Aiolos és déu de la tradició grega.
Guardià dels vents i donador del sac de vent de l’Odissea.
Aiolos és, en la mitologia grega, l’administrador dels vents, a qui Zeus va nomenar senyor sobre ells. A l’Odissea d’Homer, llibre 10, viu a l’illa flotant d’Aiolia i dona a Odisseu un sac de pell de bou dins del qual es troben tancats tots els vents tempestuosos.
El seu estatus és destacable: en Homer, Aiolos és un mortal, no un déu del vent. Només posteriorment, sobretot en Virgili, esdevé el rei diví dels vents, que els doma en una cova de muntanya.
Tipus: administrador i senyor dels vents, posteriorment rei diví del vent
Origen: mitologia grega, passatge central a l’Odissea d’Homer
Textos: Odissea, llibre 10; Virgili, Eneida, llibre 1; Diodor
Període: del segle VIII a. C. fins a l’època imperial
Aparença: figura reial que doma els vents en una cova
Els testimonis abasten des d’Homer fins a la poesia romana, del segle VIII a. C. fins a l’època imperial.
L’espai cultural grec, amb les illes Eòlies o Lípari, considerades el reialme del senyor dels vents.
Bona: els passatges centrals es troben a l’Odissea i a l’Eneida, a més de la interpretació euhemerista de Diodor.
Grec: Aíolos, el que es mou ràpidament o el canviant, en consonància amb la naturalesa inconstant dels vents. Un epítet és Hipòtades, fill d’Hipotes.
Aparença
En Homer, Aiolos no es descriu físicament; en Virgili, seu amb un ceptre i doma els vents en una cova de muntanya. El seu atribut més característic és el sac o bufa de vent.
Funció
Aiolos administra els vents, els tanca i els allibera; és mediador i guardià, no un vent que bufa per si mateix. Diodor l’interpreta de manera euhemerista com un rei pietós de Lípari que predeia els vents a partir del fum volcànic.
Els aspectes més importants del senyor del vent d’un cop d’ull.
Figura literària i mítica de l’èpica grega, nomenada per Zeus administrador dels vents, sense altar ni sacrificis propis.
Els navegants i els vents de la seva travessia: Aiolos decideix quins vents poden bufar i quins queden tancats.
Figura reial a l’illa flotant d’Aiolia; en Virgili, assegut al tron amb ceptre davant la cova dels vents.
Guardià i mediador: tanca els vents i els allibera, però ell mateix no bufa.
No hi ha constància d’un culte propi. La importància d’Aiolos rau en la narració del domini dels vents, no en un ritu.
No és germà ni pare dels Anemoi: els déus del vent descendeixen d’Astreu; Aiolos només n’és l’administrador.
El nom Aíolos significa el que es mou ràpidament o el canviant. El passatge central és l’Odissea d’Homer, llibre 10: Aiolos viu a l’illa flotant d’Aiolia i ha estat nomenat per Zeus administrador dels vents. Odisseu rep d’ell el sac de pell de bou amb els vents tempestuosos tancats a dins; els seus companys sospiten que hi ha or i l’obren.
En Virgili, Eneida, llibre 1, l’amfitrió s’ha convertit en un rei diví del vent que, a petició de Juno, deslliga una tempesta contra Eneas. Diodor, per la seva banda, interpreta Aiolos de manera euhemerista com un rei pietós de Lípari que predeia els vents a partir del fum volcànic.
A través de Virgili, Aiolos es va convertir en el rei del vent fix de l’art europeu. Sobreviu en els termes arpa eòlica i eòlic, és a dir, format pel vent, així com en el nom de les illes Eòlies.
Des de la ciència de la religió, Aiolos mostra el pas de figura administradora a déu del vent. Tres aclariments: en Homer és administrador, no déu; la seva divinització és posterior. No s’identifica amb l’ancestre dels eolis, el fill d’Hel·lè; hi ha tres figures diferents amb aquest nom. I el sac de vent contenia vents tempestuosos, no or.
No hi ha constància d’un culte propi d’Aiolos; cal deixar-ho clar. És una figura purament literària i mítica, sense altars ni sacrificis. La seva importància rau en la narració del domini dels vents: qui, com Odisseu, s’hi allotja, rep hospitalitat i obté els vents empaquetats, però ha de comptar amb el fet que la curiositat humana pot deslligar el lligam.
Com a administrador dels vents, Aiolos se situa estructuralment al costat del sobirà del vent Gaoh dels iroquesos, que manté a ratlla els quatre vents animals, i del senyor del vent egipci. Dins del món grec, cal distingir-lo dels Anemoi, els veritables déus del vent, encapçalats per Boreas i Zèfir. El motiu de la bossa o el nus de vent, a més, està molt estès en la tradició dels navegants.
Era Aiolos un déu del vent?
En Homer és un mortal i administrador dels vents; només posteriorment, sobretot en Virgili, esdevé el rei diví del vent.
Què hi havia dins el sac de vent?
Els vents tempestuosos que Aiolos va tancar per a Odisseu. Els seus companys van sospitar que hi havia or i van obrir el sac.
És l’ancestre dels eolis?
No. Es tracta d’una altra figura amb el mateix nom; hi ha tres Aiolos diferents.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a senyor dels vents, Èol és menys un déu del temps que un funcionari: el sarró dels vents de l’Odissea converteix la tempesta en quelcom que es pot administrar i que, tot i així, torna a alliberar-se amb un sol gest imprudent de la mà.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Related Beings

Atar, el foc sagrat i la seva divinitat en el zoroastrisme. Origen, el foc etern dels temples del...

L'atrapasomnis prové dels ojibwe i servia per allunyar els malsons de sobre del bressol. S'explic...

Els Gallû es troben entre les figures demoníaques més antigues documentades de Mesopotàmia. Estan...

Apu Ampato, el déu de la muntanya prop d'Arequipa i lloc de troballa de la mòmia inca Juanita. Or...

La Si'lat, la djinn femenina transformista d'Aràbia. Origen, la relació amb el Ghul i la classifi...

El hinn, la classe inferior pre-jinn de la tradició aràbiga. Origen, classificació i valoració de...