iWell Guard

Pesanta, el gos amb les potes foradades

Pesanta és un esperit de la tradició catalana.

Un gos negre gigantesc s’asseu sobre el pit dels qui dormen.

EsperitEspanya

Índex

Pesanta, esperit de la tradició espanyola
Pesanta

Pesanta és l’esperit d’ofec català: un gos negre gigantesc i pelut amb les potes foradades, més rarament un gat. De nit s’introdueix a les cases, s’asseu sobre el pit dels qui dormen i provoca ofec i malsons.

El nom porta al nucli de la idea: prové del camp semàntic de pesat, càrrega o oprimir, emparentat amb el castellà pesado i pesadilla, malson. Clàssicament, la Pesanta es considera una interpretació popular de la paràlisi del son, aquell estat entre dormir i estar despert en què els afectats se senten paralitzats i oprimits per una presència amenaçadora.

Resum: Pesanta

Tipus: Esperit d’ofec català en forma d’un gos gigantesc
Origen: Creença popular catalana, transmesa oralment
Textos: tradició popular oral, recolzada per la recerca moderna sobre la paràlisi del son
Període: tradició oral, encara viva en la creença popular actual
Aparença: gos negre gigantesc i pelut, més rarament gat, amb les potes foradades

Context de transmissió

Període dels textos

La creença popular catalana entorn de la Pesanta és de transmissió oral i encara és viva avui, recolzada per la recerca científica moderna sobre la paràlisi del son.

Àrea de difusió

Estesa a Catalunya i per tot el domini lingüístic català.

Estat de les fonts

Moderada: la tradició popular oral es veu recolzada per la recerca científica sobre la paràlisi del son, sobretot pels treballs de David J. Hufford.

Nom i variants

Català: El nom prové del camp semàntic de pesat, càrrega o oprimir, emparentat amb el castellà pesado, pesat, i pesadilla, malson. Codifica l’experiència corporal essencial, la càrrega opressiva sobre el pit.

Aparença

Aparença

La Pesanta apareix com un gos negre, pelut, de mida inquietant, més rarament com un gat, amb potes com d’acer però foradades. Les potes foradades són el seu tret característic i popularment es consideren la raó per la qual, malgrat el seu pes, no pot aguantar res. El gos negre és un motiu clàssic dels dimonis nocturns.

Acció

De nit, la Pesanta entra a les cases per forats de la clau, per sota les escletxes de les portes o a través de les parets, s’asseu sobre el pit dels qui dormen i provoca ofec i malsons. Qui es desperta i la veu, sol només albirar una ombra que fuig. No mata, sinó que turmenta la persona que dorm nit rere nit amb pressió al pit i sensació d’asfíxia.

Fitxa: Pesanta

Els aspectes més importants de l’esperit d’ofec d’una ullada.

Tradició

Element consolidat del bestiari català, transmès oralment i encara viu avui en la creença popular.

Objecte d'acció

Persones que dormen a casa seva, sobre el pit de les quals s’asseu de nit.

Representació

Gos negre gigantesc i pelut, més rarament un gat, amb potes com d’acer però foradades.

Àmbit d'acció

Provoca pressió al pit, ofec i malsons, la imatge somàtica essencial de la paràlisi del son.

Formes de defensa

Grans escampats la obliguen a comptar-los, de manera que no arriba fins a la persona que dorm.

Límits

La Mara nord-germànica i l’Alp alemany com a parents europeus més propers, el Phi Am tailandès com a paral·lel extraeuropeu.

El nom que anomena la càrrega pel seu nom

El nom Pesanta prové del camp semàntic de pesat, càrrega o oprimir, i està emparentat amb el castellà pesado, pesat, i pesadilla, malson. Així, el nom codifica directament l’experiència corporal essencial que la figura ha d’explicar: la càrrega opressiva sobre el pit.

Segons la tradició, la Pesanta habita en esglésies abandonades o ruïnes. De nit entra a les cases per forats de la clau, per sota les escletxes de les portes o a través de les parets, s’asseu sobre el pit dels qui dormen i provoca ofec i malsons. Qui es desperta i la veu, sol només albirar una ombra que fuig. Clàssicament es considera una explicació prèvia a la ciència de la paràlisi del son.

Un nom per a la paràlisi del son

La Pesanta és un element consolidat del bestiari català i sovint és esmentada com a exemple ibèric en la cultura popular i en la literatura sobre la paràlisi del son.

Des del punt de vista de la ciència de les religions, la Pesanta és un exemple paradigmàtic de la interpretació cultural d’un fenomen fisiològic, la paràlisi del son amb pressió al pit i al·lucinacions hipnagògiques. David J. Hufford mostra que la percepció central, feta de paralització, pressió i la presència d’un ésser maligne, és estable en totes les cultures, mentre que la interpretació com a Pesanta, Mara o Phi Am varia segons la cultura.

L'obligació de comptar com a mitjà de protecció

Documentat com a font fiable és l’obligació de comptar: qui escampa mill o grans de blat pel terra del dormitori obliga la Pesanta a comptar-los tots abans, de manera que no arriba fins a la persona que dorm. En una narració, algú se n’escapa fent-la comptar totes les estrelles del cel. Les potes foradades es consideren, en aquest context, una debilitat pròpia, ja que el gra o la sorra hi cauen a través.

A més, l’artemísia es considera una herba que provoca l’obligació de comptar, el ferro fred com a protecció contra l’esperit d’ofec, i l’aigua beneïda com a senyal cristià contra l’opressor nocturn.

Els esperits d'ofec en comparació cultural

La Pesanta correspon a la Mara nord-germànica i a l’Alp alemany, a l’Old Hag anglès i al Phi Am tailandès, amb els quals comparteix el patró de l’esperit d’ofec nocturn i opressiu. Un paral·lel iberoromànic proper és la Pisadeira brasilera, que trepitja el pit dels qui dormen.

Preguntes freqüents sobre la Pesanta

És perillosa la Pesanta?

Ofega amb sensació d’ofec i provoca malsons, però no mata; l’experiència genera molta angoixa, encara que no deixa conseqüències físiques.

Per què té les potes foradades?

Aquest és el seu tret distintiu i, alhora, la seva feblesa segons la interpretació popular, ja que no pot agafar res amb fermesa.

Es tracta només de paràlisi del son?

La interpretació moderna hi veu la paràlisi del son; el folklore ja havia donat un rostre a aquesta experiència molt abans de la medicina del son.

Enllaços relacionats

Enllaços interns recomanats:

Bibliografia (selecció)

Una selecció de fonts i estudis centrals:

  • Hufford, David J.: The Terror That Comes in the Night. Philadelphia 1982.
  • de Sá, José R. / Mota-Rolim, Sérgio A. i altres: Sleep Paralysis in Brazilian Folklore and Other Cultures. In: Frontiers in Psychology 7 (2016).
  • Amades, Joan: Folklore de Catalunya. Barcelona 1950.

Més obres de referència al catàleg bibliogràfic.

Com a esperit opressor nocturn català, la Pesanta és sobretot una cosa: un gos negre que s’ajeu pit contra pit amb qui dorm, i la seva càrrega és el que la interpretació moderna explica com a paràlisi del son.

Classificació & protecció

IINIVELL
El Brúixola de Protecció classifica aquest ésser en el nivell d'influència II – Influència perceptible.

Contra la seva influència, la tradició intercultural esmenta aquests mitjans de protecció:

Compara al Brúixola de Protecció →

Mitjans de protecció recomanats

iWell Guard

El mitjà de protecció més senzill d'aquesta col·lecció: 41 capes d'or pur 999, platí, plata i silici, fabricat a Ruhla/Turíngia. No cal activar-lo, no està vinculat a cap persona i actua en un radi d'uns 50 metres, fins i tot sense portar-lo.

Tots els mitjans de protecció d'un cop d'ull →