Skadegamutc és un dimoni de la tradició dels wabanaki de Nord-amèrica.
Invulnerable a les armes, només el foc pot vèncer-lo. Al centre hi ha el xaman que es va negar a romandre mort.
Skadegamutc és la bruixa-esperit dels wabanaki: el cadàver ressuscitat d’un xaman malèvol que vaga de nit, mata persones i beu la seva sang.
Les armes convencionals no poden ferir-lo; només cremant el cadàver es destrueix definitivament. La tradició apareix en relats dels maliseet i en històries de bruixeria dels abenaki.
Tipus: Cadàver ressuscitat d’un xaman malèvol, la bruixa-esperit dels wabanaki
Origen: cosmologia algonquina de bosc dels wabanaki al nord-est dels EUA i l’est del Canadà
Textos: tradició oral, documentada en reculls de relats dels maliseet i abenaki
Període: tradicional, transmès oralment
Aparença: cadàver físicament resuscitat, de vegades com una bola de llum errant
La tradició es transmet oralment i està documentada en reculls de relats dels pobles wabanaki.
Estesa entre els pobles wabanaki del nord-est dels Estats Units i l’est del Canadà.
Sòlida: la figura queda registrada en relats com The Lost Hunters dels maliseet i en històries de bruixeria dels abenaki.
Algonquí (wabanaki): En la literatura especialitzada en anglès, Skadegamutc es tradueix com a bruixa-esperit, ghost-witch. No es tracta d’un mort corrent, sinó d’un bruixot o xaman malèvol que es nega a romandre mort.
Aparença
El Skadegamutc és un cadàver físicament resuscitat amb trets antropofàgics i hematòfags. En algunes versions es presenta com una bola de llum errant al bosc obert. Simbolitza el perill que el poder espiritual, el xamanisme, es giri cap al mal i s’estengui més enllà de la mort.
Efecte
De nit mata i devora persones i beu-ne la sang per mantenir la seva immortalitat. Pot llançar malediccions amb una màgia poderosa i, segons la tradició, les armes convencionals no poden ferir-lo.
Els aspectes més importants de la bruixa-esperit d’un cop d’ull.
Part de la cosmologia algonquina de bosc dels wabanaki, amb les seves poderoses i ambivalents figures xamàniques.
Viatgers nocturns, caçadors i vianants desafortunats al bosc.
Cadàver físicament resuscitat amb trets antropofàgics i hematòfags, en algunes versions com una bola de llum errant.
Mata i devora persones, beu-ne la sang per a la seva pròpia immortalitat i llança malediccions poderoses.
Les armes convencionals no funcionen; només cremar el cadàver el destrueix definitivament.
Un Skadegamutc sorgeix quan un bruixot o xaman malèvol, no un mort corrent, mor i es nega a romandre mort. El rerefons religiós és la cosmologia algonquina de bosc, amb les seves poderoses i ambivalents figures xamàniques.
La figura queda documentada en relats com The Lost Hunters dels maliseet i en històries de bruixeria dels abenaki. A diferència d’un mort corrent, un xaman malèvol conserva el seu poder més enllà de la mort, i és precisament aquest poder, girat cap al mal, el que el converteix en Skadegamutc.
El Skadegamutc apareix sovint en reculls de críptids i horror sobre el folklore indígena de Nord-amèrica, i en bestiaris populars; aquesta recepció està molt orientada a l’efecte de terror.
Des de l’estudi de les religions, el Skadegamutc és una creença clàssica en revenants: la mala mort d’una persona poderosa i moralment carregada genera un mort vivent inquiet i perillós. La solució del foc l’inscriu en el complex mundial de la creença en revenants.
Està ben documentat que les armes no serveixen de res i que el foc és el mitjà decisiu: un Skadegamutc només es pot destruir definitivament cremant el cadàver. Això correspon al patró estès en moltes cultures de destruir els revenants amb foc.
En l’ús habitual, una espelma protectora encesa es considera un petit ressò d’aquesta protecció ígnia, juntament amb un amulet portat i l’artemísia com a herba protectora de la tradició wabanaki contra la bruixa-esperit. Tot i això, segons la tradició, només el foc que consumeix el cadàver mateix pot destruir-lo definitivament.
El Skadegamutc correspon al draugr nòrdic antic, el revenant físicament sòlid i malèvol, sovint d’un home poderós, i a l’strigoi romanès, el mort vivent sorgit d’una persona amb poder màgic que, com a revenant, beu sang. El tret comú és el patró del bruixot mort vivent i hematòfag, al qual només el foc pot vèncer. Dins de Nord-amèrica, el stikini seminola l’acompanya com una altra figura temuda.
Qui es converteix en Skadegamutc?
Només un bruixot o xaman malèvol, no un mort corrent.
Per què no serveixen les armes?
És un mort vivent protegit màgicament; només el foc el destrueix.
És un vampir?
Té trets vampírics, el fet de beure sang, però és, de manera més àmplia, un revenant antropofàg i malèfic.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a bruixa-esperit, l’Skadegamutc és sobretot un xaman mort vivent dels wabanaki: un cadàver reanimat que es va negar a romandre mort, invulnerable a les armes ordinàries i que només pot ser vençut definitivament pel foc.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Éssers relacionats

El Green Man: rostre de fulles de les esglésies medievals i figura del costum de maig. Origen del...

Olgoi-Khorkhoi, el cuc de la mort mongol del Gobi. Origen, l'existència no provada i la classific...

Dakini, caminant celeste i forma d'energia: figura clau ambivalent del budisme vajrayana. Classes...

Uni és la deessa suprema etrusca, equivalent a la romana Juno. Anàlisi religiocientífica amb mite...

Maahinen, l'esperit finlandès de la terra i les coves del poble subterrani. Origen, el món mirall...

Ishum, el déu del foc i vigilant nocturn de Mesopotàmia. Origen, la torxa, el paper moderador en ...