Habagat és Déu de la tradició filipina.
El vent càlid i plujós de la temporada de monsons, elevat de jove a la condició de déu. La tradició el mostra amb rostre de déu jove com a déu de la temporada de pluges.
Habagat és el monsó del sud-oest de les Filipines i la seva personificació moderna com a déu del vent de pluja. El vent càlid i humit domina el clima de les illes aproximadament de juny a octubre i és, encara avui, un terme meteorològic oficial.
Per ser honestos: la paraula és molt antiga, mentre que el déu Habagat, amb el seu romanç amb Amihan, és una personificació recent, que no es pot fer remuntar a fonts precolonials.
Tipus: fenomen meteorològic amb personificació moderna com a déu del vent de pluja
Origen: Filipines, àmbit tagal
Textos: terminologia meteorològica, narracions modernes; llistes primerenques colonials sense constància
Període: paraula austronèsica molt antiga, déu com a personificació moderna
Aparença: modern masculí, impetuós, sense iconografia antiga
La paraula és austronèsica molt antiga; la seva deïficació és moderna i no apareix ni en Loarca 1582, ni en Plasencia 1589, ni en Chirino 1604.
Les Filipines, sobretot l’àmbit tagal; com a temporada de Habagat, el monsó marca mig any a tot l’arxipèlag.
La paraula està documentada, però la divinitat és moderna: Habagat no apareix a les llistes de déus del període colonial primerenc; la seva deïficació és una recepció recent.
Austronèsic: habagat es remunta a un mot protomalaiopolinesi per al monsó del sud-oest, amb formes emparentades com l’ilocà abagat i el malai barat, oest. És una paraula molt antiga de vent i direcció, no un nom de déu.
Aparença
Habagat es representa de manera moderna com a masculí i impetuós; falta una iconografia antiga.
Efecte
Habagat porta la temporada de pluges, la humitat i les tempestes; això és una realitat meteorològica, mentre que l’acció divina és una interpretació.
Els aspectes més importants del vent monsó d’un cop d’ull.
Antiga paraula austronèsica del vent de l’àmbit tagal, elevada en la recepció moderna a déu impetuós del vent de pluja.
El clima de la temporada de pluges, aproximadament de juny a octubre: humitat, pluges torrencials i tempestes sobre tot l’arxipèlag.
Modern, masculí i impetuós; no existeix una iconografia antiga, totes les imatges pertanyen a la recepció recent.
Portador de la temporada de pluges; en el relat modern, el pretendent que competeix per la mà d’Amihan.
No hi ha constància de cap culte històric documentat a Habagat; es tracta purament d’una recepció moderna.
Habagat es remunta a un mot protomalaiopolinesi per al monsó del sud-oest, amb formes emparentades com l’ilocà abagat i el malai barat, oest. És una paraula molt antiga de vent i direcció, no un nom de déu. El significat real és el monsó del sud-oest, càlid i humit, aproximadament de juny a octubre, i encara avui és un terme meteorològic oficial.
El déu Habagat, que competeix per la mà d’Amihan, és en canvi una personificació recent i no apareix ni en Loarca 1582, ni en Plasencia 1589, ni en Chirino 1604. Cal, doncs, distingir clarament la deïficació de la història de la paraula.
Habagat és present a la televisió, en segells postals, en la fantasia i en el periodisme meteorològic, per exemple com a temporada de Habagat.
Des del punt de vista de la ciència de les religions, Habagat és un fenomen meteorològic amb una deïficació purament narrativa i sense tradició de culte amenaçadora. Aclariments importants: no es tracta d’un déu antic documentat, sinó d’un terme meteorològic amb personificació moderna; i el romanç amb Amihan és una narració popular.
No hi ha constància de cap culte històric documentat a Habagat; es tracta purament d’una recepció moderna, cosa que cal reconèixer honestament. El que roman és el poder real de l’estació: el monsó del sud-oest, amb les seves tempestes i pluges torrencials, continua determinant avui dia la vida quotidiana, l’agricultura i la navegació de les illes.
El vent contrari aparellat recorda la parella grega de Boreas i Notos, però aquí és una construcció moderna. El seu contrapunt és el monsó del nord-est Amihan, el vent alisi fresc de la temporada seca: on Amihan porta vents suaus i bona pesca, Habagat representa la pluja i la tempesta. Per a la columna de vent estreta i rotatòria, en canvi, les Filipines coneixen el Buhawi.
Què significa Habagat?
El monsó del sud-oest, una antiga paraula austronèsica de vent i direcció, no un nom de déu.
És Habagat un déu antic?
No. És un terme meteorològic amb personificació moderna.
Quin és el seu contrapunt?
El monsó del nord-est Amihan.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a monsó del sud-oest filipí, Habagat és una realitat lingüística i meteorològica molt antiga; com a déu del vent de pluja, és una figura narrativa recent. Ambdues coses juntes el converteixen en el contrapunt d’Amihan dins del cicle anual de les illes.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Related Beings

Dimonis-rei de la tradició tibetana: monjos caiguts, sobirans destronats, esperits venjatius. Cla...

Mahuika, la deessa del foc dels maori i de la Polinèsia. Origen, el robatori del foc de Māui i la...

Golem, transmès des de fa segles en la mística jueva de la creació: figura de fang animada pel no...

Sansin és el déu coreà de la muntanya: senyor protector de les muntanyes sagrades, patró del tigr...

L'Alp és la figura clàssica de la paràlisi del son en la creença popular centreeuropea: un esperi...

Cheonggak-gwishin, l'esperit del solter de Corea. Origen, el rancor Han, el casament fantasmal pò...