{"id":171845,"date":"2026-09-05T15:42:55","date_gmt":"2026-09-05T15:42:55","guid":{"rendered":"https:\/\/iwell-guard.com\/?page_id=171845"},"modified":"2026-09-05T16:08:43","modified_gmt":"2026-09-05T16:08:43","slug":"sventovid","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/","title":{"rendered":"Sventovid"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"171845\" class=\"elementor elementor-171845 elementor-3034 elementor-bc-flex-widget\" data-elementor-post-type=\"page\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6a6ca0a e-flex e-con-boxed e-con e-parent\" data-id=\"6a6ca0a\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\" data-settings=\"{&quot;background_background&quot;:&quot;classic&quot;}\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-44c5de4 e-flex e-con-boxed e-con e-child\" data-id=\"44c5de4\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2310235 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"2310235\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b843a02 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"b843a02\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h1 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Sventovid, d\u00e9u eslau de la guerra i dels oracles<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a65a288 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"a65a288\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Sventovid \u00e9s un d\u00e9u eslau de la guerra i de l&#8217;oracle, representat amb quatre caps, venerat com a d\u00e9u principal dels eslaus occidentals en el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> d&#8217;Arkona, a l&#8217;illa de R\u00fcgen.<\/p><p>Sventovid (tamb\u00e9 Svantovit, Svetovid, en llat\u00ed Svantovithus o Suantevit) \u00e9s la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un \u00e9sser venerat com a div\u00ed dins d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">divinitat<\/span> central del pante\u00f3 eslau de l&#8217;Elba i del B\u00e0ltic durant l&#8217;alta edat mitjana, i un dels pocs d\u00e9us eslaus dels quals el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span>, l&#8217;est\u00e0tua i la pr\u00e0ctica cultual estan descrits detalladament en fonts contempor\u00e0nies.<\/p><p>El seu <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span> principal es va mantenir dret fins al 1168 a l&#8217;illa de R\u00fcgen, a Arkona; la seva destrucci\u00f3 pel rei dan\u00e8s Valdemar I \u00e9s un dels esdeveniments millor documentats de la hist\u00f2ria religiosa eslava. Sventovid era d\u00e9u de la guerra, d\u00e9u de l&#8217;oracle i d\u00e9u principal dels rans, els eslaus b\u00e0ltics de l&#8217;illa de R\u00fcgen.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-85fe1e7 e-con-full e-flex e-con e-parent\" data-id=\"85fe1e7\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cc0d3fb elementor-widget elementor-widget-html\" data-id=\"cc0d3fb\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"html.default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"iwg-pill-row\"><span class=\"iwg-klasse-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"D\u00e9u \/ Deessa: Poder suprem personificat dins el pante\u00f3 d'una cultura, amb funcions clares \u2014 forces naturals, dest\u00ed, guerra, fertilitat. Venerat mitjan\u00e7ant cultes, ofrenes i institucions de temple.\">D\u00e9u<\/span><a href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/eslau\/\" class=\"iwg-kultur-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"Mitologia i religi\u00f3 popular eslaves, cristianitzades a partir del segle X.\">Eslau<\/a><\/div>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-c68ed40 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"c68ed40\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-1f27fb4 elementor-toc--minimized-on-tablet elementor-widget elementor-widget-table-of-contents\" data-id=\"1f27fb4\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-settings=\"{&quot;exclude_headings_by_selector&quot;:[],&quot;no_headings_message&quot;:&quot;No s&#039;ha trobat cap encap\\u00e7alament en aquesta p\\u00e0gina.&quot;,&quot;headings_by_tags&quot;:[&quot;h2&quot;,&quot;h3&quot;],&quot;marker_view&quot;:&quot;bullets&quot;,&quot;icon&quot;:{&quot;value&quot;:&quot;fas fa-circle&quot;,&quot;library&quot;:&quot;fa-solid&quot;,&quot;rendered_tag&quot;:&quot;&lt;svg class=\\&quot;e-font-icon-svg e-fas-circle\\&quot; viewBox=\\&quot;0 0 512 512\\&quot; xmlns=\\&quot;http:\\\/\\\/www.w3.org\\\/2000\\\/svg\\&quot;&gt;&lt;path d=\\&quot;M256 8C119 8 8 119 8 256s111 248 248 248 248-111 248-248S393 8 256 8z\\&quot;&gt;&lt;\\\/path&gt;&lt;\\\/svg&gt;&quot;},&quot;minimize_box&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;minimized_on&quot;:&quot;tablet&quot;,&quot;hierarchical_view&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;min_height&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_tablet&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_mobile&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]}}\" data-widget_type=\"table-of-contents.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__header\">\n\t\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-toc__header-title\">\n\t\t\t\t\u00cdndex\t\t\t<\/h2>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--expand\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__1f27fb4\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Open table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-down\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M207.029 381.476L12.686 187.132c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941l22.667-22.667c9.357-9.357 24.522-9.375 33.901-.04L224 284.505l154.745-154.021c9.379-9.335 24.544-9.317 33.901.04l22.667 22.667c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941L240.971 381.476c-9.373 9.372-24.569 9.372-33.942 0z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--collapse\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__1f27fb4\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Close table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-up\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M240.971 130.524l194.343 194.343c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941l-22.667 22.667c-9.357 9.357-24.522 9.375-33.901.04L224 227.495 69.255 381.516c-9.379 9.335-24.544 9.317-33.901-.04l-22.667-22.667c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941L207.03 130.525c9.372-9.373 24.568-9.373 33.941-.001z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div id=\"elementor-toc__1f27fb4\" class=\"elementor-toc__body\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-toc__spinner-container\">\n\t\t\t\t<svg class=\"elementor-toc__spinner eicon-animation-spin e-font-icon-svg e-eicon-loading\" aria-hidden=\"true\" viewBox=\"0 0 1000 1000\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M500 975V858C696 858 858 696 858 500S696 142 500 142 142 304 142 500H25C25 237 238 25 500 25S975 237 975 500 763 975 500 975Z\"><\/path><\/svg>\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f58836f e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"f58836f\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-dbefaff iwg-hero-image elementor-widget elementor-widget-image\" data-id=\"dbefaff\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"image.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"683\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1-683x1024.webp\" class=\"attachment-large size-large wp-image-173438\" alt=\"Sventovid - D\u00e9us de la tradici\u00f3 eslava, il\u00b7lustraci\u00f3 historicista\" srcset=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1-683x1024.webp 683w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1-200x300.webp 200w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1-768x1152.webp 768w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp 1024w\" sizes=\"(max-width: 683px) 100vw, 683px\" \/>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-ad97c2d e-con-boxed e-flex e-con e-parent\" data-id=\"ad97c2d\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-26dce64 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"26dce64\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5983496 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"5983496\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Fonts i primeres mencions<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-22244d4 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"22244d4\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>La font m\u00e9s important sobre Sventovid \u00e9s la \u00abGesta Danorum\u00bb de Saxo Grammaticus (cap al 1200), llibre XIV, cap\u00edtol 39, on es descriu detalladament la conquesta danesa d&#8217;Arkona el 1168. Saxo, clergue de la cort danesa, va interrogar testimonis oculars i ofereix una descripci\u00f3 detallada del temple, l&#8217;est\u00e0tua i la pr\u00e0ctica cultual.<\/p><p>Aquesta font \u00e9s especialment valuosa des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions per dos motius: \u00e9s pr\u00e0cticament contempor\u00e0nia dels fets i prov\u00e9 del b\u00e0ndol vencedor, que va veure amb els seus propis ulls l&#8217;est\u00e0tua i el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> abans de destruir-los.<\/p>\n<p>La segona font principal \u00e9s la \u00abChronica Slavorum\u00bb d&#8217;Helmold de Bosau (cap al 1170), redactada gaireb\u00e9 al mateix temps que la conquesta i basada en informacions directes de l&#8217;entorn missioner.<\/p><p>Helmold descriu Sventovid com \u00abel m\u00e9s distingit entre tots els d\u00e9us dels eslaus\u00bb, al qual els altres d\u00e9us no serien m\u00e9s que semid\u00e9us. La tercera font \u00e9s la \u00abKnytlinga saga\u00bb (segle XIII), la saga reial danesa que tamb\u00e9 tracta la conquesta d&#8217;Arkona.<\/p>\n<p>Altres esments es troben en Adam de Bremen (\u00abGesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum\u00bb, 1075), en Thietmar de Merseburg (sobre la fase primerenca del paganisme dels eslaus de l&#8217;Elba, tot i que sense refer\u00e8ncia expl\u00edcita a Sventovid) i en anals danesos dels segles XII i XIII.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a749920 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"a749920\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-97f33a5 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"97f33a5\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Temple i complex cultual d'Arkona<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d105bb5 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"d105bb5\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> s&#8217;al\u00e7ava sobre un promontori a la punta nord-est de R\u00fcgen, protegit per una muralla de terra en forma de semicercle que tancava el costat de terra; la costa escarpada protegia el costat mar\u00edtim.<\/p><p><span data-nosnippet>Les excavacions arqueol\u00f2giques, des de Carl Schuchhardt (1921) i especialment Joachim Herrmann (1962 a 1971), han perm\u00e8s reconstruir el complex: un recinte sagrat d&#8217;uns 4 hect\u00e0rees, a l&#8217;interior del qual s&#8217;aixecava l&#8217;edifici del temple pr\u00f2piament dit. El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> era una construcci\u00f3 quadrada de fusta amb recobriments de parets vermells i un santuari interior separat de l&#8217;espai exterior per cortines.<\/span><\/p>\n<p>A l&#8217;interior s&#8217;hi trobava l&#8217;est\u00e0tua principal de Sventovid. Segons la descripci\u00f3 de Saxo, era de mida sobrehumana, feta de fusta, amb quatre caps o rostres que miraven cap als quatre punts cardinals. Dos rostres miraven cap endavant i dos cap endarrere, un parell orientat a l&#8217;esquerra i l&#8217;altre a la dreta.<\/p><p>El d\u00e9u portava a la m\u00e0 dreta una banya per beure, i amb la m\u00e0 esquerra es recolzava en un arc. A la paret hi penjaven la seva sella, els seus arreus i una espasa enorme, amb la l\u00e0mina decorada amb guarniments de plata.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-4a8d3a5 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"4a8d3a5\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-71e5a3d elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"71e5a3d\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Iconografia i s\u00edmbols<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-1a8327e elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"1a8327e\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El tret iconogr\u00e0fic m\u00e9s destacat de Sventovid s\u00f3n els quatre caps. Aquesta \u00abquadrif\u00e0cia\u00bb s&#8217;interpreta generalment com un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un signe que representa una idea o significat.\" tabindex=\"0\">s\u00edmbol<\/span> cosmol\u00f2gic: el d\u00e9u mira cap a tots els punts cardinals i vigila el m\u00f3n sencer.<\/p><p><span data-nosnippet>Una representaci\u00f3 divina de quatre rostres similar \u00e9s la coneguda com a <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una imatge o est\u00e0tua venerada com a divina.\" tabindex=\"0\">\u00eddol<\/span> de Zbru\u010d (recuperat el 1848 a Gal\u00edcia, avui al Museu Arqueol\u00f2gic de Crac\u00f2via), una columna de pedra calc\u00e0ria amb quatre relleus de d\u00e9us sobre un cap c\u00fabic.<\/span><\/p><p>Si l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una imatge o est\u00e0tua venerada com a divina.\" tabindex=\"0\">\u00eddol<\/span> de Zbru\u010d representa Sventovid o una altra <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un \u00e9sser venerat com a div\u00ed dins d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">divinitat<\/span> \u00e9s objecte de controv\u00e8rsia; tot i aix\u00f2, el parentiu formal \u00e9s evident i dona suport a la idea que la multicef\u00e0lia era un tret t\u00edpic de la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Doctrina sobre els continguts de les imatges i el seu significat.\" tabindex=\"0\">iconografia<\/span> dels d\u00e9us eslaus occidentals i orientals.<\/p>\n<p>La banya per beure a la m\u00e0 dreta t\u00e9 un paper central en el ritual oracular (vegeu m\u00e9s avall). L&#8217;arc i l&#8217;espasa s\u00f3n atributs guerrers. El cavall blanc, que pertanyia al <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span>, \u00e9s l&#8217;animal acompanyant central. El color blanc \u00e9s <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Pertanyent a l'\u00e0mbit sagrat o religi\u00f3s, en contrast amb el prof\u00e0.\" tabindex=\"0\">sagrat<\/span> i estava associat als d\u00e9us m\u00e9s elevats en el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> b\u00e0ltic-eslau.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-4d5ebe0 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"4d5ebe0\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e559cc8 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"e559cc8\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Oracle i pr\u00e0ctica cultual<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-bcbe50a elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"bcbe50a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Saxo Grammaticus descriu dues pr\u00e0ctiques principals del culte d&#8217;Arkona. La festa anual de la collita se celebrava despr\u00e9s de la sega del gra: el sacerdot mirava dins la banya de beure de l&#8217;est\u00e0tua, en la qual s&#8217;havia abocat vi l&#8217;any anterior. Si el nivell del vi no havia canviat, aix\u00f2 prometia un bon any de collita; si havia baixat, s&#8217;anunciava fam.<\/p><p>Tot seguit es buidava la banya i s&#8217;omplia amb vi nou; el sacerdot bevia el primer glop, pronunciava una <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Concessi\u00f3 de benedicci\u00f3 i protecci\u00f3, sovint en una f\u00f3rmula ling\u00fc\u00edstica fixa.\" tabindex=\"0\">benedicci\u00f3<\/span> sobre els rans, i la festa acabava amb el consum d&#8217;un enorme past\u00eds rod\u00f3 de mel, darrere del qual s&#8217;amagava el sacerdot per preguntar als reunits si el veien.<\/p>\n<p>El m\u00e9s c\u00e8lebre dels <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc o instituci\u00f3 on s'obt\u00e9 un pronunciament div\u00ed.\" tabindex=\"0\">oracles<\/span> era l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc o instituci\u00f3 on s'obt\u00e9 un pronunciament div\u00ed.\" tabindex=\"0\">oracle<\/span> del cavall. Al <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> es mantenia un cavall blanc que nom\u00e9s el summe sacerdot podia tocar. Abans de les campanyes militars es clavaven a terra tres fileres de dues llances creuades cada una; el cavall era condu\u00eft tres vegades per sobre d&#8217;aquestes llances.<\/p><p>Si el cavall comen\u00e7ava amb la pota davantera dreta, aix\u00f2 anunciava vict\u00f2ria; si ho feia amb l&#8217;esquerra, la campanya era anul\u00b7lada o ajornada. Aquesta pr\u00e0ctica resulta especialment interessant des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions, ja que s&#8217;emmarca estructuralment dins el complex de la hipomanteia pr\u00f2pia de l&#8217;oracle indoeuropeu del cavall, tamb\u00e9 documentat entre els hitites, els escites, els germ\u00e0nics (T\u00e0cit, \u00abGermania\u00bb, cap\u00edtol 10) i els mags perses.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5dc7e79 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"5dc7e79\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-909e93f elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"909e93f\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Tresor i tribut<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-61c1c28 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"61c1c28\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> d&#8217;Arkona era immensament ric. Saxo descriu quantitats enormes d&#8217;or, plata, teixits i pedres precioses que s&#8217;acumulaven al tresor com a bot\u00ed, tribut o ofrena. Cada rani\u00e0 havia de lliurar anualment una determinada suma al <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span>; una tercera part de tot el bot\u00ed obtingut en les campanyes militars es cedia a Sventovid.<\/p><p>El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> disposava de tropes i cavalleria pr\u00f2pies (tres-cents genets segons Saxo), sota el comandament suprem del summe sacerdot. Aquesta uni\u00f3 militar-religiosa constitueix un tret \u00fanic de la religi\u00f3 eslava de l&#8217;Elba i mostra fins a quin punt Sventovid havia superat la funci\u00f3 d&#8217;un simple d\u00e9u tribal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5f28234 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"5f28234\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d2a127a elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"d2a127a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La destrucci\u00f3 d'Arkona el 1168<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-8a7f284 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"8a7f284\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Durant la conquesta danesa sota el rei Valdemar I i el bisbe Absalon de Roskilde, el juny de 1168, Arkona va ser assetjada i conquerida despr\u00e9s d&#8217;una breu defensa. Saxo Grammaticus, el relat del qual es basa en testimonis presencials d&#8217;Absalon, descriu la destrucci\u00f3 de l&#8217;est\u00e0tua: va ser enderrocada, tallada en trossos i cremada.<\/p><p>El tresor va ser buidat i el recinte del temple, enderrocat. Els rans van ser obligats immediatament a batejar-se; la regi\u00f3 va quedar sota jurisdicci\u00f3 del bisbat de Roskilde i integrada en el domini dan\u00e8s. Amb aquesta destrucci\u00f3 va acabar oficialment la religi\u00f3 pagana a R\u00fcgen, encara que els costums populars i el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La cultura popular transmesa amb costums, relats i can\u00e7ons.\" tabindex=\"0\">folklore<\/span> van pervivenre durant molt temps m\u00e9s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f94f7f9 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"f94f7f9\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-7f7a1d9 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"7f7a1d9\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Interpretaci\u00f3 en la hist\u00f2ria de les religions i identitat<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-c5122d9 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"c5122d9\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Sventovid ha estat repetidament relacionat en la investigaci\u00f3 amb altres d\u00e9us eslaus. Helmold de Bosau subratlla la seva superioritat sobre altres d\u00e9us, fet que apunta a una estructura henoteista del pante\u00f3 rani\u00e0: un d\u00e9u suprem amb semid\u00e9us subordinats.<\/p><p><span data-nosnippet>Aleksander Br\u00fcckner considerava Sventovid una variant regional del d\u00e9u del tro eslau general, Perun, hip\u00f2tesi que la investigaci\u00f3 actual rebutja majorit\u00e0riament. Aleksander Gieysztor (\u00abMitologia S\u0142owian\u00bb, 1982) veia en Sventovid una divinitat principal independent dels eslaus b\u00e0ltics, amb una funci\u00f3 cosmol\u00f2gica indicada per les quatre cares.<\/span><\/p>\n<p><span data-nosnippet>Ji\u0159\u00ed Dynda va proposar el 2014 llegir Sventovid com una adaptaci\u00f3 b\u00e0ltico-eslava d&#8217;un \u00abd\u00e9u de la visi\u00f3 del m\u00f3n\u00bb indoeuropeu m\u00e9s \u00e0mpliament dif\u00f3s, la qu\u00e0druple fesomia del qual simbolitzaria la visi\u00f3 cosmica. Es troben paral\u00b7lelismes estructurals en el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> hitita d&#8217;Hatti i en el d\u00e9u hind\u00fa Brahma, que tamb\u00e9 es representa amb quatre cares. Tanmateix, aquesta classificaci\u00f3 tipol\u00f2gica continua essent hipot\u00e8tica.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-ea0bae3 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"ea0bae3\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b5e2d9a elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"b5e2d9a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Etimologia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d9c3b25 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"d9c3b25\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El nom \u00abSventovit\u00bb es compon del proto-eslau \u00absv\u0119t\u044a\u00bb (<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Pertanyent a l'\u00e0mbit div\u00ed i, per aix\u00f2, sostret de l'\u00fas quotidi\u00e0.\" tabindex=\"0\">sagrat<\/span>) i \u00abvit\u044a\u00bb (senyor, vencedor o aparici\u00f3 de llum). El significat seria, doncs, \u00abSenyor Sagrat\u00bb o \u00abResplendor <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Pertanyent a l'\u00e0mbit div\u00ed i, per aix\u00f2, sostret de l'\u00fas quotidi\u00e0.\" tabindex=\"0\">sagrada<\/span>\u00bb. Si el segon component es relaciona amb l&#8217;antic rus \u00abvit\u00bb (veure, mirar), fet que motivaria encara m\u00e9s la qu\u00e0druple fesomia, \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 discutida ling\u00fc\u00edsticament.<\/p><p>La <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La transmissi\u00f3 de coneixements i relats a trav\u00e9s de generacions.\" tabindex=\"0\">tradici\u00f3<\/span> eslava oriental posterior va fusionar el nom amb el de sant Vit (Vitus); l&#8217;illa de R\u00fcgen i la ciutat de Sankt Veit (Eslov\u00e8nia, Cro\u00e0cia) uneixen el sant cristi\u00e0 amb el d\u00e9u antic d&#8217;una manera sincr\u00e8tica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-4b68bda e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"4b68bda\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-76e0f0b elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"76e0f0b\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Perviv\u00e8ncia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-54cb4d0 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"54cb4d0\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 d&#8217;Arkona, el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa dedicats a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> oficial a Sventovid va desapar\u00e8ixer completament. Els rastres en la tradici\u00f3 popular s\u00f3n escassos per\u00f2 n&#8217;hi ha: algunes llegendes de R\u00fcgen sobre un \u00abSwantewit\u00bb a la muntanya de Witow, relats sobre <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temples<\/span> enfonsats i sobre el cavall blanc de l&#8217;\u00e8poca pagana.<\/p><p>Al segle XIX, Sventovid va esdevenir una figura d&#8217;identificaci\u00f3 del romanticisme polon\u00e8s i txec; Aleksander Br\u00fcckner, Joseph Koll\u00e1r i altres pensadors panslavistes s&#8217;hi van referir com a <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un signe que representa una idea o significat.\" tabindex=\"0\">s\u00edmbol<\/span> d&#8217;una civilitzaci\u00f3 eslava pr\u00f2pia i avan\u00e7ada.<\/p>\n<p>Avui Arkona \u00e9s un parc arqueol\u00f2gic, amb les restes del recinte fortificat accessibles al p\u00fablic, mentre que el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> mateix nom\u00e9s es pot reconstruir a partir de fonaments i troballes arqueol\u00f2giques. En el moviment contemporani del rodnoverisme i el neopaganisme d&#8217;Europa Central i de l&#8217;Est, Sventovid t\u00e9 un paper important com a d\u00e9u principal reconstru\u00eft; aquesta veneraci\u00f3 moderna constitueix, des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions, una reconstrucci\u00f3 recent.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d924bdf e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"d924bdf\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-891430a elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"891430a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Fonts<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e816673 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"e816673\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<footer class=\"iwg-literatur\"><p><span data-nosnippet>Saxo Grammaticus, \u00abGesta Danorum\u00bb, llibre XIV (cap al 1200), edici\u00f3 cr\u00edtica de Karsten Friis-Jensen, Oxford 2015. Helmold de Bosau, \u00abChronica Slavorum\u00bb (cap al 1170), traducci\u00f3 de Heinz Stoob, Darmstadt 1963. \u00abKnytlinga saga\u00bb (segle XIII). Adam de Bremen, \u00abGesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum\u00bb (1075). Thietmar de Merseburg, \u00abChronicon\u00bb (comen\u00e7ament del segle XI). Annals danesos dels segles XII i XIII.<\/span><\/p>\n<ul><li><span data-nosnippet>Carl Schuchhardt, \u00abArkona, Rethra, Vineta\u00bb, Berl\u00edn 1926.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Joachim Herrmann, \u00abDie Slawen in Deutschland\u00bb, Berl\u00edn 1985.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Joachim Herrmann (ed.), \u00abSlawische Burgen in Deutschland\u00bb, Berl\u00edn 1976.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Aleksander Br\u00fcckner, \u00abMitologia s\u0142owia\u0144ska\u00bb, Crac\u00f2via 1918.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Aleksander Gieysztor, \u00abMitologia S\u0142owian\u00bb, Vars\u00f2via 1982.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Henryk \u0141owmia\u0144ski, \u00abReligia S\u0142owian i jej upadek\u00bb, Vars\u00f2via 1979.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Vladimir Toporov i Vyacheslav Ivanov, \u00abIssledovaniya v oblasti slavyanskikh drevnostey\u00bb, Moscou 1974.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Ji\u0159\u00ed Dynda, \u00abThe Four-Faced God: Slavic Cosmology Reconsidered\u00bb, Studia Mythologica Slavica 17, 2014.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Leszek S\u0142upecki, \u00abSlavonic <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Sin\u00f2nim de pag\u00e0; pertanyent a una religi\u00f3 preristiana.\" tabindex=\"0\">Pagan<\/span> Sanctuaries\u00bb, Vars\u00f2via 1994.<\/span><\/li><\/ul><\/footer>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-65c12ca e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"65c12ca\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-87486b7 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"87486b7\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La hist\u00f2ria de les fonts de Saxo i Helmold<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-c1a8290 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"c1a8290\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Els \u00abGesta Danorum\u00bb de Saxo Grammaticus s\u00f3n la font m\u00e9s important, per\u00f2 no exempta de problemes, sobre Sventovid. Saxo era eclesi\u00e0stic de cort del bisbe Absalon de Roskilde, que havia dirigit militarment la conquesta d&#8217;Arkona. La seva descripci\u00f3 del temple i de la pr\u00e0ctica cultual es basa directament en testimonis oculars dels vencedors danesos.<\/p><p>Tot i aix\u00f2, el relat de Saxo est\u00e0 marcat de principi a fi per una tend\u00e8ncia pol\u00e8mica cristiana: la religi\u00f3 pagana s&#8217;hi presenta com a err\u00f2nia, est\u00fapida i diab\u00f2lica, i els seus rituals es caracteritzen com a superstici\u00f3. L&#8217;an\u00e0lisi cient\u00edfica ha de tenir en compte cr\u00edticament aquesta tend\u00e8ncia i intentar separar els matisos pol\u00e8mics dels fets etnogr\u00e0fics.<\/p>\n<p>La \u00abChronica Slavorum\u00bb d&#8217;Helmold de Bosau (cap al 1170) \u00e9s una segona font principal, escrita des de la perspectiva de la missi\u00f3 cristiana entre els eslaus del nord d&#8217;Alemanya. Helmold era sacerdot a Bosau, a Holstein, i treballava per al bisbe de L\u00fcbeck, dedicat a l&#8217;activitat missionera.<\/p><p>La seva descripci\u00f3 de Sventovid tamb\u00e9 est\u00e0 tenyida cristianament, per\u00f2 cont\u00e9 detalls valuosos sobre la posici\u00f3 del d\u00e9u dins el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> ranio i sobre la pr\u00e0ctica cultual.<\/p><p>Helmold destaca que els ranis consideraven Sventovid el \u00abd\u00e9u suprem\u00bb i li oferien <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Ofrena a una divinitat per expressar agra\u00efment, petici\u00f3 o veneraci\u00f3.\" tabindex=\"0\">sacrificis<\/span> abans que a qualsevol altre d\u00e9u. Aquesta caracteritzaci\u00f3 henoteista \u00e9s hist\u00f2ricament significativa i podria diferenciar el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> rani del <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> politeista dels eslaus orientals de la Rus de K\u00edev.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e306f95 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"e306f95\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5bec20f elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"5bec20f\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">L'exploraci\u00f3 arqueol\u00f2gica d'Arkona<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-7b1f075 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"7b1f075\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p><span data-nosnippet>La investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica d&#8217;Arkona va comen\u00e7ar ja al segle XIX amb les primeres excavacions. El treball principal el va dur a terme Carl Schuchhardt entre 1921 i 1925, i la seva obra \u00abArkona, Rethra, Vineta\u00bb (Berl\u00edn 1926) continua sent avui una refer\u00e8ncia important.<\/span><\/p><p>Schuchhardt va identificar les restes del terrapl\u00e8, va mesurar el recinte fortificat i va deixar al descobert els fonaments de diversos edificis de fusta. A causa de l&#8217;erosi\u00f3 del penya-segat, ja llavors bona part de l&#8217;antic recinte s&#8217;havia esfondrat i enfonsat al mar.<\/p>\n<p><span data-nosnippet>El segon gran per\u00edode d&#8217;excavacions, dirigit per Joachim Herrmann entre 1962 i 1971, va aportar noves troballes i una estratigrafia m\u00e9s precisa. Les publicacions de Herrmann (\u00abDie Slawen in Deutschland\u00bb, Berl\u00edn 1985; \u00abSlawische Burgen in Deutschland\u00bb, Berl\u00edn 1976) continuen sent l&#8217;obra de refer\u00e8ncia de l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Ci\u00e8ncia que estudia les cultures del passat a partir de restes materials.\" tabindex=\"0\">arqueologia<\/span> eslava del B\u00e0ltic.<\/span><\/p><p>Aquestes excavacions han confirmat en l\u00ednies generals la descripci\u00f3 del temple feta per Saxo, amb troballes que permeten identificar l&#8217;edifici rectangular i el santuari interior que ell descriu.<\/p>\n<p>L&#8217;erosi\u00f3 de la costa continua avan\u00e7ant de manera constant. Avui (dades dels anys 2020) nom\u00e9s es conserva aproximadament el 60 per cent del recinte fortificat original; el 40 per cent restant s&#8217;ha esfondrat al mar durant els dos darrers segles. Per tant, una reconstrucci\u00f3 completa no \u00e9s possible; l&#8217;exploraci\u00f3 actual es basa en gran part en les troballes de Schuchhardt i Herrmann.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-38b53ee e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"38b53ee\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-dcb40b4 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"dcb40b4\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">L'\u00eddol de Zbru\u010d i la iconografia dels d\u00e9us de quatre cares<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b7c3e21 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"b7c3e21\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>L&#8217;objecte de comparaci\u00f3 m\u00e9s important per a l&#8217;est\u00e0tua de Sventovid \u00e9s l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una imatge o est\u00e0tua venerada com a divina.\" tabindex=\"0\">\u00eddol<\/span> de Zbru\u010d, una columna de pedra calc\u00e0ria amb un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una representaci\u00f3 treballada en relleu sobre una superf\u00edcie.\" tabindex=\"0\">relleu<\/span> de d\u00e9us de quatre cares, descoberta el 1848 al riu Zbru\u010d, a Gal\u00edcia (actualment Ucra\u00efna).<\/p><p>L&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una imatge o est\u00e0tua venerada com a divina.\" tabindex=\"0\">\u00eddol<\/span> mesura uns 2,67 metres d&#8217;al\u00e7ada i mostra en cadascuna de les seves quatre cares diferents relleus de d\u00e9us disposats en tres nivells superposats. A la part superior c\u00fabica hi ha quatre cares, que recorden la descripci\u00f3 de Sventovid feta per Saxo.<\/p>\n<p>La identificaci\u00f3 dels relleus concrets amb d\u00e9us eslaus espec\u00edfics \u00e9s controvertida. Boris Rybakov va intentar identificar totes les figures representades amb d\u00e9us coneguts (Perun, Mokosh, Lada, Dazhbog); tanmateix, aquestes identificacions no estan prou fonamentades.<\/p><p><span data-nosnippet>Nom\u00e9s \u00e9s segura la relaci\u00f3 formal entre la composici\u00f3 de quatre cares i la descripci\u00f3 de Saxo. Leszek S\u0142upecki va analitzar comparativament l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una imatge o est\u00e0tua venerada com a divina.\" tabindex=\"0\">\u00eddol<\/span> de Zbru\u010d i altres \u00eddols de d\u00e9us eslaus a \u00abSlavonic <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Sin\u00f2nim de pag\u00e0; pertanyent a una religi\u00f3 preristiana.\" tabindex=\"0\">Pagan<\/span> Sanctuaries\u00bb (Vars\u00f2via 1994), i va assenyalar la import\u00e0ncia general de la pluricef\u00e0lia en la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Estudi dels continguts d'una imatge i del seu significat.\" tabindex=\"0\">iconografia<\/span> divina eslava.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-44c1ed8 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"44c1ed8\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-fb9ac7e elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"fb9ac7e\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Altres d\u00e9us pluric\u00e8fals dels eslaus b\u00e0ltics<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9d16e33 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"9d16e33\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>A m\u00e9s de Sventovid, els eslaus b\u00e0ltics veneraven altres d\u00e9us pluric\u00e8fals. Triglav (de tres caps) era venerat a Stettin (l&#8217;actual Szczecin) i a Brandenburg; el seu principal santuari a Stettin va ser destru\u00eft al segle XII pel bisbe Ot\u00f3 de Bamberg.<\/p><p>Svarozhich (fill de Svarog) tenia un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span> a Rethra (possiblement a l&#8217;actual Mecklenburg), descrit per Adam de Bremen i Thietmar de Merseburg. Rugievit (de set caps) i Porevit (de cinc caps) tamb\u00e9 eren venerats a R\u00fcgen, a Garz o Charenza; els seus santuaris van ser destru\u00efts el 1168, alhora que Arkona.<\/p>\n<p>L&#8217;elevada concentraci\u00f3 de d\u00e9us pluric\u00e8fals entre els eslaus b\u00e0ltics \u00e9s una particularitat d&#8217;aquesta regi\u00f3. La tradici\u00f3 eslava oriental no coneix una pluricef\u00e0lia comparable; el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> de Vlad\u00edmir de la Rus de K\u00edev mostra d\u00e9us de cap \u00fanic. La pluricef\u00e0lia \u00e9s, per tant, una particularitat eslava occidental i b\u00e0ltica que cal interpretar, des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions, com una tradici\u00f3 pr\u00f2pia.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a696ddb e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"a696ddb\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5e2b95b elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"5e2b95b\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La tradici\u00f3 de l'oracle del cavall<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-42259d6 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"42259d6\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>L&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc o instituci\u00f3 on es consulta un designi div\u00ed.\" tabindex=\"0\">oracle<\/span> del cavall d&#8217;Arkona \u00e9s hist\u00f2ricament particularment revelador perqu\u00e8 continua una tradici\u00f3 indoeuropea documentada en nombroses altres cultures.<\/p><p>T\u00e0cit descriu a \u00abGermania\u00bb, cap\u00edtol 10, un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc o instituci\u00f3 on es consulta un designi div\u00ed.\" tabindex=\"0\">oracle<\/span> del cavall similar entre els germ\u00e0nics: cavalls blancs sagrats eren consultats en les eleccions reials i les decisions de guerra, i el seu moviment sobre llances creuades era interpretat. Entre els escites, els hitites i els mags perses hi ha documentats <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc o instituci\u00f3 on es consulta un designi div\u00ed.\" tabindex=\"0\">oracles<\/span> del cavall semblants.<\/p>\n<p>La hippomanteia (<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La interpretaci\u00f3 de signes per con\u00e8ixer all\u00f2 ocult o futur.\" tabindex=\"0\">endevinaci\u00f3<\/span> pel cavall) \u00e9s una de les t\u00e8cniques religioses indoeuropees m\u00e9s antigues. Vladimir Toporov ha analitzat sistem\u00e0ticament aquesta tradici\u00f3 dins la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de relats sobre d\u00e9us transmesos per una cultura.\" tabindex=\"0\">mitologia<\/span> comparada indoeuropea i n&#8217;ha assenyalat la import\u00e0ncia per a l&#8217;elecci\u00f3 reial i les decisions de guerra en les societats indoeuropees.<\/p><p>L&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc o instituci\u00f3 on es consulta un designi div\u00ed.\" tabindex=\"0\">oracle<\/span> de Sventovid a Arkona no \u00e9s, doncs, un fenomen a\u00efllat, sin\u00f3 una versi\u00f3 tardana i especialment ben documentada d&#8217;un complex religi\u00f3s molt est\u00e8s.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-ccc5cf3 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"ccc5cf3\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-43f48d5 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"43f48d5\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La import\u00e0ncia econ\u00f2mica i pol\u00edtica d'Arkona<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-513f951 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"513f951\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Arkona no era nom\u00e9s un centre religi\u00f3s, sin\u00f3 tamb\u00e9 una pot\u00e8ncia econ\u00f2mica i pol\u00edtica de primer ordre a la mar B\u00e0ltica occidental. Els rans, el poble eslau que habitava l&#8217;illa de R\u00fcgen, practicaven un comer\u00e7 mar\u00edtim de llarg abast i dominaven el comer\u00e7 b\u00e0ltic de l&#8217;ambre.<\/p><p>El tresor del temple d&#8217;Arkona era tan llegendari que fins i tot fonts alemanyes i daneses en parlen. Sax\u00f3 descriu quantitats enormes d&#8217;or, plata, teixits i pedres precioses emmagatzemades a la cambra del tresor, procedents de tributs, bot\u00ed o donacions.<\/p>\n<p>El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> disposava de tropes i cavalleria pr\u00f2pies (tres-cents genets segons Sax\u00f3), sota el comandament suprem del gran sacerdot, que emprenien expedicions b\u00e8l\u00b7liques en nom del d\u00e9u.<\/p><p>Aquesta imbricaci\u00f3 militar-religiosa \u00e9s \u00fanica dins l&#8217;\u00e0mbit eslau i recorda m\u00e9s els estats-<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una construcci\u00f3 destinada a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> de les altes civilitzacions de l&#8217;orient antic (Sumer, Babil\u00f2nia) que les estructures de <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> de la resta del m\u00f3n indoeuropeu. Aix\u00f2 converteix Arkona en un cas especialment interessant des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-962925c e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"962925c\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-7c896b7 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"7c896b7\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La destrucci\u00f3 i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies a llarg termini<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-472d6f4 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"472d6f4\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>La destrucci\u00f3 d&#8217;Arkona el 15 de juny de 1168 per l&#8217;ex\u00e8rcit dan\u00e8s-pomerelli sota Valdemar I i el bisbe Absal\u00f3 marca el final definitiu de la religi\u00f3 pagana a la regi\u00f3 del B\u00e0ltic.<\/p><p>Mentre altres d\u00e9us eslaus occidentals (Triglav a Stettin, Svarozhich a Rethra) ja havien desaparegut d\u00e8cades abans, Arkona era l&#8217;\u00faltima gran fortalesa pagana d&#8217;Europa Central. La seva destrucci\u00f3 es considera una data cabdal en la historiografia danesa i representa un punt d&#8217;inflexi\u00f3 hist\u00f2ric: amb Arkona va acabar la religiositat pagana eslava com a pr\u00e0ctica oficial.<\/p>\n<p>En les d\u00e8cades seg\u00fcents, la poblaci\u00f3 rana va ser cristianitzada per la for\u00e7a. L&#8217;illa de R\u00fcgen va quedar sota l&#8217;autoritat del bisbat de Roskilde, i m\u00e9s tard del bisbat de Schwerin.<\/p><p>Fins al segle XV, la llengua rana es va mantenir viva en alguns llocs, per\u00f2 despr\u00e9s va desapar\u00e8ixer completament en favor de l&#8217;alemany. La religi\u00f3 pagana va deixar rastres en alguns costums populars, per\u00f2 ja no tenia cap forma institucionalitzada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-36bf597 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"36bf597\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-0ab17ea elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"0ab17ea\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Sventovid en la percepci\u00f3 moderna<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-3dcb598 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"3dcb598\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Amb l&#8217;auge del romanticisme nacional eslau al segle XIX, Sventovid es va convertir en una figura d&#8217;identificaci\u00f3. Escriptors txecs, polonesos i ucra\u00efnesos es van referir a ell com a <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un signe que representa una idea o significat.\" tabindex=\"0\">s\u00edmbol<\/span> d&#8217;una alta cultura eslava independent, destru\u00efda per l&#8217;expansi\u00f3 alemanya i danesa.<\/p><p>Joseph Koll\u00e1r, Aleksander Br\u00fcckner i altres pensadors panslavistes van tractar Sventovid repetidament en les seves obres. En el moviment contemporani del Rodnoverie i neopag\u00e0, Sventovid \u00e9s una de les divinitats principals m\u00e9s importants del pante\u00f3 reconstru\u00eft, sovint representat com a de\u00eftat principal panslava.<\/p>\n<p>Avui dia, Arkona \u00e9s un parc arqueol\u00f2gic i \u00e9s un dels llocs d&#8217;inter\u00e8s cultural i hist\u00f2ric m\u00e9s visitats de R\u00fcgen. Els fars del cap Arkona s&#8217;aixequen sobre l&#8217;antic recinte pag\u00e0; les restes del mur de la fortalesa s\u00f3n parcialment accessibles. Qui contempla el mar B\u00e0ltic des del penya-segat veu el lloc on, l&#8217;any 1168, es va destruir l&#8217;\u00faltima gran fortalesa pagana d&#8217;Europa Central.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":3,"featured_media":3270,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"_yoast_wpseo_focuskw":"Sventovid","_yoast_wpseo_title":"Sventovid \u2013 D\u00e9u principal dels eslaus occidentals | iWell Guard","_yoast_wpseo_metadesc":"Sventovid \u00e9s el d\u00e9u principal de quatre caps dels eslaus occidentals, protector de l'illa de R\u00fcgen i divinitat de la guerra i la pau.","_yoast_wpseo_meta-robots-noindex":"","_yoast_wpseo_canonical":"","_angie_page":false,"gefaehrdungsstufe":"","wesen_kultur":"","wesen_klasse":"","footnotes":""},"categories":[],"class_list":["post-171845","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO Premium plugin v27.7 (Yoast SEO v28.3) - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-premium-wordpress\/ -->\n<title>Sventovid \u2013 D\u00e9u principal dels eslaus occidentals | iWell Guard<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Sventovid \u00e9s el d\u00e9u principal de quatre caps dels eslaus occidentals, protector de l&#039;illa de R\u00fcgen i divinitat de la guerra i la pau.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Sventovid\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Sventovid \u00e9s el d\u00e9u principal de quatre caps dels eslaus occidentals, protector de l&#039;illa de R\u00fcgen i divinitat de la guerra i la pau.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"iWell Guard\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-05T16:08:43+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1536\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/webp\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/\",\"name\":\"Sventovid \u2013 D\u00e9u principal dels eslaus occidentals | iWell Guard\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp\",\"datePublished\":\"2026-09-05T15:42:55+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-05T16:08:43+00:00\",\"description\":\"Sventovid \u00e9s el d\u00e9u principal de quatre caps dels eslaus occidentals, protector de l'illa de R\u00fcgen i divinitat de la guerra i la pau.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp\",\"width\":1024,\"height\":1536,\"caption\":\"D\u00e9us de la tradici\u00f3 eslava.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/sventovid\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Start\",\"item\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?page_id=171333\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Sventovid\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"iWell Guard\",\"description\":\"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Ittermann electronic GmbH\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"width\":1182,\"height\":237,\"caption\":\"Ittermann electronic GmbH\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/pantip.com\\\/profile\\\/9367242\",\"https:\\\/\\\/micro.blog\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.diggerslist.com\\\/iwellguard\\\/about\",\"https:\\\/\\\/skitterphoto.com\\\/photographers\\\/2870314\\\/iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/iwellguard.wordpress.com\\\/2026\\\/06\\\/06\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/hub.docker.com\\\/u\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.pinterest.com\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/bit.ly\\\/m\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/entre-vos-mains.alsace.eu\\\/profiles\\\/iwellguard\\\/activity\",\"https:\\\/\\\/gravatar.com\\\/reallybeded8fd34\",\"https:\\\/\\\/naijamatta.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.goodreads.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/profile.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/experiment.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/wakelet.com\\\/@iWellGuard82270\",\"https:\\\/\\\/www.chordie.com\\\/forum\\\/profile.php?id=2555664\",\"https:\\\/\\\/www.instapaper.com\\\/p\\\/17757966\",\"https:\\\/\\\/www.mapleprimes.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/businesslistingplus.com\\\/profile\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/telegra.ph\\\/iWell-Guard-06-06\",\"https:\\\/\\\/pbase.com\\\/iwellguard\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/b.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/20260607#bookmark-4788405196491818882\",\"https:\\\/\\\/fliphtml5.com\\\/home\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/anyflip.com\\\/homepage\\\/cmiwl#About\",\"https:\\\/\\\/transfur.com\\\/Users\\\/iwellguard\",\"http:\\\/\\\/delphi.larsbo.org\\\/user\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/jobs.lajobsportal.org\\\/profiles\\\/8380803-iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/md.chaosdorf.de\\\/s\\\/jfbe5SBdJD\",\"https:\\\/\\\/www.lingvolive.com\\\/en-us\\\/profile\\\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\\\/translations\",\"https:\\\/\\\/www.fitday.com\\\/fitness\\\/forums\\\/members\\\/iwellguard.html\",\"https:\\\/\\\/www.mymeetbook.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/pxhere.com\\\/en\\\/photographer-me\\\/5040798\",\"https:\\\/\\\/disqus.com\\\/by\\\/iwellguard\\\/about\\\/\",\"https:\\\/\\\/pastelink.net\\\/hjwciqwq\",\"https:\\\/\\\/pubhtml5.com\\\/homepage\\\/scjhn\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.bitchute.com\\\/channel\\\/2O2eOKzNqujT\",\"https:\\\/\\\/audiomack.com\\\/iwellguard\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO Premium plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Sventovid \u2013 D\u00e9u principal dels eslaus occidentals | iWell Guard","description":"Sventovid \u00e9s el d\u00e9u principal de quatre caps dels eslaus occidentals, protector de l'illa de R\u00fcgen i divinitat de la guerra i la pau.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Sventovid","og_description":"Sventovid \u00e9s el d\u00e9u principal de quatre caps dels eslaus occidentals, protector de l'illa de R\u00fcgen i divinitat de la guerra i la pau.","og_url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/","og_site_name":"iWell Guard","article_modified_time":"2026-09-05T16:08:43+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":1536,"url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp","type":"image\/webp"}],"twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/","name":"Sventovid \u2013 D\u00e9u principal dels eslaus occidentals | iWell Guard","isPartOf":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp","datePublished":"2026-09-05T15:42:55+00:00","dateModified":"2026-09-05T16:08:43+00:00","description":"Sventovid \u00e9s el d\u00e9u principal de quatre caps dels eslaus occidentals, protector de l'illa de R\u00fcgen i divinitat de la guerra i la pau.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/#primaryimage","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_sventovid-1.webp","width":1024,"height":1536,"caption":"D\u00e9us de la tradici\u00f3 eslava."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/sventovid\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Start","item":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?page_id=171333"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Sventovid"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","name":"iWell Guard","description":"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen","publisher":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization","name":"Ittermann electronic GmbH","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","width":1182,"height":237,"caption":"Ittermann electronic GmbH"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/pantip.com\/profile\/9367242","https:\/\/micro.blog\/iwellguard","https:\/\/www.diggerslist.com\/iwellguard\/about","https:\/\/skitterphoto.com\/photographers\/2870314\/iwell-guard","https:\/\/iwellguard.wordpress.com\/2026\/06\/06\/iwell-guard\/","https:\/\/hub.docker.com\/u\/iwellguard","https:\/\/www.pinterest.com\/iwellguard\/","https:\/\/bit.ly\/m\/iwellguard","https:\/\/entre-vos-mains.alsace.eu\/profiles\/iwellguard\/activity","https:\/\/gravatar.com\/reallybeded8fd34","https:\/\/naijamatta.com\/iwellguard","https:\/\/www.goodreads.com\/iwellguard","https:\/\/profile.hatena.ne.jp\/iwellguard\/","https:\/\/experiment.com\/users\/iwellguard","https:\/\/wakelet.com\/@iWellGuard82270","https:\/\/www.chordie.com\/forum\/profile.php?id=2555664","https:\/\/www.instapaper.com\/p\/17757966","https:\/\/www.mapleprimes.com\/users\/iwellguard","https:\/\/businesslistingplus.com\/profile\/iwell-guard\/","https:\/\/telegra.ph\/iWell-Guard-06-06","https:\/\/pbase.com\/iwellguard\/iwellguard","https:\/\/b.hatena.ne.jp\/iwellguard\/20260607#bookmark-4788405196491818882","https:\/\/fliphtml5.com\/home\/iwellguard","https:\/\/anyflip.com\/homepage\/cmiwl#About","https:\/\/transfur.com\/Users\/iwellguard","http:\/\/delphi.larsbo.org\/user\/iwellguard","https:\/\/jobs.lajobsportal.org\/profiles\/8380803-iwell-guard","https:\/\/md.chaosdorf.de\/s\/jfbe5SBdJD","https:\/\/www.lingvolive.com\/en-us\/profile\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\/translations","https:\/\/www.fitday.com\/fitness\/forums\/members\/iwellguard.html","https:\/\/www.mymeetbook.com\/iwellguard","https:\/\/pxhere.com\/en\/photographer-me\/5040798","https:\/\/disqus.com\/by\/iwellguard\/about\/","https:\/\/pastelink.net\/hjwciqwq","https:\/\/pubhtml5.com\/homepage\/scjhn\/","https:\/\/www.bitchute.com\/channel\/2O2eOKzNqujT","https:\/\/audiomack.com\/iwellguard"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171845","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=171845"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171845\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=171845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=171845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}