Apeliotes és déu de la tradició grega.
El vent de llevant suau que porta fruits i cereals. La tradició el celebra com a portador de fruits, que porta amb ell la collita i la prosperitat.
Apeliotes, en llatí Subsolanus, és el déu grec del vent de llevant suau i humit. El seu nom significa el que ve del sol, és a dir, el vent que arriba des de la sortida del sol.
A la Torre dels Vents d’Atenes apareix com un amable portador de fruits i cereals: un jove sense barba, amb la túnica plena que indica la fertilitat que porta el vent de llevant portador de pluja. No té mitologia pròpia; el seu lloc és la rosa dels vents sistemàtica de la meteorologia antiga.
Tipus: déu del vent de llevant suau i humit
Origen: àmbit cultural grec, rosa dels vents de la meteorologia antiga
Textos: Aristòtil (Meteorologica), Teofrast, Vitruvi
Període: des d’Aristòtil fins a l’època imperial
Aparença: jove sense barba amb fruits i cereals
El testimoniatge s’estén des d’Aristòtil fins a l’època imperial. Apeliotes es documenta sobretot en l’estudi dels vents de la Meteorologica i a la Torre dels Vents.
L’àmbit cultural grec, amb Atenes com a centre de la tradició: allà Apeliotes ocupa la Torre dels Vents pel costat de llevant.
La documentació és escassa: Aristòtil, Teofrast i Vitruvi l’esmenten, però no té mitologia pròpia.
Grec: Apeliotes combina apó, de, i hélios, sol: el vent des de la sortida del sol, el que ve del sol. En llatí es diu Subsolanus, així transmès per Aulus Gel·li, literalment el vent sota el sol.
Aparença
A la Torre dels Vents, Apeliotes és un jove sense barba amb expressió amable. Porta una túnica plena de fruits i cereals; la imatge remet a la fertilitat que el vent de llevant suau i humit ofereix als camps.
Efecte
Apeliotes és un vent càlid i humit, portador de pluja, favorable per a l’agricultura. No és un vent de tempesta; entre els vents dels grecs pertany a les figures benèfiques.
Els aspectes més importants del vent de llevant d’un cop d’ull.
Déu del vent de la rosa dels vents antiga sense mitologia pròpia; en Aristòtil desplaça el més antic Euros del sector de llevant.
El vent de llevant suau i humit: portador de pluja i favorable per a l’agricultura, per això especialment important per als pagesos.
Jove sense barba amb expressió amable, que porta una túnica plena de fruits i cereals; així apareix a la Torre dels Vents d’Atenes.
Portador de pluja i fertilitat des de la direcció de la sortida del sol; a la rosa dels vents és el representant fix de l’est.
No es documenta un culte propi. Apeliotes pertany als cultes col·lectius dels Anemoi amb les seves ofrenes de vents; falta un ritu propi.
Sovint sincretitzat amb Euros, en llatí Subsolanus; com a vent favorable, s’apropa a altres vents considerats propicis per a la fertilitat.
El nom combina apó, de, i hélios, sol: Apeliotes és el vent de la sortida del sol. Aristòtil el situa a la Meteorologica en el sector de llevant de la rosa dels vents i desplaça així el més antic Euros, que en aquest esquema es trasllada cap al sud-est.
A la Torre dels Vents d’Atenes, Apeliotes ocupa el costat de llevant, entre els camps de Kaikias al nord-est i d’Euros al sud-est. En llatí porta el nom de Subsolanus, així transmès per Aulus Gel·li. No s’ha format al seu voltant una tradició narrativa pròpia; és una figura de l’estudi dels vents, no de la poesia mitològica.
Apeliotes forma part fixa de les roses dels vents antigues i modernes. A través de la Torre dels Vents, la seva iconografia va influir en la tradició europea de la brúixola.
Des del punt de vista de la ciència de les religions, Apeliotes mostra la rosa dels vents sistemàtica de la meteorologia antiga. Cal aclarir un punt important: l’assignació al sud-est és un esquema més tardà, d’influència romana; a la Torre dels Vents i en Aristòtil, Apeliotes és el vent de llevant, mentre que Euros es trasllada cap al sud-est. Sovint els dos s’han fusionat.
No es documenta un culte propi per a Apeliotes; cal deixar-ho clar honestament. Pertany als cultes col·lectius dels Anemoi, els déus dels vents, als quals els grecs oferien ofrenes conjuntes de vents. No hi ha mitologia pròpia ni ritu propi; qui volia demanar el vent de llevant suau s’adreçava als vents com a conjunt.
Apeliotes s’aproxima especialment a Euros, amb qui sovint es sincretitza des que la rosa dels vents d’Aristòtil va redistribuir els sectors. En llatí li correspon Subsolanus. Com a vent de llevant suau i favorable a la fertilitat, s’apropa a altres vents considerats propicis; la seva contrapartida dins el propi sistema és el veí portador de pedra, Kaikias. Una visió general de tots els déus grecs del vent es troba a la pàgina dels Anemoi.
Què significa el nom Apeliotes?
El que ve del sol, és a dir, el vent que arriba des de la direcció de la sortida del sol, a l’est.
És Apeliotes un vent de tempesta?
No. És un vent suau, humit, portador de pluja, favorable per a l’agricultura.
És el vent de llevant o de sud-est?
En Aristòtil i a la Torre dels Vents és el vent de llevant; l’assignació al sud-est és més tardana i d’influència romana.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a vent grec de llevant i vent de la sortida del sol, Apeliotes és una de les figures amables de la rosa dels vents antiga: no un déu de tempestes, sinó el portador silenciós de pluja, fruits i cereals.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Related Beings

Posidó és el déu del mar, dels terratrèmols i dels cavalls. Germà de Zeus i d'Hades, portador del...

E Gui, esperits famèlics en el calendari anual xinès i la creença popular. Festa dels esperits, o...

El Hospodáříček, l'esperit domèstic bohemi i la serp de la llar. Origen, l'herència del domovoi i...

Veles, déu eslau de l'inframón. Governant dels morts, guardià de la màgia i la riquesa, etern adv...

Sin, en sumeri Nanna, era el déu lunar mesopotàmic amb centres de culte a Ur i Harran, guardià de...

Sopdu, l'antic déu egipci del desert oriental i la frontera. Origen, el culte al Sinaí i la seva ...