Qebui és déu de la tradició egípcia.
Moltó tetracèfal que porta el fresc vent del nord. Qebui és considerat a Egipte com el déu del vent del nord, i els apartats següents el situen entre les altres figures del vent.
Qebui, també Kebui, és el déu egipci del vent del nord, que en aquell clima càlid era considerat el vent favorable i refrescant. És un dels quatre déus de les direccions del vent i és el que es transmet de manera més consistent com una figura alada amb quatre caps de moltó.
El seu nom prové de l’arrel qbb, ser fresc; encaixa amb un vent que porta frescor a la terra i alè al difunt. Entre els quatre vents, Qebui és el més popular, precisament per la seva figura tan distintiva.
Tipus: déu del vent del nord, un dels quatre déus de les direccions del vent
Origen: tradició dels Quatre Vents de la teologia dels temples ptolemaic-romans
Textos: relleus de Dendera, Llibre dels Morts (especialment el capítol 161)
Període: textos de temples grecoromans, tradició del Llibre dels Morts
Aparença: figura alada amb quatre caps de moltó
Els testimonis pertanyen a la teologia dels temples grecoromans i a la tradició del Llibre dels Morts; les formes del nom varien segons la literatura.
Egipte, sobretot Dendera, on els relleus mostren els quatre vents; a més, la tradició funerària del Llibre dels Morts.
Moderada: els relleus i el Llibre dels Morts sustenten la tradició, però les formes del nom i les atribucions varien.
Egipci: Qbwj, de l’arrel qbb, ser fresc. El nom descriu el vent del nord fresc, considerat agradable en l’Egipte càlid; també circula la forma Kebui.
Aparença
Qebui es representa de manera més consistent com un home o figura amb quatre caps de moltó, o com un moltó tetracèfal alat. David Klotz cita d’Edfu la descripció d’un ésser amb quatre caps de moltó, cobert de milions d’ulls i moltes orelles, indici de la fusió entre el déu del vent i la divinitat primordial que ho veu tot.
Funció
Qebui porta el vent del nord fresc i benèfic. Actua de manera vivificadora, especialment com a alè per al difunt en el context funerari.
Els aspectes més importants del déu del vent del nord d’un cop d’ull.
Un dels quatre vents de la teologia dels temples ptolemaic-romans, testimoniat a Dendera i en la tradició del Llibre dels Morts.
El vent del nord fresc com a benefici quotidià i com a alè vital que es proporciona al difunt en el capítol 161 del Llibre dels Morts.
Figura alada amb quatre caps de moltó; a Edfu descrit com un ésser amb milions d’ulls i moltes orelles.
Portador vivificador del vent del nord; els quatre caps representen la simbologia d’omnidireccionalitat i visió total, no quatre vents separats.
No es coneix un culte propi; la seva importància es troba en el context funerari-cosmològic, a més de la connotació positiva del vent del nord en la percepció quotidiana.
Tipològicament equival al Boreas grec; iconogràficament, Qebui compartix la figura tetracèfala de moltó amb Chnubis i Amón-Ra.
L’egipci Qbwj prové de l’arrel qbb, ser fresc; el nom encaixa amb el vent del nord fresc, considerat agradable. En el clima càlid d’Egipte, el vent del nord era el benvingut, i per això Qebui és el més amable dels quatre vents direccionals.
Pertany a la tradició dels Quatre Vents de la teologia dels temples ptolemaic-romans, testimoniada als relleus de Dendera i en la tradició del Llibre dels Morts, especialment en el capítol 161, en el qual els quatre vents es proporcionen al difunt com a alè vital. El vent del nord és, doncs, més que un fenomen meteorològic: és l’alè que permet al difunt participar de la vida de l’ultratomba.
Qebui és el més popular dels quatre vents, precisament per la seva distintiva figura tetracèfala de moltó; fora d’això, apareix sobretot en estudis egiptològics especialitzats.
Des de la ciència de les religions, Qebui mostra el vent del nord com un principi vivificador i benèfic. Cal fer algunes precisions importants: l’equiparació amb Boreas és una analogia tipològica, no una importació històrica; els quatre caps al·ludeixen a la simbologia d’omnidireccionalitat i visió total, no a quatre vents separats. Les formes del nom i les atribucions varien segons la literatura.
No es té constància d’un culte propi de Qebui; la seva importància rau en el context funerari-cosmològic, en el qual el vent del nord proporciona alè i vida al difunt. La connotació positiva del vent del nord també es manifesta en la percepció quotidiana: qui, en l’Egipte càlid, sentia el vent fresc procedent del mar, experimentava allò que els textos funeraris desitjaven al difunt.
Com a vent del nord, Qebui correspon tipològicament al Boreas grec, sense que hi hagi una importació històrica. Iconogràficament, compartix la figura tetracèfala de moltó amb Chnubis i Amón-Ra. Dins dels Quatre Vents, es troba al costat de Henkhisesui, el vent de l’est, Hutchai, el vent de l’oest, i Shehbui, el vent del sud.
Quin vent és Qebui?
El vent del nord, que en aquell clima càlid era el vent fresc, favorable i refrescant.
Per què té quatre caps?
Els quatre caps de moltó al·ludeixen a la simbologia d’omnidireccionalitat i visió total, no a quatre vents separats.
Qebui era venerat?
No es coneix un culte propi; el seu paper es troba en el context funerari, com a alè per al difunt.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a vent del nord egipci, Qebui és la cara amable del vent en la terra càlida, i com a déu carneri de quatre caps és alhora la seva manifestació més curiosa: quatre caps per a un únic i fresc alè.
Contra la seva influència, la tradició intercultural esmenta aquests mitjans de protecció:
Compara al Brúixola de Protecció →Mitjans de protecció recomanats
El mitjà de protecció més senzill d'aquesta col·lecció: 41 capes d'or pur 999, platí, plata i silici, fabricat a Ruhla/Turíngia. No cal activar-lo, no està vinculat a cap persona i actua en un radi d'uns 50 metres, fins i tot sense portar-lo.
Comprar el penjoll de proteccióEl penjoll de protecció en detall
Éssers relacionats

El Niß Puk, el follet domèstic frisó-schleswigès. Origen, l'ofrena de farinetes i la seva classif...

El Silkie, l'esperit domèstic del nord d'Anglaterra vestit de seda blanca. Origen, la distinció r...

Taweret, la protectora egípcia de les embarassades en forma d'hipopòtam. Poder protector del part...

Tunupa, l'antiga divinitat aimara del foc i dels viatgers, i el volcà del Salar de Uyuni. Origen,...

Thor, el déu del tro amb el martell Mjölnir: protector de Midgard, la seva veneració quotidiana a...

Sinmara, la giganta nòrdica escassament documentada i guardiana de l'arma Lævateinn. Origen, l'in...