El Ghaddar és un dimoni de la tradició àrab.
El Traïdor, que atreu els viatgers i els ataca.
El Ghaddar, el Traïdor, és un cruel dimoni del desert de la tradició àrab clàssica. Es situa al Iemen i a les regions costaneres d’Egipte; el seu ofici és l’atac: atreu els viatgers i se’ls llança al damunt.
Alhora, és un ésser amb una base de fonts molt escassa. La primera menció es troba en al-Qazwini al segle XIII, i tot el que ve després es basa essencialment en aquest únic passatge breu. Descriure el Ghaddar és, doncs, sobretot descriure allò que la tradició deixa obert.
Tipus: Cruel dimoni del desert, subtipus dels djinns malèvols
Origen: Cosmografia àrab clàssica
Textos: al-Qazwini (Aja’ib al-makhluqat), transmès a través de Hughes, Lane, Bane, Lebling
Període: islàmic clàssic, a partir del segle XIII
Aparença: no descrita, excepte un tret letal
Islàmic clàssic, a partir del segle XIII: la primera menció es troba en al-Qazwini, i totes les referències posteriors es basen en aquest passatge.
El Iemen i les regions costaneres d’Egipte segons al-Qazwini; Hughes amplia aquest territori el 1885 fins a la Tihama i la costa del Mar Roig.
Escassa: un únic passatge breu en al-Qazwini, transmès a través de Hughes, Lane, Bane i Lebling. Les descripcions modernes detallades són floritures posteriors.
Àrab: ghaddar, la forma intensiva de l’arrel gh-d-r, traïció: el Traïdor. Una variant del nom és Gharrar. El nom no designa, doncs, la figura, sinó el comportament: la ruptura de confiança envers el viatger.
Aparença
Aquí és important una precisió: al-Qazwini no descriu l’aspecte del Ghaddar, tret d’un tret letal. Les descripcions que circulen com a semblant a un gos o a una cabra, banyut o nascut d’un ou, provenen de compilacions posteriors, no d’al-Qazwini.
Efecte
El Ghaddar atreu les seves víctimes i les ataca. El desenllaç va des del terror fins a l’agressió física, i el tret esmentat per al-Qazwini pot ser letal. Segons Lebling, turmenta o espanta les seves víctimes i les deixa abandonades a la natura salvatge.
El poc que les fonts diuen sobre el Traïdor, d’un cop d’ull.
Subtipus dels djinns malèvols en la cosmografia àrab clàssica, classificat entre els dimonis del desert que amenacen els viatgers.
Viatgers al desert i a les zones costaneres: el Ghaddar apunta específicament als caminants vius, que atreu i ataca.
No descrit per al-Qazwini, tret d’un tret letal; les imatges detallades com a semblant a un gos o a una cabra són afegits posteriors.
Atac, turment i espant: atreu, agafa i deixa les seves víctimes abandonades a la natura salvatge, en el pitjor cas fins a la mort.
No es coneix cap ritual propi: protecció general contra djinns amb el vers del Tron, sures de protecció i la fórmula de refugi en Déu.
El nom és la forma intensiva de l’arrel gh-d-r, traïció, i significa el Traïdor; una variant és Gharrar. La primera menció es troba en al-Qazwini al segle XIII, que situa el Ghaddar al Iemen i a les costes d’Egipte. Hughes amplia aquest territori el 1885 fins a la Tihama i la costa del Mar Roig.
Les fonts no donen gaire més, i precisament aquest és el fet essencial: el Ghaddar és un motiu literari i cosmogràfic transmès a través de Hughes, Lane, Bane i Lebling. Els detalls que ofereixen els compendis moderns són floritures d’unes poques frases, no una tradició independent.
El Ghaddar està testificat de manera escassa i es basa essencialment en un únic passatge breu d’al-Qazwini, transmès a través de Hughes, Lane, Bane i Lebling; totes les descripcions modernes detallades són floritures d’unes poques frases.
Des de la ciència de les religions, el Ghaddar és un dimoni del desert cruel però escassament testificat. Cal fer tres aclariments: atribuir a al-Qazwini una descripció detallada de la figura és un error. Es tracta principalment d’un motiu literari i cosmogràfic, no d’una figura popular àmpliament difosa. I el gènere varia segons la font.
No es coneix cap protecció específica contra el Ghaddar. Les fonts secundàries apliquen la protecció general contra djinns: recitació de l’Alcorà, especialment el vers del Tron i les sures de protecció, a més de la fórmula de refugi en Déu. El Traïdor no ha generat, doncs, un repertori de defensa propi, sinó que comparteix els mitjans que la tradició islàmica reserva contra els djinns malèvols en general.
El Ghaddar és un subtipus dels djinns malèvols i pertany als dimonis del desert que amenacen els viatgers, junt amb el Ghul i la Si’lat. La distinció és clara: el Ghul menja carronya i cadàvers, mentre que el Ghaddar apunta específicament als viatgers vius. En la mateixa categoria de perills de la terra deserta hi ha també el Nasnas i el Shiqq.
Què és un Ghaddar?
Un cruel dimoni del desert del Iemen i de les regions costaneres d’Egipte, que atreu els viatgers i els ataca. El seu nom significa el Traïdor.
Com és l’aspecte del Ghaddar?
al-Qazwini no descriu el seu aspecte, tret d’un tret letal. Les imatges detallades que circulen provenen de compilacions posteriors i són floritures.
Està ben documentat?
No. Es basa essencialment en un únic passatge breu d’al-Qazwini, transmès a través de Hughes, Lane, Bane i Lebling.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a dimoni del desert àrab, el Ghaddar, el Traïdor, es manté sobretot com una advertència en poques frases, que des d’al-Qazwini circula pels compendis sense arribar mai a tenir un rostre definit.
Contra la seva influència, la tradició intercultural esmenta aquests mitjans de protecció:
Compara al Brúixola de Protecció →Mitjans de protecció recomanats
El mitjà de protecció més senzill d'aquesta col·lecció: 41 capes d'or pur 999, platí, plata i silici, fabricat a Ruhla/Turíngia. No cal activar-lo, no està vinculat a cap persona i actua en un radi d'uns 50 metres, fins i tot sense portar-lo.
Comprar el penjoll de proteccióEl penjoll de protecció en detall
Éssers relacionats

Marques apotropaiques com el peu de bruixa i la roda solar es gravaven en els brancals de les por...

Xiuhtecuhtli, l'antic déu del foc dels asteques, senyor de la llar i del temps. Origen, el Foc No...

Skiron, el vent sec del nord-oest dels grecs. Origen, la torre dels vents i la classificació des ...

Creadora de la humanitat, reparadora del col·lapse celeste i cos de serp. Força primordial en la ...

Epona és la deessa cèltica del cavall, protectora dels cavalls, els genets i la fertilitat. També...

La tradició escrita sobre Mart es remunta diversos segles enrere, amb gran probabilitat