La salamandra és un esperit de la tradició europea.
L’animal ígni de l’antiguitat, esperit elemental segons Paracels.
La salamandra és, en la tradició europea, l’animal ígni per excel·lència, i en la filosofia natural de la primera edat moderna va ser proclamada esperit elemental del foc. De la creença antiga que aquest amfibi podia viure dins el foc, Paracels en va fer un ésser elemental ígni.
Així, la salamandra té dues cares: l’animal de forma de llangardaix que seu enmig de les flames sense cremar-se, i l’esperit esvelt i ígni de la doctrina dels elements, que habita en el foc.
Tipus: animal ígni de la història natural antiga, esperit elemental del foc segons Paracels
Origen: història natural antiga, bestiaris, filosofia natural de la primera edat moderna
Textos: Aristòtil, Plini el Vell, Paracels
Període: de l’antiguitat al Renaixement i l’edat moderna
Aparença: animal semblant a un llangardaix dins el foc, com a esperit elemental una figura ígnia
Des de la història natural antiga d’Aristòtil i Plini, passant pels bestiaris medievals, fins a la doctrina dels elements de Paracels al segle XVI.
Originàriament la Mediterrània, més tard tota Europa; a través de l’alquímia i l’emblemàtica, la salamandra es va convertir en patrimoni cultural paneuropeu.
Bona: una àmplia tradició textual i iconogràfica des de la Naturalis historia de Plini fins a Paracels, a més de la simbologia i demonologia modernes.
Nom: salamandra designava en un primer moment l’animal semblant a un llangardaix o amfibi de la història natural antiga, al qual s’atribuïa la capacitat de viure dins el foc; la fibra incombustible de l’amiant es va interpretar com a llana de salamandra. El nom zoològic de la salamandra tacada conserva encara avui aquest antic mite.
Aparença
En la forma animal, la salamandra és un ésser semblant a un llangardaix o amfibi que seu enmig de les flames sense cremar-se. Com a esperit elemental es concep com una figura esvelta i ígnia que habita en el foc. És l’emblema del foc i de la incombustibilitat.
Acció
La salamandra habita i encarna el foc. En la doctrina de Paracels, com els altres esperits elementals, es troba entre els humans i els esperits purs, i està lligada al seu element.
Els aspectes principals de l’elemental de foc d’un cop d’ull.
Tradició erudita europea: història natural antiga, bestiaris medievals i la doctrina dels elements del Renaixement.
El foc mateix: la salamandra habita i encarna el seu element, i hi està lligada.
Animal semblant a un llangardaix que seu il·lès enmig de les flames; com a esperit elemental, una figura esvelta i ígnia dins el foc.
Emblema de la incombustibilitat i la fermesa; en heràldica i emblemàtica, el signe de l’ésser que el foc no pot destruir.
Sense culte: la salamandra pertany a la filosofia natural, l’alquímia i la simbologia, no al ritu.
La creença es remunta a la història natural antiga: Aristòtil i Plini el Vell relaten que la salamandra era tan freda que extingia el foc i vivia dins seu. A l’edat mitjana, l’animal es va convertir en els bestiaris en l’emblema de la incombustibilitat; la fibra incombustible de l’amiant es va interpretar com a llana de salamandra.
El pas decisiu el va fer el metge i filòsof natural Paracels al segle XVI: va assignar a cada un dels quatre elements un esperit, i al foc li va assignar la salamandra. Així, la bèstia fabulosa de la història natural es va convertir en una peça sistemàtica de la doctrina dels elements, un ésser situat entre els humans i els esperits purs, lligat al seu element.
La salamandra està fermament arrelada en l’alquímia, l’emblemàtica i la fantasia moderna; en jocs de rol i literatura és un ésser de foc estàndard. El nom zoològic de la salamandra tacada conserva l’antic mite en el seu propi nom.
Des de la ciència de les religions, la salamandra és un exemple paradigmàtic de com una observació errònia de la natura pot esdevenir un símbol durador. Dues precisions: la salamandra real no té res a veure amb el foc; la creença es basa en malinterpretacions antigues. I amb Paracels, la salamandra passa a formar part d’un pensament sistemàtic sobre esperits elementals que ordena la natura i el món dels esperits, sense fundar cap culte religiós.
La salamandra no té pròpiament cap culte; pertany a l’àmbit de la filosofia natural, l’alquímia i la simbologia, no al del ritu. En l’heràldica i l’emblemàtica es va convertir en el signe de l’ésser ferm, indestructible pel foc; el rei francès Francesc I la va portar com a emblema personal. Aquest ús és simbòlic, no cultual.
La salamandra s’inscriu en una línia amb altres éssers ignis de la tradició, com la pirausta grega, l’insecte de foc, i el fènix com a ocell de foc. Com a esperit elemental, forma amb el gnom (terra), l’ondina (aigua) i la sílfide (aire) el sistema quàdruple de Paracels; la sílfide és així el seu elemental germà en el costat de l’aire.
Pot una salamandra viure realment dins el foc?
No. La creença es remunta a malinterpretacions antigues; la salamandra real no té res a veure amb el foc.
Què és un esperit elemental?
Segons Paracels, un ésser lligat a un element; al foc s’hi associa la salamandra, a l’aigua l’ondina, a l’aire la sílfide, a la terra el gnom.
Va tenir la salamandra algun culte?
No. Pertany a la filosofia natural, l’alquímia i la simbologia, no a la religió i al ritu.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a esperit elemental del foc, la salamandra és el més erudit de tots els éssers de foc: no és objecte de culte, sinó de filosofia natural, mentre que la salamandra de foc real uneix, fins avui, mite i zoologia en un mateix nom.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Related Beings

Kerberos, gos infernal multicèfal de la mitologia grega, custodia l'entrada a l'Hades. La tasca d...

Hutchai, el déu egipci del vent de ponent. Origen, la iconografia incerta i la classificació hist...

Aranyani, la deessa vèdica del bosc i dels animals del bosc. Origen en el Rigveda, les campanetes...

Yum, el remolí de vent i el fill del vent més jove dels lakota. Origen, la seva posició singular ...

L'alraune era considerada arrel protectora i de la sort de la màgia popular. Origen, costum i int...

Els hex signs són rosetes estelades pintades dels Pennsylvania Dutch en els graners. Origen, form...