{"id":171842,"date":"2026-09-05T15:42:54","date_gmt":"2026-09-05T15:42:54","guid":{"rendered":"https:\/\/iwell-guard.com\/?page_id=171842"},"modified":"2026-09-05T16:08:39","modified_gmt":"2026-09-05T16:08:39","slug":"lada","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/","title":{"rendered":"Lada"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"171842\" class=\"elementor elementor-171842 elementor-3031 elementor-bc-flex-widget\" data-elementor-post-type=\"page\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-181696a e-flex e-con-boxed e-con e-parent\" data-id=\"181696a\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\" data-settings=\"{&quot;background_background&quot;:&quot;classic&quot;}\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-405cf75 e-flex e-con-boxed e-con e-child\" data-id=\"405cf75\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-4e51bd7 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"4e51bd7\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b30b903 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"b30b903\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h1 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Lada, deessa eslava de l'amor<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-8919e13 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"8919e13\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Lada \u00e9s, en el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> eslau, la deessa de l&#8217;amor, la bellesa, el matrimoni i la primavera. A difer\u00e8ncia dels d\u00e9us del pante\u00f3 de Vladimir, Lada no est\u00e0 documentada directament en cap cr\u00f2nica medieval; el seu nom apareix per primera vegada en escrits homil\u00e8tics polonesos de finals de l&#8217;edat mitjana i en can\u00e7ons populars de noces i de primavera.<\/p><p>Per aquest motiu, la seva exist\u00e8ncia com a deessa pr\u00f2pia \u00e9s discutida en la investigaci\u00f3 actual. Aleksander Br\u00fcckner la considerava un simple tornada de can\u00e7\u00f3, mentre que Aleksander Gieysztor i Boris Rybakov defensaven que era una deessa genu\u00efna, cuya petjada va perdurar en la tradici\u00f3 popular. Aquesta p\u00e0gina presenta ambdues posicions i segueix el consens prudent actual.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-75cc6ec e-con-full e-flex e-con e-parent\" data-id=\"75cc6ec\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9fa10d3 elementor-widget elementor-widget-html\" data-id=\"9fa10d3\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"html.default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"iwg-pill-row\"><span class=\"iwg-klasse-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"D\u00e9u \/ Deessa: Poder suprem personificat dins el pante\u00f3 d'una cultura, amb funcions clares \u2014 forces naturals, dest\u00ed, guerra, fertilitat. Venerat mitjan\u00e7ant cultes, ofrenes i institucions de temple.\">D\u00e9u<\/span><a href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/eslau\/\" class=\"iwg-kultur-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"Mitologia i religi\u00f3 popular eslaves, cristianitzades a partir del segle X.\">Eslau<\/a><\/div>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-3b72310 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"3b72310\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-51a4bba elementor-toc--minimized-on-tablet elementor-widget elementor-widget-table-of-contents\" data-id=\"51a4bba\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-settings=\"{&quot;exclude_headings_by_selector&quot;:[],&quot;no_headings_message&quot;:&quot;No s&#039;ha trobat cap encap\\u00e7alament en aquesta p\\u00e0gina.&quot;,&quot;headings_by_tags&quot;:[&quot;h2&quot;,&quot;h3&quot;],&quot;marker_view&quot;:&quot;bullets&quot;,&quot;icon&quot;:{&quot;value&quot;:&quot;fas fa-circle&quot;,&quot;library&quot;:&quot;fa-solid&quot;,&quot;rendered_tag&quot;:&quot;&lt;svg class=\\&quot;e-font-icon-svg e-fas-circle\\&quot; viewBox=\\&quot;0 0 512 512\\&quot; xmlns=\\&quot;http:\\\/\\\/www.w3.org\\\/2000\\\/svg\\&quot;&gt;&lt;path d=\\&quot;M256 8C119 8 8 119 8 256s111 248 248 248 248-111 248-248S393 8 256 8z\\&quot;&gt;&lt;\\\/path&gt;&lt;\\\/svg&gt;&quot;},&quot;minimize_box&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;minimized_on&quot;:&quot;tablet&quot;,&quot;hierarchical_view&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;min_height&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_tablet&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_mobile&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]}}\" data-widget_type=\"table-of-contents.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__header\">\n\t\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-toc__header-title\">\n\t\t\t\t\u00cdndex\t\t\t<\/h2>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--expand\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__51a4bba\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Open table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-down\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M207.029 381.476L12.686 187.132c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941l22.667-22.667c9.357-9.357 24.522-9.375 33.901-.04L224 284.505l154.745-154.021c9.379-9.335 24.544-9.317 33.901.04l22.667 22.667c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941L240.971 381.476c-9.373 9.372-24.569 9.372-33.942 0z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--collapse\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__51a4bba\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Close table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-up\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M240.971 130.524l194.343 194.343c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941l-22.667 22.667c-9.357 9.357-24.522 9.375-33.901.04L224 227.495 69.255 381.516c-9.379 9.335-24.544 9.317-33.901-.04l-22.667-22.667c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941L207.03 130.525c9.372-9.373 24.568-9.373 33.941-.001z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div id=\"elementor-toc__51a4bba\" class=\"elementor-toc__body\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-toc__spinner-container\">\n\t\t\t\t<svg class=\"elementor-toc__spinner eicon-animation-spin e-font-icon-svg e-eicon-loading\" aria-hidden=\"true\" viewBox=\"0 0 1000 1000\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M500 975V858C696 858 858 696 858 500S696 142 500 142 142 304 142 500H25C25 237 238 25 500 25S975 237 975 500 763 975 500 975Z\"><\/path><\/svg>\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-c166d20 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"c166d20\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2f07478 iwg-hero-image elementor-widget elementor-widget-image\" data-id=\"2f07478\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"image.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"683\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada-683x1024.webp\" class=\"attachment-large size-large wp-image-173441\" alt=\"Lada - D\u00e9us de la tradici\u00f3 eslava, il\u00b7lustraci\u00f3 hist\u00f2rica\" srcset=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada-683x1024.webp 683w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada-200x300.webp 200w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada-768x1152.webp 768w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada.webp 1024w\" sizes=\"(max-width: 683px) 100vw, 683px\" \/>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-8e86c94 e-con-boxed e-flex e-con e-parent\" data-id=\"8e86c94\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-c069bd3 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"c069bd3\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e6f0bd4 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"e6f0bd4\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Estat de les fonts i debat cient\u00edfic<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e7ffce5 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"e7ffce5\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Les mencions m\u00e9s antigues de Lada provenen de decisions sinodals i escrits de predicaci\u00f3 polonesos del segle XV. La decisi\u00f3 del s\u00ednode de \u0141\u0119czyca (1420) prohibeix ballar i cantar per Pentecosta i esmenta les invocacions \u00ab\u0141ado, \u0142ado!\u00bb.<\/p><p>Prohibicions semblants apareixen als \u00abAnnales seu cronicae incliti Regni Poloniae\u00bb de Jan D\u0142ugosz (1455 a 1480), que descriu Lada com a equivalent polon\u00e8s de Mart i li atribueix tota una llista de d\u00e9us polonesos. Aquesta llista \u00e9s problem\u00e0tica des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions, perqu\u00e8 D\u0142ugosz va construir en part el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> eslau seguint el model rom\u00e0.<\/p>\n<p>Aleksander Br\u00fcckner (\u00abMitologia s\u0142owia\u0144ska\u00bb, 1918) va rebutjar de manera contundent l&#8217;exist\u00e8ncia de Lada com a deessa. Per a ell, \u00ab\u0142ado\u00bb \u00e9s un tornada de can\u00e7\u00f3, comparable al \u00ablalala\u00bb alemany, que posteriorment els clergues van personificar err\u00f2niament. Aquesta posici\u00f3 esc\u00e8ptica va dominar durant molt de temps al segle XX i va ser assumida en gran part per Henryk \u0141owmia\u0144ski.<\/p>\n<p>En canvi, Aleksander Gieysztor (\u00abMitologia S\u0142owian\u00bb, 1982) i Boris Rybakov han argumentat a favor de l&#8217;exist\u00e8ncia de Lada.<\/p><p>Gieysztor assenyala la freq\u00fc\u00e8ncia i difusi\u00f3 de les invocacions a Lada des del B\u00e0ltic fins als Balcans, els paral\u00b7lelismes en la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels relats m\u00edtics transmesos d'una cultura.\" tabindex=\"0\">mitologia<\/span> letona (Laima, deessa del dest\u00ed) i la necessitat estructural d&#8217;una deessa de l&#8217;amor i de la primavera dins del <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> reconstru\u00efble.<\/p><p>La recerca m\u00e9s recent (Ji\u0159\u00ed Dynda, Michael Shkapa) tendeix cap a una posici\u00f3 interm\u00e8dia: Lada va ser probablement una figura popular eslava oriental i polonesa, no necess\u00e0riament integrada al <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> oficial de la Rus de K\u00edev, per\u00f2 arrelada en la religiositat popular.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-bccdfb9 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"bccdfb9\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-c180e27 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"c180e27\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Nom i etimologia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cc6caec elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"cc6caec\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El nom \u00abLada\u00bb es deriva de l&#8217;antic eslau \u00ab*lada\u00bb (\u00abestimada, dona, ordre\u00bb), relacionat amb l&#8217;antic rus \u00ablad\u044a\u00bb (conc\u00f2rdia, harmonia), el serbi \u00ablada\u00bb (dona, estimada) i el txec \u00abladn\u00fd\u00bb (graci\u00f3s).<\/p><p>En l&#8217;\u00fas rus, \u00ablad\u00bb ha conservat el significat de \u00abpau, ordre, conc\u00f2rdia\u00bb fins al rus modern. La connexi\u00f3 etimol\u00f2gica amb la deessa vane n\u00f2rdica Frigg\/Frigga (de l&#8217;indoeuropeu \u00ab*priH-\u00bb, estimar) s&#8217;ha discutit ocasionalment, per\u00f2 no \u00e9s ling\u00fc\u00edsticament concloent.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d7756f3 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"d7756f3\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-ac25bc6 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"ac25bc6\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Funci\u00f3 i aparen\u00e7a<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-76d4728 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"76d4728\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>En la mesura que es pot reconstruir a partir de les fonts de religiositat popular, Lada \u00e9s la deessa de l&#8217;amor, el matrimoni, la bellesa femenina i la primavera. S&#8217;invoca en can\u00e7ons de primavera, se l&#8217;esmenta en el ritual de noces i se la canta en danses en cercle i rondes (\u00abkhorovody\u00bb).<\/p><p>En el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La cultura popular transmesa amb costums, relats i can\u00e7ons.\" tabindex=\"0\">folklore<\/span> ucra\u00efn\u00e8s i polon\u00e8s, sovint \u00e9s la deessa protectora de les noies joves i les dones no casades, i la seva veneraci\u00f3 coincideix amb els costums de maig. En les can\u00e7ons m\u00e9s antigues conservades, apareix sovint acompanyada d&#8217;una figura masculina anomenada \u00abLado\u00bb o \u00abLel\u00bb, el estatus de la qual com a d\u00e9u propi \u00e9s igualment discutit.<\/p>\n<p>Les arts pl\u00e0stiques no han representat Lada fins al moviment rom\u00e0ntic popular del segle XIX, que la va imaginar com una jove rossa amb vestit de n\u00favia blanc, sovint amb una corona de flors i acompanyada de cignes. Aquesta <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"L'estudi del contingut de les imatges i el seu significat.\" tabindex=\"0\">iconografia<\/span> \u00e9s una construcci\u00f3 moderna i no t\u00e9 models directes medievals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-3aecef9 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"3aecef9\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-073604c elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"073604c\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Veneraci\u00f3 i costums populars<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2bfbbe1 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"2bfbbe1\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El rastre m\u00e9s important de Lada \u00e9s la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"L'acte de pregar o invocar una divinitat o poder.\" tabindex=\"0\">invocaci\u00f3<\/span> \u00ab\u0141ado, \u0142ado!\u00bb (tamb\u00e9 \u00abLada, Lada!\u00bb o \u00ab\u0141ado, \u0141ado, jary \u0141ado!\u00bb) en can\u00e7ons de primavera i de noces. Aquestes tornades estan documentades en gran nombre en reculls de can\u00e7ons polonesos, ucra\u00efnesos, bielorussos i russos del segle XIX.<\/p><p>Aleksander Afan\u00e0ssiev va recollir nombrosos exemples a \u00abPoeticheskiye vozzreniya slavyan na prirodu\u00bb (1865 a 1869). El folklorisme cr\u00edtic de l&#8217;\u00e8poca sovi\u00e8tica (Vladimir Propp, Boris Putilov) va examinar l&#8217;autenticitat d&#8217;una part d&#8217;aquests reculls i va distingir entre fonts populars arcaiques i fonts amb influ\u00e8ncia liter\u00e0ria.<\/p>\n<p>En els costums de maig i de Pentecosta de moltes regions eslaves, les rondes de noies, el llan\u00e7ament de corones i el fet de deixar-les flotar eren pr\u00e0ctiques habituals en les quals s&#8217;invocava Lada. La ronda ucra\u00efnesa \u00abHahilki\u00bb, el \u00abStado\u00bb polon\u00e8s i el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de costums transmesos d'una comunitat.\" tabindex=\"0\">costum<\/span> \u00abLazarice\u00bb del sud eslau formen part d&#8217;aquest complex. No es pot determinar amb certesa si aquests costums provenen directament d&#8217;un antic <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa cap a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> a Lada o si s\u00f3n rituals de primavera de car\u00e0cter vegetatiu general.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-18674c9 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"18674c9\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9d0dbb2 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"9d0dbb2\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Matrimoni i culte familiar<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-14b9873 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"14b9873\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Lada apareix en can\u00e7ons de noces com a deessa protectora de la n\u00favia i del jove matrimoni. En algunes regions, la n\u00favia era anomenada \u00abLada\u00bb; la can\u00e7\u00f3 d&#8217;amor polonesa \u00abO \u0141ado, \u0141ado\u00bb n&#8217;\u00e9s un exemple cl\u00e0ssic.<\/p><p>En la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La cultura popular transmesa amb costums, relats i can\u00e7ons.\" tabindex=\"0\">folklore<\/span> eslau meridional, \u00ablada\u00bb \u00e9s encara avui una paraula afectuosa per referir-se a l&#8217;estimada. Aquesta petjada ling\u00fc\u00edstica dona suport a la tesi d&#8217;una deessa original de l&#8217;ordre matrimonial, el nom de la qual ha passat a l&#8217;\u00fas ling\u00fc\u00edstic prof\u00e0.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f2145b4 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"f2145b4\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9f9b361 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"9f9b361\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Situaci\u00f3 dins la hist\u00f2ria de les religions i paral\u00b7lelismes<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-fcb18e9 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"fcb18e9\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Estructuralment, Lada correspon a les funcions que en altres panteons indoeuropeus exerceixen les deesses de l&#8217;amor i la bellesa: Freya (germ\u00e0nica), Afrodita (Gr\u00e8cia), Venus (Roma), Lakshmi (hinduisme), Hathor (Egipte).<\/p><p>A difer\u00e8ncia d&#8217;aquestes, Lada no compta amb el suport de <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici destinat al culte d'una o m\u00e9s divinitats.\" tabindex=\"0\">temples<\/span> monumentals ni de mites dogm\u00e0tics; la seva realitat es mant\u00e9 arrelada en la religi\u00f3 popular. Aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s inusual en la hist\u00f2ria de les religions: tamb\u00e9 la deessa b\u00e0ltica Laima, que presenta similituds estructurals amb Lada, est\u00e0 documentada principalment a nivell folkl\u00f2ric.<\/p>\n<p>Vladimir Toporov ha relacionat la Lada eslava amb la letona Laima i la hitita Hannahanna dins d&#8217;una capa indoeuropea-anat\u00f2lica; aquesta reconstrucci\u00f3 d&#8217;estructura profunda \u00e9s metodol\u00f2gicament ambiciosa i en part discutida. Boris Rybakov ha intentat situar Lada en una capa arcaica de \u00abGran Deessa\u00bb dels eslaus orientals; tamb\u00e9 aquesta construcci\u00f3 es considera excessiva.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f4cbc83 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"f4cbc83\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2ab74d4 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"2ab74d4\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Perviv\u00e8ncia i recepci\u00f3 moderna<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-93672af elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"93672af\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Al segle XIX, Lada es va convertir en una figura destacada del romanticisme eslau. Adam Mickiewicz, Juliusz S\u0142owacki i poetes ucra\u00efnesos com Ivan Franko s&#8217;hi van referir en les seves obres.<\/p><p>En la m\u00fasica dels segles XIX i XX (Mussorgski, Stravinsky) apareixen al\u00b7lusions a Lada, especialment en \u00abLe Sacre du printemps\u00bb (1913), que fa refer\u00e8ncia a la dansa de primavera. En les arts pl\u00e0stiques del modernisme polon\u00e8s (\u00abM\u0142oda Polska\u00bb), Lada \u00e9s una figura recurrent.<\/p>\n<p>El moviment modern de la Rodnoveria (neopaganisme) ha convertit Lada en la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un \u00e9sser venerat com a div\u00ed dins d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">divinitat<\/span> femenina central d&#8217;un pante\u00f3 reconstru\u00eft. Des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions, aquest renaixement \u00e9s una nova construcci\u00f3 basada en la tradici\u00f3 popular i en els reculls rom\u00e0ntics, no en una pr\u00e0ctica cultual continuada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-8d1ce2c e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"8d1ce2c\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e2c2122 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"e2c2122\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Fonts<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-01e526c elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"01e526c\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<footer class=\"iwg-literatur\"><p>Decisi\u00f3 sinodal de \u0141\u0119czyca (1420). Jan D\u0142ugosz, \u00abAnnales seu cronicae incliti Regni Poloniae\u00bb (1455 a 1480), llibre I. Escrits homil\u00e8tics polonesos i decisions sinodals del segle XV. Reculls de can\u00e7ons ucra\u00efneses, bielorusses i russes dels segles XVIII i XIX, especialment els reculls d&#8217;Aleksandr Afan\u00e0ssiev i Pavel Txubinski.<\/p>\n<p>Aleksander Br\u00fcckner, \u00abMitologia s\u0142owia\u0144ska\u00bb, Crac\u00f2via 1918 (posici\u00f3 cr\u00edtica i esc\u00e8ptica). Aleksander Gieysztor, \u00abMitologia S\u0142owian\u00bb, Vars\u00f2via 1982. Boris Rybakov, \u00abYazychestvo drevnikh slavyan\u00bb, Moscou 1981 (amb reserves).<\/p><p>Vladimir Toporov i Vyacheslav Ivanov, \u00abIssledovaniya v oblasti slavyanskikh drevnostey\u00bb, Moscou 1974. Henryk \u0141owmia\u0144ski, \u00abReligia S\u0142owian i jej upadek\u00bb, Vars\u00f2via 1979. Vladimir Propp, \u00abRusskie agrarnye prazdniki\u00bb, Leningrad 1963. Ji\u0159\u00ed Dynda, \u00abSlovansk\u00e9 pohanstv\u00ed ve st\u0159edov\u011bk\u00fdch latinsk\u00fdch pramenech\u00bb, Praga 2017. Michael Shkapa i altres col\u00b7laboracions a \u00abStudia Mythologica Slavica\u00bb, Ljubljana des de 1998.<\/p><\/footer>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-30567fb e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"30567fb\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cd86711 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"cd86711\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La controv\u00e8rsia de Br\u00fcckner<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6f71af9 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"6f71af9\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Aleksander Br\u00fcckner (1856 a 1939), l&#8217;eslavista polon\u00e8s m\u00e9s important de la seva generaci\u00f3, va dominar la q\u00fcesti\u00f3 de Lada en la recerca de principis del segle XX.<\/p><p>A \u00abMitologia s\u0142owia\u0144ska\u00bb (1918) i en diversos articles detallats, va defensar la tesi que \u00abLada\u00bb no era el nom d&#8217;una deessa sin\u00f3 simplement una tornada de can\u00e7\u00f3, comparable a les interjeccions onomatopeiques \u00abhej\u00bb, \u00abdana\u00bb o \u00ablalala\u00bb que apareixen en moltes can\u00e7ons populars eslaves.<\/p><p>L&#8217;argument de Br\u00fcckner es basava en l&#8217;abs\u00e8ncia de menci\u00f3 en les fonts medievals principals, en l&#8217;aparici\u00f3 de tornades similars en contextos no religiosos i en la suposici\u00f3 que els clergues del segle XV haurien interpretat err\u00f2niament aquesta tornada desconeguda com un nom div\u00ed.<\/p>\n<p>Aquesta posici\u00f3 esc\u00e8ptica va dominar durant molt temps la imatge de Lada en la recerca del segle XX. Henryk \u0141owmia\u0144ski la va adoptar essencialment en la seva obra cl\u00e0ssica \u00abReligia S\u0142owian i jej upadek\u00bb (1979), i tamb\u00e9 historiadors de la religi\u00f3 m\u00e9s cr\u00edtics i recents com Stanis\u0142aw Urba\u0144czyk han defensat la l\u00ednia de Br\u00fcckner.<\/p><p>Els arguments a favor s\u00f3n la prud\u00e8ncia metodol\u00f2gica en el tractament de testimonis folkl\u00f2rics tardans i la consci\u00e8ncia de que les reconstruccions de la religi\u00f3 eslava sovint es basen en una base documental feble.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e39e6dd e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"e39e6dd\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a87e5c2 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"a87e5c2\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La posici\u00f3 contr\u00e0ria de Gieysztor i Rybakov<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-dc51214 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"dc51214\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Aleksander Gieysztor (\u00abMitologia S\u0142owian\u00bb, 1982) va modificar substancialment la tesi de Br\u00fcckner. Argumenta que la freq\u00fc\u00e8ncia i l&#8217;extensi\u00f3 geogr\u00e0fica de les invocacions a Lada, des del B\u00e0ltic fins als Balcans, des de Pol\u00f2nia fins als Balcans meridionals, dif\u00edcilment es poden explicar amb una \u00fanica tornada onomatopeica.<\/p><p>La similitud estructural amb la letona Laima (deessa del dest\u00ed i de l&#8217;amor) i el vincle etimol\u00f2gic amb el proto-eslau \u00ablada\u00bb (estimada, dona) apunten cap a una veritable deessa de l&#8217;amor i de l&#8217;ordre matrimonial, que estava arrelada, com a m\u00ednim, en la religi\u00f3 popular eslava occidental i oriental.<\/p>\n<p>Boris Rybakov va anar encara m\u00e9s lluny i, en les seves obres principals, va situar Lada com a deessa mare central d&#8217;un pante\u00f3 eslau reconstru\u00eft. La seva argumentaci\u00f3 \u00e9s rica en material, per\u00f2 metodol\u00f2gicament problem\u00e0tica; moltes de les seves identificacions (Lada amb la deessa de la vegetaci\u00f3 primaveral, amb la divinitat protectora de les noces i amb una creadora c\u00f2smica) es consideren avui excessives en la investigaci\u00f3 actual. L&#8217;eslav\u00edstica cr\u00edtica ha rebutjat la posici\u00f3 maximalista de Rybakov.<\/p>\n<p>La recerca m\u00e9s recent (Ji\u0159\u00ed Dynda, Michael Shkapa, l&#8217;entorn de \u00abStudia Mythologica Slavica\u00bb) tendeix cap a una posici\u00f3 interm\u00e8dia: Lada probablement va existir com a figura de la religi\u00f3 popular, per\u00f2 no era necess\u00e0riament membre del pante\u00f3 oficial de l&#8217;estat de la Rus de K\u00edev. La seva veneraci\u00f3 era popular i pagesa, no cortesana ni cultual institucionalitzada.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-48cf6e0 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"48cf6e0\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f412053 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"f412053\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La tradici\u00f3 documental polonesa de D\u0142ugosz<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-34152cb elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"34152cb\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Un paper especial correspon a la llista de d\u00e9us polonesa de Jan D\u0142ugosz, en les seves \u00abAnnales seu cronicae incliti Regni Poloniae\u00bb (redactades entre 1455 i 1480). D\u0142ugosz enumera un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> polon\u00e8s amb els noms Jesza (equiv. J\u00fapiter), Lada (equiv. Mart), Dziedzi\u0142ela (equiv. Venus), Nyja (equiv. Plut\u00f3), Dziewanna (equiv.<\/p><p>Diana) i Marzanna (equiv. Ceres). Aquesta llista \u00e9s hist\u00f2ricament problem\u00e0tica: segueix clarament l&#8217;esquema rom\u00e0 dels noms de d\u00e9us i en part sembla una construcci\u00f3 humanista, en la qual D\u0142ugosz volia atribuir als polonesos un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> equiparable al dels romans i grecs.<\/p>\n<p>\u00c9s remarcable que D\u0142ugosz identifica Lada com a mascul\u00ed (com a Mart). Aix\u00f2 contradiu la tradici\u00f3 de religiositat popular, on Lada \u00e9s clarament femenina.<\/p><p>La recerca actual interpreta aquesta discrep\u00e0ncia en part com un indici d&#8217;una doble naturalesa de g\u00e8nere de la figura (en paral\u00b7lel al \u00abLado\u00bb mascul\u00ed i la \u00abLada\u00bb femenina de les can\u00e7ons), i en part com a prova del car\u00e0cter constru\u00eft de la llista de D\u0142ugosz. Aleksander Br\u00fcckner considerava D\u0142ugosz poc fiable, mentre que Aleksander Gieysztor hi veia almenys un indici important de la religiositat popular polonesa de la baixa edat mitjana.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-23a1c53 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"23a1c53\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cad8e0c elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"cad8e0c\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Lada i \u0141ado en les can\u00e7ons de noces<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e038e52 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"e038e52\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>En les can\u00e7ons de noces poloneses, ucra\u00efneses, bielorusses i sudeslaves, \u00abLada\u00bb (o \u00ab\u0141ado\u00bb) apareix habitualment com a <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"L'acte d'invocar, pregant o conjurant, una divinitat o un poder.\" tabindex=\"0\">invocaci\u00f3<\/span> en el refrany. La forma varia: \u00ab\u0141ado, \u0142ado!\u00bb, \u00ab\u0141ado-\u0141ado, dany-\u0142ado!\u00bb, \u00abOj Lado moje\u00bb.<\/p><p>El fet que la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"L'acte d'invocar, pregant o conjurant, una divinitat o un poder.\" tabindex=\"0\">invocaci\u00f3<\/span> pugui prendre no nom\u00e9s la forma femenina sin\u00f3 tamb\u00e9 la masculina (\u00ab\u0141ado\u00bb com a forma vocativa masculina) ha originat un debat sobre una parella divina \u00abLada-\u0141ado\u00bb. Boris Rybakov i alguns autors m\u00e9s recents han reconstru\u00eft aquesta figura de parella; Aleksander Br\u00fcckner la considerava una construcci\u00f3 sense base hist\u00f2rica.<\/p>\n<p>Les can\u00e7ons de noces mateixes s&#8217;han transm\u00e8s en reculls dels segles XVIII i XIX. Vuk Karad\u017ei\u0107, Aleksander Afanasjew, Pavel Chubinski i altres folkloristes n&#8217;han recollit centenars d&#8217;exemples.<\/p><p>En un passatge t\u00edpic, la n\u00favia \u00e9s declarada Lada, o b\u00e9 es demana als pares de la n\u00favia una <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un desig de benestar i protecci\u00f3, sovint amb una f\u00f3rmula ling\u00fc\u00edstica fixa.\" tabindex=\"0\">benedicci\u00f3<\/span> \u00aben nom de Lada\u00bb. Fins a quin punt aquestes invocacions tenen un rerefons religi\u00f3s cal examinar-ho en cada cas concret; sovint es tracta de f\u00f3rmules tradicionals sense funci\u00f3 religiosa activa.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-1e28635 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"1e28635\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6979cbd elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"6979cbd\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Lada i la Laima letona<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-0fd3f9b elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"0fd3f9b\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Una figura de comparaci\u00f3 important \u00e9s la Laima letona, la deessa del dest\u00ed i del naixement del pante\u00f3 b\u00e0ltic. Laima est\u00e0 ben documentada en les can\u00e7ons populars letones (Dainas) i \u00e9s invocada com a deessa del dest\u00ed que fixa la sort dels nadons.<\/p><p>Els paral\u00b7lelismes estructurals amb la Lada eslava s\u00f3n la relaci\u00f3 amb el casament i el naixement, la refer\u00e8ncia a la primavera i el car\u00e0cter femen\u00ed i invocable. Vladimir Toporov ha analitzat sistem\u00e0ticament aquest paral\u00b7lelisme en la seva recerca comparativa indoeuropea-b\u00e0ltica-eslava i suposa una capa indoeuropea comuna darrere ambdues figures.<\/p>\n<p>Una altra figura de comparaci\u00f3 \u00e9s l&#8217;Hannahanna anat\u00f2lica-hitita (\u00ab\u00e0via\u00bb), una deessa mare de la fertilitat i del naixement. Aquesta reconstrucci\u00f3 d&#8217;estructura profunda continua essent hipot\u00e8tica; tanmateix, mostra que el debat sobre Lada s&#8217;inscriu en un camp de recerca indoeuropeu m\u00e9s ampli, m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;\u00e0mbit eslau.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-af51c3d e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"af51c3d\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5af4973 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"5af4973\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Lada en la recepci\u00f3 moderna<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-1828192 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"1828192\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Amb l&#8217;auge del romanticisme nacional eslau al segle XIX, Lada es va convertir en una de les figures m\u00e9s destacades del paganisme redescobert. Adam Mickiewicz, Juliusz S\u0142owacki, Cyprian Norwid i poetes ucra\u00efnesos com Ivan Franko s&#8217;hi han referit en les seves obres.<\/p><p>En la pintura del moviment polon\u00e8s \u00abM\u0142oda Polska\u00bb (\u00abJove Pol\u00f2nia\u00bb, ca. 1890-1918), Lada \u00e9s una figura recurrent; Stanis\u0142aw Wyspia\u0144ski i Jacek Malczewski han recollit motius de Lada.<\/p>\n<p>En la m\u00fasica del segle XIX i principis del XX, Lada est\u00e0 present en diverses obres eslaves orientals, de manera m\u00e9s destacada en \u00abLe Sacre du printemps\u00bb d&#8217;Igor Stravinsky (1913), que al\u00b7ludeix al ball rod\u00f3 de primavera. En el moviment contemporani de la Rodnoveria i el neopaganisme, Lada \u00e9s una divinitat femenina principal central. Aquesta veneraci\u00f3 moderna s&#8217;ha de valorar, des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions, com una nova construcci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9181f1b e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"9181f1b\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-431306e elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"431306e\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">La tradici\u00f3 sudeslava de les Lazarice<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-7ec3ed8 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"7ec3ed8\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Una empremta notable de la tradici\u00f3 de Lada es troba en la tradici\u00f3 sudeslava de les \u00abLazarice\u00bb, que se celebra a S\u00e8rbia, Bulg\u00e0ria i Maced\u00f2nia al voltant de la festa ortodoxa de Ll\u00e0tzer (Lazareva Subota, el dissabte abans del diumenge de Rams).<\/p><p>Noies joves, vestides amb indument\u00e0ria blanca i adornades amb corones de flors, van de casa en casa cantant can\u00e7ons de primavera i de noces amb invocacions a Lada, i reben a canvi ous, diners i petits regals. Aquesta tradici\u00f3 encara era viva en molts pobles sudeslaus durant el segle XX i en alguns llocs es mant\u00e9 fins avui.<\/p>\n<p>Des del punt de vista cient\u00edfic, la tradici\u00f3 de les Lazarice \u00e9s un cas cl\u00e0ssic de superposici\u00f3 cristiano-pagana. El nom cristi\u00e0 (Ll\u00e0tzer) es va imposar sobre una tradici\u00f3 de primavera precristiana centrada en balls rodons de noies, invocacions a Lada i s\u00edmbols de vegetaci\u00f3. Vuk Karad\u017ei\u0107 va documentar aquesta tradici\u00f3 per primera vegada al segle XIX, i Sergej Tokarev la va situar dins la seva teoria general de la religiositat de primavera eslava oriental.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cfe4ebe e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"cfe4ebe\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9a5fe76 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"9a5fe76\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Rols de g\u00e8nere i el ritual de noces eslau<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2344387 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"2344387\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El paper central de Lada en el ritual matrimonial eslau posa de manifest la funci\u00f3 hist\u00f2rica de les construccions de rols de g\u00e8nere en l&#8217;eslavisme precristi\u00e0.<\/p><p>A difer\u00e8ncia de molts panteons indoeuropeus, en els quals les deesses principals sovint tamb\u00e9 assumeixen funcions guerreres o reials (Hera, Juno, Atena), Lada \u00e9s una <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un \u00e9sser venerat com a div\u00ed dins d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">divinitat<\/span> centrada espec\u00edficament en un rol de g\u00e8nere: el seu \u00e0mbit \u00e9s el de la dona en el matrimoni, l&#8217;amor i la fam\u00edlia.<\/p><p>Aquesta limitaci\u00f3 funcional podria indicar una especialitzaci\u00f3 relativament tardana o una l\u00f2gica estructural diferent del pante\u00f3 eslau.<\/p>\n<p>En les can\u00e7ons de noces eslaves, \u00e0mpliament documentades en les col\u00b7leccions d&#8217;Aleksandr Afan\u00e0ssiev i Pavel Txubinski, la n\u00favia sovint \u00e9s anomenada \u00abLada\u00bb.<\/p><p>Aquesta identificaci\u00f3 de la n\u00favia amb la deessa \u00e9s un exemple cl\u00e0ssic de la revaloritzaci\u00f3 ritual del casament com a acte sagrat, en el qual la n\u00favia rep estatus div\u00ed durant la festa. Vlad\u00edmir Propp ha descrit fen\u00f2mens similars en festes de collita i ritus de vegetaci\u00f3 a \u00abRusskie agrarnye prazdniki\u00bb.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":3,"featured_media":3266,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"_yoast_wpseo_focuskw":"Lada","_yoast_wpseo_title":"Lada \u2013 Deessa eslava de l'amor | iWell Guard","_yoast_wpseo_metadesc":"Lada \u00e9s la deessa eslava de l'amor, la bellesa i el matrimoni. Mare de Lel i Polel, figura oposada a Marena i deessa de la primavera.","_yoast_wpseo_meta-robots-noindex":"","_yoast_wpseo_canonical":"","_angie_page":false,"gefaehrdungsstufe":"","wesen_kultur":"","wesen_klasse":"","footnotes":""},"categories":[],"class_list":["post-171842","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO Premium plugin v27.7 (Yoast SEO v28.3) - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-premium-wordpress\/ -->\n<title>Lada \u2013 Deessa eslava de l&#039;amor | iWell Guard<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Lada \u00e9s la deessa eslava de l&#039;amor, la bellesa i el matrimoni. Mare de Lel i Polel, figura oposada a Marena i deessa de la primavera.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Lada\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Lada \u00e9s la deessa eslava de l&#039;amor, la bellesa i el matrimoni. Mare de Lel i Polel, figura oposada a Marena i deessa de la primavera.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"iWell Guard\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-05T16:08:39+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada.webp\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1536\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/webp\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/\",\"name\":\"Lada \u2013 Deessa eslava de l'amor | iWell Guard\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_slawisch_lada.webp\",\"datePublished\":\"2026-09-05T15:42:54+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-05T16:08:39+00:00\",\"description\":\"Lada \u00e9s la deessa eslava de l'amor, la bellesa i el matrimoni. Mare de Lel i Polel, figura oposada a Marena i deessa de la primavera.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_slawisch_lada.webp\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_slawisch_lada.webp\",\"width\":1024,\"height\":1536,\"caption\":\"D\u00e9us de la tradici\u00f3 eslava.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/lada\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Start\",\"item\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?page_id=171333\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Lada\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"iWell Guard\",\"description\":\"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Ittermann electronic GmbH\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"width\":1182,\"height\":237,\"caption\":\"Ittermann electronic GmbH\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/pantip.com\\\/profile\\\/9367242\",\"https:\\\/\\\/micro.blog\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.diggerslist.com\\\/iwellguard\\\/about\",\"https:\\\/\\\/skitterphoto.com\\\/photographers\\\/2870314\\\/iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/iwellguard.wordpress.com\\\/2026\\\/06\\\/06\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/hub.docker.com\\\/u\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.pinterest.com\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/bit.ly\\\/m\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/entre-vos-mains.alsace.eu\\\/profiles\\\/iwellguard\\\/activity\",\"https:\\\/\\\/gravatar.com\\\/reallybeded8fd34\",\"https:\\\/\\\/naijamatta.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.goodreads.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/profile.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/experiment.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/wakelet.com\\\/@iWellGuard82270\",\"https:\\\/\\\/www.chordie.com\\\/forum\\\/profile.php?id=2555664\",\"https:\\\/\\\/www.instapaper.com\\\/p\\\/17757966\",\"https:\\\/\\\/www.mapleprimes.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/businesslistingplus.com\\\/profile\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/telegra.ph\\\/iWell-Guard-06-06\",\"https:\\\/\\\/pbase.com\\\/iwellguard\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/b.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/20260607#bookmark-4788405196491818882\",\"https:\\\/\\\/fliphtml5.com\\\/home\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/anyflip.com\\\/homepage\\\/cmiwl#About\",\"https:\\\/\\\/transfur.com\\\/Users\\\/iwellguard\",\"http:\\\/\\\/delphi.larsbo.org\\\/user\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/jobs.lajobsportal.org\\\/profiles\\\/8380803-iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/md.chaosdorf.de\\\/s\\\/jfbe5SBdJD\",\"https:\\\/\\\/www.lingvolive.com\\\/en-us\\\/profile\\\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\\\/translations\",\"https:\\\/\\\/www.fitday.com\\\/fitness\\\/forums\\\/members\\\/iwellguard.html\",\"https:\\\/\\\/www.mymeetbook.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/pxhere.com\\\/en\\\/photographer-me\\\/5040798\",\"https:\\\/\\\/disqus.com\\\/by\\\/iwellguard\\\/about\\\/\",\"https:\\\/\\\/pastelink.net\\\/hjwciqwq\",\"https:\\\/\\\/pubhtml5.com\\\/homepage\\\/scjhn\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.bitchute.com\\\/channel\\\/2O2eOKzNqujT\",\"https:\\\/\\\/audiomack.com\\\/iwellguard\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO Premium plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Lada \u2013 Deessa eslava de l'amor | iWell Guard","description":"Lada \u00e9s la deessa eslava de l'amor, la bellesa i el matrimoni. Mare de Lel i Polel, figura oposada a Marena i deessa de la primavera.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Lada","og_description":"Lada \u00e9s la deessa eslava de l'amor, la bellesa i el matrimoni. Mare de Lel i Polel, figura oposada a Marena i deessa de la primavera.","og_url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/","og_site_name":"iWell Guard","article_modified_time":"2026-09-05T16:08:39+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":1536,"url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada.webp","type":"image\/webp"}],"twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/","name":"Lada \u2013 Deessa eslava de l'amor | iWell Guard","isPartOf":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada.webp","datePublished":"2026-09-05T15:42:54+00:00","dateModified":"2026-09-05T16:08:39+00:00","description":"Lada \u00e9s la deessa eslava de l'amor, la bellesa i el matrimoni. Mare de Lel i Polel, figura oposada a Marena i deessa de la primavera.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/#primaryimage","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada.webp","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_slawisch_lada.webp","width":1024,"height":1536,"caption":"D\u00e9us de la tradici\u00f3 eslava."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/lada\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Start","item":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?page_id=171333"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Lada"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","name":"iWell Guard","description":"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen","publisher":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization","name":"Ittermann electronic GmbH","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","width":1182,"height":237,"caption":"Ittermann electronic GmbH"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/pantip.com\/profile\/9367242","https:\/\/micro.blog\/iwellguard","https:\/\/www.diggerslist.com\/iwellguard\/about","https:\/\/skitterphoto.com\/photographers\/2870314\/iwell-guard","https:\/\/iwellguard.wordpress.com\/2026\/06\/06\/iwell-guard\/","https:\/\/hub.docker.com\/u\/iwellguard","https:\/\/www.pinterest.com\/iwellguard\/","https:\/\/bit.ly\/m\/iwellguard","https:\/\/entre-vos-mains.alsace.eu\/profiles\/iwellguard\/activity","https:\/\/gravatar.com\/reallybeded8fd34","https:\/\/naijamatta.com\/iwellguard","https:\/\/www.goodreads.com\/iwellguard","https:\/\/profile.hatena.ne.jp\/iwellguard\/","https:\/\/experiment.com\/users\/iwellguard","https:\/\/wakelet.com\/@iWellGuard82270","https:\/\/www.chordie.com\/forum\/profile.php?id=2555664","https:\/\/www.instapaper.com\/p\/17757966","https:\/\/www.mapleprimes.com\/users\/iwellguard","https:\/\/businesslistingplus.com\/profile\/iwell-guard\/","https:\/\/telegra.ph\/iWell-Guard-06-06","https:\/\/pbase.com\/iwellguard\/iwellguard","https:\/\/b.hatena.ne.jp\/iwellguard\/20260607#bookmark-4788405196491818882","https:\/\/fliphtml5.com\/home\/iwellguard","https:\/\/anyflip.com\/homepage\/cmiwl#About","https:\/\/transfur.com\/Users\/iwellguard","http:\/\/delphi.larsbo.org\/user\/iwellguard","https:\/\/jobs.lajobsportal.org\/profiles\/8380803-iwell-guard","https:\/\/md.chaosdorf.de\/s\/jfbe5SBdJD","https:\/\/www.lingvolive.com\/en-us\/profile\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\/translations","https:\/\/www.fitday.com\/fitness\/forums\/members\/iwellguard.html","https:\/\/www.mymeetbook.com\/iwellguard","https:\/\/pxhere.com\/en\/photographer-me\/5040798","https:\/\/disqus.com\/by\/iwellguard\/about\/","https:\/\/pastelink.net\/hjwciqwq","https:\/\/pubhtml5.com\/homepage\/scjhn\/","https:\/\/www.bitchute.com\/channel\/2O2eOKzNqujT","https:\/\/audiomack.com\/iwellguard"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171842","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=171842"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171842\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3266"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=171842"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=171842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}