Waziya és un esperit de la tradició lakota.
El gegant del vent del nord, que porta fred, neu i fam. La fitxa n’examina l’origen glaçat del nord.
Entre els lakota, Waziya és el gegant del vent del nord, el guardià de l’aurora boreal. Porta fred, neu, gel i fam, i és una personificació del nord i de l’hivern.
Cal distingir dos nivells: el terme direccional és antic i està documentat de manera independent, ja el 1852 al diccionari de Riggs. En canvi, la història familiar elaborada, que fa de Waziya el suegre del pare del vent Tate, depèn del cicle de Walker.
Tipus: gegant del vent del nord, personificació del nord i de l’hivern
Origen: lakota i dakota, planes septentrionals
Textos: Riggs 1852, sistematització de Walker
Període: testimoni lingüístic des de 1852, tradició mítica
Aparença: vell gigantí i decrèpit que bufa fred
El terme direccional està documentat des de 1852 en Riggs; la genealogia sistemàtica prové dels apunts de Walker cap al 1900.
Lakota i dakota de les planes septentrionals; Waziya serveix la tradició mítica com a figura explicativa de la duresa de l’hivern.
Compartit: el concepte direccional i de vent del nord és antic i està documentat de manera independent, mentre que la genealogia elaborada depèn de Walker.
Lakota: Waziyata significa nord o cap al nord, i ja apareix documentat en Riggs el 1852; Waziya es relaciona per etimologia popular amb wazí, el pi.
Aparença
Waziya és gigantí i decrèpit, i bufa fred per la boca. Encarna el nord, l’hivern i l’aurora boreal, que guarda.
Efecte
Waziya porta vent del nord, neu, gel i hivern; lluita contra els vents del sud i envia fam i malaltia. Com a guardià de l’aurora, està lligat a l’aurora boreal.
Els aspectes més importants del gegant del vent del nord d’un cop d’ull.
Figura de l’hivern i del nord dels lakota i dakota: terme direccional documentat des d’antic lingüísticament, incorporat més tard per Walker a una genealogia.
L’hivern de les planes septentrionals: Waziya explica el fred, la neu i el gel, i la penúria que el vent del nord porta a la gent.
Un vell gigantí i decrèpit que bufa fred per la boca; a l’extrem nord guarda l’aurora boreal.
Vent del nord, neu, gel i hivern; a més, fam i malaltia que envia, i la lluita contra els vents del sud.
No es documenta una pràctica de protecció pròpia i consolidada; Waziya és sobretot una figura explicativa de la duresa de l’hivern.
Waziyata significa nord o cap al nord, i ja apareix documentat en Riggs el 1852; Waziya es relaciona per etimologia popular amb wazí, el pi. El Waziya més antic i primari és el gegant del vent del nord: testimoniat lingüísticament des d’antic i de manera independent de Walker.
A més d’aquest, hi ha el Waziya posterior, sistematitzat per Walker, com el primer home que, junt amb la seva dona Wakanka, va ser desterrat a la terra per haver ajudat la seva filla Anog Ite; per això és suegre de Tate i avi dels vents. Aquesta genealogia depèn de Walker i no s’ha de confondre amb l’antic terme direccional.
Waziya perviu, entre altres coses, en el nom del lloc Wayzata, a Minnesota. En la tradició és la figura clàssica de l’hivern dur del nord.
Des de l’estudi de les religions, Waziya mostra la personificació del nord i de l’hivern com un gegant amenaçador. Una aclariment important: l’antic terme direccional i de vent del nord waziyata no s’ha de confondre amb la història elaborada de desterrament i família; aquesta darrera pertany essencialment al cicle de Walker, mentre que la primera és més antiga i està documentada de manera independent.
No es documenta una pràctica de protecció pròpia i consolidada contra Waziya; cal dir-ho amb honestedat. Waziya és sobretot una figura explicativa de la duresa de l’hivern: el gegant que bufa fred per la boca i envia fam i malaltia dona rostre a la penúria hivernal de les planes septentrionals, sense que les fonts esmentin un ritual d’aversió propi.
Waziya és una figura d’hivern i vent del nord del tipus del gegant de gebre o del Vell Hivern, un motiu molt estès sense derivació genètica. Com a vent del nord, s’apropa tipològicament al grec Boreas i a l’ós dels seneca Ya-o-gah. Dins la tradició lakota, cal distingir-lo del pare del vent Tate i dels seus fills: Waziya no és una de les quatre figures direccionals, sinó un gegant hivernal independent.
Qui és Waziya?
El gegant del vent del nord dels lakota, que porta fred, neu i hivern, i guarda l’aurora boreal.
És antiga la història familiar?
No. La història elaborada de desterrament i suegre pertany essencialment al cicle de Walker; el terme direccional waziyata és més antic i està documentat de manera independent.
Què guarda?
L’aurora boreal, a l’extrem nord.
Més obres de referència a la bibliografia.
El vent del nord dels lakota ha pres forma en Waziya: se’l considera el Vell del Nord, que bufa fred per la boca i vigila l’aurora boreal, una de les figures hivernals més impactants de les planúries del nord.
Against its influence, cross-cultural tradition names these protective means:
Compare in the Protection Compass →Recommended protective means
The simplest protective means in this collection: 41 layers of fine gold 999, platinum, silver and silicon, manufactured in Ruhla, Thuringia. It requires no activation, is bound to no person, and is effective within a radius of around 50 meters, even without being worn.
Related Beings

Apu Misti, el déu-volcà de la muntanya sobre Arequipa. Origen, els sacrificis de cim de la Capaco...

Ea és el déu accadi de la saviesa, l'aigua dolça, la màgia i els artesans. Equivalent babilònic d...

El Hinzelmann, el follet domèstic més ben documentat del castell de Hudemühlen. Origen, la recomp...

Jarilo és el déu eslau de la primavera, la fertilitat i la vegetació, amb un esquema anual de mor...

Dangun, rei fundador de la mitologia coreana: segons el Samguk yusa, fill de Hwanung, fundador de...

Déus dels pobles indígenes d'Amèrica del Nord: Wakan Tanka (Lakota), Manitou (Algonquin), Awonawi...