Wirry-cow és un esperit de la tradició escocesa.
Un nom col·lectiu per a tot allò que infon por durant la nit.
Wirry-cow no és una figura fixa, sinó el terme col·lectiu escocès per a tot allò que causa por: espantalls, follets, fantasmes, dimonis i fins i tot l’espantaocells cobrant vida cauen sota aquest nom. Com a figura de por difusa, servia sobretot d’espantacriatures amb el qual s’imposava l’obediència.
A diferència dels presagis de mort gal·lesos i escocesos de la tradició cèltica, el Wirry-cow no anuncia cap mort. La creença està estesa a les terres baixes escoceses (Lowlands) i al nord d’Anglaterra, documentada en diccionaris i en l’obra de Sir Walter Scott.
Tipus: Terme col·lectiu per a espantalls, follets, fantasmes i dimonis
Origen: llengua popular escocesa i del nord d’Anglaterra, àrea lingüística scots
Textos: diccionari de John Jamieson de 1808, referència literària en Walter Scott
Període: documentat lexicalment des de principis del segle XIX
Aparença: cap ésser fix, figura de terror canviant
Documentat lexicalment i literàriament des de principis del segle XIX, sense un corpus llegendari propi i tancat.
Escòcia, especialment les Lowlands, i el nord d’Anglaterra, dins l’àrea lingüística scots comuna.
Lexicogràfica i literària: sobretot diccionaris i referències literàries aïllades, sense un corpus llegendari fix.
Scots: El nom es compon de wirry, molestar o escanyar, emparentat amb l’alemany würgen, i cowe, un mot per a follet o objecte de terror. Formacions emparentades són wirry-hen, baralladís, i wirry-carle, un tipus temut.
Aparença
El Wirry-cow no té una forma fixa, sinó que es defineix funcionalment per infondre por. En els relats apareix de vegades com una figura deforme semblant a una vaca amb el coll llarg i les cames curtes, de vegades com una figura bruta i esparracada carregada de pedres i brutícia, de vegades com un espantaocells cobrant vida amb ulls petits i penetrants. Com a espantaocells, es troba a la frontera entre simple objecte i ésser de terror animat.
Funció
El Wirry-cow actua com a figura de terror col·lectiva i presagi de desgràcia, i com a clàssic espantacriatures amb el qual es feia obeir els nens. Alhora és una denominació popular del diable o d’un fantasma, amb els quals de vegades s’identifica.
Els aspectes més importants de la figura de terror escocesa d’un cop d’ull.
Una expressió del scots, nascuda de restes de creences paganes i fusionada amb la demonologia cristiana.
Sobretot els nens, als quals ajudava a fer obedients com a figura de por, i en general un símbol de la temença.
Canviant: figura semblant a una vaca amb el coll llarg, figura esparracada carregada de pedres o espantaocells cobrant vida.
Educació mitjançant la por i denominació popular del diable o d’un fantasma; no és cap presagi de mort.
No es coneixen rituals de protecció propis; la protecció rau en l’obediència dels infants i en la defensa cristiana general contra el diable.
A diferència dels presagis de mort purs com la Bean Nighe o la Cyhyraeth, el Wirry-cow no anuncia cap mort, sinó que espanta sense un motiu fix.
El nom es compon de wirry, en scots molestar o escanyar, emparentat amb l’alemany würgen, i cowe, un mot per a follet o objecte de terror. Aquesta etimologia prové de l’Etymological Dictionary of the Scottish Language de John Jamieson de 1808. Formacions emparentades són wirry-hen, baralladís, i wirry-carle, un tipus temut.
El Wirry-cow s’alimenta de restes de creences paganes i es fon amb la demonologia cristiana, de manera que de vegades s’identifica amb el diable. Es documenta literàriament en Sir Walter Scott, que va incorporar la figura a la tradició escrita del scots.
El Wirry-cow es documenta literàriament en Sir Walter Scott a Guy Mannering, de 1815, on worricow designa un follet o esperit maligne. Apareix regularment en llistes de criatures fabuloses escoceses i es considera un exemple escolar clàssic d’un terme de terror dialectal del scots.
El Wirry-cow no és cap presagi de mort ni cap psicopomp, sinó una figura de terror i educació popular a la cruïlla entre restes de paganisme i demonologia cristiana. Il·lustra l’amplitud de la creença fantasmal britànica i cèltica insular, que va des de presagis precisos fins a figures de por difuses. Com a tema lexicogràfic i folklòric sense corpus llegendari propi, les fonts es basen sobretot en diccionaris i referències literàries.
No es coneixen rituals de protecció propis contra el Wirry-cow mateix, ja que no és un ésser que es pugui rebutjar amb precisió, sinó una figura expressiva i educativa. La protecció rau en la seva funció social, l’obediència dels infants, així com en les creences cristianes generals de defensa contra el diable, amb qui de vegades s’identifica: l’aigua beneita com a signe cristià, el ferro fred, que en el folklore escocès es considera protecció contra follets i figures de terror, i el so de les campanes beneïdes com a signe protector contra la desgràcia.
El Wirry-cow pertany al tipus general de l’espantall i el bugbear, emparentat amb el boggart anglès i el bogeyman. També està emparentat amb l’urisk gaèlic, l’esperit dels llocs solitaris, i, com a denominació del diable, amb les figures de terror demonològiques cristianes més àmplies. Conscientment contrasta amb els presagis de mort purs de les illes cèltiques com la Bean Nighe i la Cyhyraeth, que anuncien la mort sense espantar per si mateixes.
És el Wirry-cow un esperit de la mort?
No. És una figura de terror col·lectiva, espantall, follet, dimoni o espantaocells, no un missatger de la mort com la Bean Nighe o l’Ankou.
D’on ve el nom?
Del scots wirry, molestar o escanyar, i cowe, follet o objecte de terror.
On apareix en la literatura?
En Sir Walter Scott, a Guy Mannering, de 1815, sota la forma worricow.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a figura escocesa (Scots) del terror i espantall popular, el Wirry-cow no té una forma fixa: és un nom col·lectiu per a tot allò que espanta en la foscor, des d’un follet fins a un espantaocells que ha cobrat vida.
Contra la seva influència, la tradició intercultural esmenta aquests mitjans de protecció:
Compara al Brúixola de Protecció →Mitjans de protecció recomanats
El mitjà de protecció més senzill d'aquesta col·lecció: 41 capes d'or pur 999, platí, plata i silici, fabricat a Ruhla/Turíngia. No cal activar-lo, no està vinculat a cap persona i actua en un radi d'uns 50 metres, fins i tot sense portar-lo.
Comprar el penjoll de proteccióEl penjoll de protecció en detall
Éssers relacionats

Yaoguai (妖怪) és el terme genèric xinès per als éssers de metamorfosi: animals, plantes o objectes...

El Vodník, home d'aigua eslau occidental que recull les ànimes dels ofegats en pots. Origen segon...

El Nuckelavee: dimoni sense pell, meitat cavall meitat genet, de les illes Orkney, a qui s'atribu...

Perun, déu suprem dels eslaus. Senyor del llamp, protector dels guerrers i guardià dels juraments...

Canwyll Corff, l'espelma de cadàver gal·lesa. Origen, la llum de la mort errant, la interpretació...

Strigoi, Moroi, Iele i Pricolici: la tradició popular romanesa explicada des de la ciència de la ...