenah a les profunditats del mar.
Éssers relacionats

Frigg, alta deessa dels Ansos i mare de Balder. Do del destí, maternitat, llar. Fonts a l'Edda, S...

Pesanta, l'esperit d'ofec català en forma de gos. Origen, la pressió al pit, la interpretació com...

Machen Pomra (Amnye Machen), el déu-guerrer de la muntanya d'Amdo. Origen, la muntanya de peregri...

Ngai, el déu suprem dels kikuyu i dels masai, resident al mont Kenya. Origen, la muntanya com a r...

Rübezahl, l'esperit capriciós de la muntanya dels Sudets: documentat des de 1561, recollit per Pr...

Els gestos de protecció com a principi protector: la figa, el gest de les banyes i la mà protecto...