Skiron és Déu de la tradició grega.
El vent sec del nord-oest que anuncia l’hivern. La fitxa el descriu com el vent de cendra de l’arribada de l’hivern, que anuncia el fred. Skiron representa el vent del nord-oest que els grecs incloïen entre els vents amb nom, tal com desenvolupa el text següent.
Skiron, també Skeiron, en llatí Caurus o Corus, és el déu grec del vent sec del nord-oest, anomenat també Argestes en la rosa dels vents. A la Torre dels Vents d’Atenes inclina un recipient de bronze capgirat, del qual raja cendra ardent.
Anuncia l’hivern i marceix la vegetació. Els testimonis són escassos: Skiron sol considerar-se una variant local megarenca d’Argestes, sense mitologia pròpia ni ritu propi.
Tipus: déu del vent sec i fred del nord-oest
Origen: espai cultural grec, variant local megarenca d’Argestes
Textos: Aristòtil (Meteorologica), Vitruvi, Sèneca
Període: d’Aristòtil fins a l’època imperial
Aparença: home barbut amb un brasiler capgirat
Els testimonis van des d’Aristòtil fins a l’època imperial; Vitruvi i Sèneca aporten les formes llatines del nom.
L’espai cultural grec amb Atenes i Mègara: la forma del nom Skiron és la denominació megarenca del vent del nord-oest.
Escassa: Skiron sol ser una variant local d’Argestes; es fa tangible sobretot a la Torre dels Vents i en la meteorologia antiga.
Grec: l’etimologia és incerta. S’han proposat una relació amb la festa àtica de les Skira, amb skiros, fosc, o amb les roques Skirònies prop de Mègara. En llatí, el vent es diu Caurus o Corus.
Aparença
A la Torre dels Vents, Skiron és un home barbut i despentinat que inclina un recipient de bronze o brasiler capgirat, del qual raja cendra ardent. La imatge representa la sequera i l’arribada de l’hivern.
Efecte
Skiron és un vent sec i fred del nord-oest. Anuncia l’hivern i marceix la vegetació; per als pagesos era, per tant, un anunci de l’estació més escassa.
Els aspectes més importants del vent del nord-oest d’una ullada.
Forma megarenca del nom del vent del nord-oest Argestes en la rosa dels vents antiga; escassament testimoniat, sense mitologia pròpia.
El canvi cap a l’estació freda: Skiron asseca la terra, marceix la vegetació i anuncia l’hivern.
Home barbut i despentinat que inclina un brasiler de bronze capgirat, del qual raja cendra ardent; així apareix a la Torre dels Vents.
Vent sec i fred del nord-oest, pol oposat al Lips humit; anunciador de l’hivern en l’antiga ciència dels vents.
No hi ha constància d’un culte propi; Skiron forma part de les ofrenes col·lectives dels Anemoi i no té ritual propi.
Idèntic a Argestes i Olympias, en llatí Caurus i Corus; emparentat, a través de la rosa dels vents, amb el Mestral i el Mistral.
Aristòtil anomena el vent del nord-oest Argestes i esmenta com a variants locals Olympias i Skiron, la denominació megarenca. A la Torre dels Vents d’Atenes, el vent apareix amb el nom de Skiron al costat nord-oest; en llatí es diu Caurus o Corus.
L’origen del nom és incert: es discuteix una relació amb la festa àtica de les Skira, amb skiros, fosc, o amb les roques Skirònies prop de Mègara. En la rosa dels vents, Skiron forma el contrapunt sec del Lips humit, al sud-oest; el seu veí fred al nord és Boreas.
A través de la Torre dels Vents, Vitruvi i Sèneca, Skiron va influir en la rosa dels vents europea, dins el cercle del Mestral i el Mistral. És una part fixa de la meteorologia antiga.
Des de la ciència de les religions, Skiron com a déu del vent és escassament testimoniat i sobretot una variant local d’Argestes. Aclariment important: el bandit Sk(e)iron de Mègara, a qui va matar Teseu, és una figura llegendària independent i no el déu del vent; només hi ha una coincidència geogràfica a les roques Skirònies, no una identitat mitològica. La direcció cardinal és el nord-oest.
No hi ha constància d’un culte propi per a Skiron. Com els altres vents cardinals, forma part de les ofrenes col·lectives dels Anemoi; no té ritual propi. Això s’ajusta al conjunt de dades sobre ell: Skiron és sobretot una variant local d’Argestes, un nom de la rosa dels vents, no un déu amb una comunitat de culte pròpia.
Skiron és idèntic a Argestes i Olympias, el vent del nord-oest, i correspon en llatí a Caurus i Corus. Dins la rosa dels vents grega, és el contrapunt sec del Lips humit; els seus parents freds són Boreas al nord i Kaikias al nord-est. A través de Vitruvi i Sèneca, la seva línia arriba fins als noms moderns dels vents, el Mestral i el Mistral.
Quin vent és Skiron?
El vent del nord-oest, anomenat també Argestes en la rosa dels vents, en llatí Caurus o Corus, sec i fred.
Què porta a la Torre dels Vents?
Un recipient de bronze capgirat, del qual raja cendra ardent, com a senyal de sequera.
És Skiron el bandit que va matar Teseu?
No. Es tracta d’una figura llegendària independent; només hi ha una coincidència de noms a les roques Skirònies.
Enllaços interns recomanats:
Més obres de referència a la bibliografia.
Com a vent grec del nord-oest, anomenat en el llenguatge tècnic dels vents l’Argestes, Skiron continua sent una figura discreta de l’antiga ciència dels vents: no un heroi de mites propis, sinó l’home barbut amb el braser de cendra que anuncia l’hivern.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Related Beings

Banaspati, l'esperit de foc dels boscos i el terror de Java. Origen en el sànscrit vanaspati, la ...

Horagalles (Hora Galles) és el déu del tro sami i protector de les zones de pasturatge dels rens....

Moryana, l'esperit eslau del mar i de la tempesta. Origen, el vent marí del Volga i la classifica...

Personificació de la mort, fill de Nix, germà d'Hipnos. Ales negres, torxa invertida, trasllat su...

L'Aitvaras, l'esperit ígni de la riquesa dels lituans. Origen, el naixement de l'ou i la classifi...

Hwanung, fill del Cel del mite fundacional coreà, transmès al Samguk yusa: pare de Dangun, compan...