Lihangin és déu de la tradició visaya de les Filipines.
Fill del cel, marit del mar, pare dels astres.
Lihangin és el déu del vent visaya en el mite de la creació de les Filipines. Com a fill del déu del cel Kaptan i marit del mar Lidagat, engendra els fills dels quals sorgeixen el sol, la lluna, les estrelles i la terra.
És sobretot un enllaç en la genealogia cosmogònica: gairebé sense elaboració, però imprescindible per al desenvolupament del relat, que porta de la parella primordial cel i mar fins al món ordenat.
Tipus: Déu del vent cosmogònic i enllaç genealògic
Origen: Visaya, Filipines
Textos: Cole, Philippine Folk Tales 1916
Període: recopilació 1916, base oral més antiga
Aparença: gairebé sense elaboració, sense iconografia
La font és el mite de la creació visaya recollit a Cole 1916; la base oral és més antiga, però el nom no apareix a Loarca 1582.
Les illes Visaya de les Filipines, on el mite de la creació de la parella primordial Kaptan i Maguayan encara avui forma part del temari escolar.
Bona pel que fa a la font Cole 1916; és real, però és una compilació de principis del segle XX en versió anglesa, no un testimoni precolonial.
Visaya: Lihangin deriva del visaya i tagal hangin, vent. El prefix Li- es repeteix en els seus germans, com Liadlaw, de adlaw, sol, i Libulan, de bulan, lluna.
Aparença
Lihangin gairebé no té elaboració; és sobretot un enllaç genealògic com a fill del cel, marit del mar i pare dels astres. No hi ha iconografia.
Acció
Lihangin engendra amb Lidagat els fills astrals i terrestres Likalibutan, terra i roca, Liadlaw, sol, Libulan, lluna, i Lisuga, estrelles, i així impulsa la cosmogonia; mor aviat en el relat.
Els aspectes més importants del pare del vent d’un cop d’ull.
Enllaç del cicle visaya de Kaptan-Maguayan: el fill del cel, el vent, es casa amb la filla del mar, la mar.
El mateix mite de la creació: del matrimoni entre el vent i el mar sorgeixen els fills dels quals naixeran el sol, la lluna, les estrelles i la terra.
No hi ha iconografia; Lihangin roman a la font com una figura narrativa sense imatge fixa.
Motor de la cosmogonia: pare de Likalibutan, Liadlaw, Libulan i Lisuga, el destí dels quals dona lloc a l’ordre del món.
No hi ha documentat cap culte a Lihangin; és una figura purament narrativa i genealògica del mite de la creació.
La font és Philippine Folk Tales de Mabel Cook Cole, de 1916, on es narra la història de la creació: el déu del cel Kaptan i la deessa del mar Maguayan; el fill de Kaptan, Lihangin, el vent, es casa amb la filla de Maguayan, Lidagat, el mar. Cole 1916 és real, però és una compilació de principis del segle XX en versió anglesa, no un testimoni precolonial; a Loarca 1582 el nom de Lihangin no apareix.
En el relat, Lihangin mor aviat. A través de la rebel·lió del seu fill Likalibutan contra l’avi Kaptan, de les ruïnes sorgeix l’ordre del sol, la lluna, les estrelles i la terra: el pare del vent continua actuant a través dels seus fills, no pels seus propis actes.
El mite és temari escolar habitual a les Filipines i es narra àmpliament en antologies i en línia; és la base de moltes representacions populars de la família Kaptan-Maguayan.
Des de l’estudi de les religions, Lihangin és una figura ancestral cosmogònica sense trets amenaçadors. Aclariments importants: el mite és autèntic, però és una recopilació de principis del segle XX, no un testimoni precolonial; en la font, Lihangin és sobretot un enllaç familiar, no el gran déu del vent; i no s’ha de confondre amb els conceptes tagals de monsó Amihan i Habagat, sinó que pertany al cicle visaya de Kaptan-Maguayan.
No hi ha documentat cap culte a Lihangin; és una figura purament narrativa i genealògica, i cal deixar-ho clar honestament. La seva importància no rau en rituals o ofrenes, sinó en el mateix relat: sense el matrimoni entre el vent i el mar, en aquesta cosmogonia no hi hauria ni astres ni terra.
Lihangin s’inscriu en la cosmogonia clàssica de cel i mar, o de vent i aigua, d’on sorgeixen els astres. El conflicte generacional en què el nét enderroca l’avi és una estructura llunyanament relacionada amb la d’Uranos i Gaia de la mitologia grega. Dins de les Filipines, cal distingir clarament els vents monsó Amihan i Habagat: són conceptes meteorològics tagals, mentre que Lihangin és una figura del relat de la creació visaya.
Qui és Lihangin?
El déu del vent visaya del mite de la creació, fill del cel Kaptan i marit del mar Lidagat.
El mite és precolonial?
És autèntic, però és una recopilació de principis del segle XX de Cole 1916, no un testimoni precolonial.
Lihangin és el mateix que Amihan?
No. Amihan i Habagat són conceptes tagals de monsó; Lihangin pertany al cicle visaya de Kaptan-Maguayan.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a déu del vent visayà, Lihangin es troba a l’inici de la mítica llegenda de la creació més coneguda de les Filipines: un pare del vent silenciós, els fills del qual esdevenen el sol, la lluna, les estrelles i la terra.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Related Beings

Baiame és la divinitat suprema de les religions aborígens del sud-est d'Austràlia. Aproximació de...

El Schutzknoten tibetà és una corda amb nusos beneïda per un lama. Origen i significat explicats ...

Hades, sobirà de l'inframón i déu funerari de Grècia. El casc d'invisibilitat, Cèrber, els Mister...

Huayra-tata, el pare Vent dels aimares. Origen, la paraula documentada wayra i la classificació r...

Yuki-onna, dona esperit de la neu de les regions muntanyoses japoneses. Alè blanc, mirada gelada:...

Cacus, el gegant que vomitava foc de la llegenda romana i adversari d'Hèrcules. Origen, el robato...