iWell Guard

Gies, la bruixeria de vessament com a pràctica màgica de dany

Gies és una pràctica ritual de dany (praxi de dany) que pretén provocar malaltia o mort mitjançant enverinament, contaminació o transferència màgica de substàncies. Se’n troben testimonis en textos cuneiformes paleobabilònics, tradicions europees d’herbolària, iatromancia i estudis antropològics de camp de cultures africanes i oceàniques.

La frontera entre l’efecte farmacològic, la manifestació psicosomàtica i la causalitat màgico-espiritual és culturalment i històricament confusa, i sovint indecidible a la pràctica per a l’observador modern. La recerca actual distingeix amb dificultat entre l’efecte observat i la creença cultural-màgica.

PràcticaTransversal

Índex

Gies — Gift- und Gießzauber

Resum ràpid (llista de definicions)

Tipus: Bruixeria popular / pràctica màgica Classe: GIES / màgia de vessament Difusió: germànica, nord-alemanya, escandinava (possiblement, d’abast local) Trets principals: manipulació de substàncies, disposició de patrons, intenció directa, transmissió oral, poca teoria Subcategories relacionades: pràctiques, bruixeria, bruixeria popular, màgia simpàtica, lectura d’auguris

Les pràctiques de gies inclouen la bruixeria de verí i vessament en la creença popular, i el maleficis mitjançant l’abocament d’una substància líquida sobre el llindar, el marc de la porta o el bestiar.

Terme i delimitació

GIES és una forma pràctica de bruixeria popular, no una màgia elevada o teòrica. Es diferencia de la Goècia (escrita, sistemàtica, demoníaca, estructurada) o de l’alta màgia (filosòfica, complexa, acadèmica) pel fet que es transmet oralment, és pragmàtica i local.

GIES sovint és inconscient: una àvia fa un patró amb closques d’ou sense saber que practica una tradició màgica antiga, o ho fa de manera automàtica. També es diferencia de la Wicca moderna o de la màgia natural per la seva senzillesa terrenal: no hi ha teoria de txakres ni metafísica de l’energia, sinó intenció directa i manipulació física de substàncies.

Exemples culturohistòrics

Les formes exactes de GIES són difícils de reconstruir, ja que la tradició era oral i durant els processos de bruixeria es va associar amb la persecució i la pena de mort. Els documents dels processos de bruixeria esmenten repetidament dones que practicaven màgia amb closques d’ou, herbes, saliva o sang, possiblement formes de GIES.

Una variant documentada és l'»oracle d’ou» o el «vessament d’ou», en què es vessa cera fosa o clara d’ou en aigua freda i s’interpreten les formes resultants (possiblement originàriament per a oracles, més tard per a màgia o diagnòstic).

En les tradicions escandinaves hi ha pràctiques similars de vessament de plom (plom en aigua per a la endevinació). La tradició popular del «Bleigießen» (vessament de plom) la nit de Cap d’Any als països de parla alemanya és possiblement una resta o una continuació de GIES. Pràctiques similars a GIES apareixen en el Hoodoo (línies de sal, bosses gris-gris amb substàncies) i en tradicions afrocaribenyes, tot i que la connexió cultural és especulativa.

Estat de les fonts

GIES és difícil de documentar, ja que la tradició oral deixa poques fonts escrites. Els documents dels processos de bruixeria d’Alemanya i dels països escandinaus esmenten encanteris de substàncies poc específics que podrien apuntar a GIES.

La tradició popular del vessament de plom està documentada en època moderna, però la seva continuïtat amb GIES és incerta. La recerca acadèmica sobre GIES és mínima; la tradició està poc estudiada, potser massa popular per despertar l’atenció o l’interès acadèmic.

Significat actual / Éssers relacionats

GIES pervieu en la màgia popular moderna (hoodoo, brujeria, tradicions bruixeriles germàniques). La pràctica de fondre plom encara és popular als països de parla alemanya, especialment la nit de Cap d’Any. Els mags practicants moderns experimenten amb variants (colada de cera, patrons d’oli, disposicions de sal, colada de sucre).

La idea de fons, que els patrons de substància física porten efectes màgics o revelen el futur, és universal, també en pràctiques asiàtiques (feng shui, màgia popular xinesa amb arròs o foc). Pràctiques relacionades són la màgia simpàtica (nines de vodú), la màgia popular en general, la lectura de senyals i la divinació.

Etimologia i ús lingüístic

El terme «Gies» (relacionat amb «Guss», «gießen», és a dir, «vessar») designa en la creença popular germànica una forma concreta de màgia simpàtica: el vessament ritual d’una substància (aigua, llet, vi, sang) amb l’objectiu d’obtenir un efecte màgic.

La tradició està àmpliament documentada en les llengües germàniques; l’anglès «to spell», «to charm» tenen arrels relacionades; els textos de creença popular alemanya dels segles XV al XVIII utilitzen «Gies», «Gus» o «Gussel» com a denominació. El diccionari bavarès de Schmeller i el Handwörterbuch des deutschen Aberglaubens (Bächtold-Stäubli, 1927, 1942) són les fonts lexicogràfiques més importants.

Formes de pràctica

La tradició Gies coneix diverses formes de pràctica: el Gussel protector (per exemple, vessar aigua sobre el llindar de la porta per allunyar influències perjudicials), el Gussel curatiu (vessar aigua sobre un malalt amb fórmules acompanyants) i el Gussel de desig (amb un contingut de desig concret). La pràctica està documentada en les col·leccions de màgia popular del segle XIX i principis del XX, sovint com a forma mixta amb altres pràctiques de màgia popular, fumigacions i col·locació d’amulets, així com oracions d’encanteri.

Estrat profund en la història de les religions

La tradició Gies s’inscriu, des del punt de vista de la història de les religions, en una àmplia línia de pràctiques de libació documentades en gairebé totes les religions antigues: les libacions grega i romana, les libacions d’aigua als temples jueus, les libacions d’aigua mesopotàmiques.

En aquest sentit, la tradició germànica de Gies no és cap invenció tardana, sinó la continuació d’una forma de pràctica indoeuropea que s’ha accentuat de manera específica en la creença popular germànica. West, «Indo-European Poetry and Myth» (Oxford 2007) ofereix una visió de conjunt de la tradició de libació transcultural.

Estat actual de la recerca

L’estudi científic de la màgia popular germànica és metodològicament delicat; moltes fonts estan distorsionades per la persecució de bruixes, revisades per recol·lectors romàntics del segle XIX o simplement s’han perdut.

La recerca més recent en folklore (Eva Labouvie, «Verbotene Künste», 1992; Wolfgang Behringer a «Witches and Witch-Hunts», 2004) ha aprofundit i matisat aquesta imatge. A iWell Guard informem sobre Gies com a forma de pràctica de màgia popular sense fer-ne cap valoració; el judici ètic correspon a cada practicant.

Bibliografia estàndard (ciència comparada de les religions):

Més obres de referència al llistat bibliogràfic.

iWell Guard i tradicions de protecció

Al llarg de totes les cultures documentades es poden trobar objectes de protecció que la gent portava al cos, des dels amulets de Pazuzu a Mesopotàmia, passant per la Hamsa a la Mediterrània, fins a la Mezuzà als brancals de les portes jueves i les medalles cristianes de protecció. iWell Guard recull aquesta tradició amb una arquitectura de materials contemporània, fabricada a Alemanya, 41 nivells, or de veritat, platí, plata. Dret de devolució de 30 dies.

Les experiències personals poden variar. No és un producte sanitari. No és una promesa de curació.