{"id":171829,"date":"2026-09-05T15:42:47","date_gmt":"2026-09-05T15:42:47","guid":{"rendered":"https:\/\/iwell-guard.com\/?page_id=171829"},"modified":"2026-09-05T16:08:16","modified_gmt":"2026-09-05T16:08:16","slug":"ninhursag","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/","title":{"rendered":"Ninhursag"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"171829\" class=\"elementor elementor-171829 elementor-3018 elementor-bc-flex-widget\" data-elementor-post-type=\"page\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b64a8c8 e-flex e-con-boxed e-con e-parent\" data-id=\"b64a8c8\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\" data-settings=\"{&quot;background_background&quot;:&quot;classic&quot;}\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f1017cf e-flex e-con-boxed e-con e-child\" data-id=\"f1017cf\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b78047d e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"b78047d\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-933a07a elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"933a07a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h1 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Ninhursag, deessa mare mesopot\u00e0mica<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9608cf7 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"9608cf7\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria i senyora de la terra, venerada com a llevadora dels d\u00e9us i dels humans. Ninhursag \u00e9s una deessa mare de l&#8217;antiga Mesopot\u00e0mia, una de les grans divinitats creadores de la religi\u00f3 sum\u00e8ria i, despr\u00e9s d&#8217;Anu, Enlil i Enki, la figura m\u00e9s important de l&#8217;antic ordre div\u00ed sumeri.<\/p><p>El seu nom significa \u00absenyora de la muntanya\u00bb, una refer\u00e8ncia al seu arrelament en els altiplans de l&#8217;\u00c0sia occidental i a la seva relaci\u00f3 amb la pedra, el naixement i la for\u00e7a vital. En diverses tradicions apareix tamb\u00e9 amb altres noms, com Ninmah, Nintur o Damgalnuna.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-141eebc e-con-full e-flex e-con e-parent\" data-id=\"141eebc\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b41c2cc elementor-widget elementor-widget-html\" data-id=\"b41c2cc\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"html.default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"iwg-pill-row\"><span class=\"iwg-klasse-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"D\u00e9u \/ Deessa: Poder personificat suprem en el pante\u00f3 d'una cultura, amb funcions clares \u2014forces naturals, dest\u00ed, guerra, fertilitat. Venerat mitjan\u00e7ant cultes, ofrenes i institucions de temple.\">D\u00e9u<\/span><a href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/mesopotamia\/\" class=\"iwg-kultur-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"Bressol de la religi\u00f3 documentada \u2014 Sumer, Acad, Babil\u00f2nia, Ass\u00edria (ca. 3500 aC fins 330 aC).\">Mesopot\u00e0mia<\/a><\/div>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-8dba4bc e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"8dba4bc\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-e5bac7c elementor-toc--minimized-on-tablet elementor-widget elementor-widget-table-of-contents\" data-id=\"e5bac7c\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-settings=\"{&quot;exclude_headings_by_selector&quot;:[],&quot;no_headings_message&quot;:&quot;No s&#039;ha trobat cap encap\\u00e7alament en aquesta p\\u00e0gina.&quot;,&quot;headings_by_tags&quot;:[&quot;h2&quot;,&quot;h3&quot;],&quot;marker_view&quot;:&quot;bullets&quot;,&quot;icon&quot;:{&quot;value&quot;:&quot;fas fa-circle&quot;,&quot;library&quot;:&quot;fa-solid&quot;,&quot;rendered_tag&quot;:&quot;&lt;svg class=\\&quot;e-font-icon-svg e-fas-circle\\&quot; viewBox=\\&quot;0 0 512 512\\&quot; xmlns=\\&quot;http:\\\/\\\/www.w3.org\\\/2000\\\/svg\\&quot;&gt;&lt;path d=\\&quot;M256 8C119 8 8 119 8 256s111 248 248 248 248-111 248-248S393 8 256 8z\\&quot;&gt;&lt;\\\/path&gt;&lt;\\\/svg&gt;&quot;},&quot;minimize_box&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;minimized_on&quot;:&quot;tablet&quot;,&quot;hierarchical_view&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;min_height&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_tablet&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_mobile&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]}}\" data-widget_type=\"table-of-contents.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__header\">\n\t\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-toc__header-title\">\n\t\t\t\t\u00cdndex\t\t\t<\/h2>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--expand\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__e5bac7c\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Open table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-down\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M207.029 381.476L12.686 187.132c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941l22.667-22.667c9.357-9.357 24.522-9.375 33.901-.04L224 284.505l154.745-154.021c9.379-9.335 24.544-9.317 33.901.04l22.667 22.667c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941L240.971 381.476c-9.373 9.372-24.569 9.372-33.942 0z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--collapse\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__e5bac7c\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Close table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-up\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M240.971 130.524l194.343 194.343c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941l-22.667 22.667c-9.357 9.357-24.522 9.375-33.901.04L224 227.495 69.255 381.516c-9.379 9.335-24.544 9.317-33.901-.04l-22.667-22.667c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941L207.03 130.525c9.372-9.373 24.568-9.373 33.941-.001z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div id=\"elementor-toc__e5bac7c\" class=\"elementor-toc__body\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-toc__spinner-container\">\n\t\t\t\t<svg class=\"elementor-toc__spinner eicon-animation-spin e-font-icon-svg e-eicon-loading\" aria-hidden=\"true\" viewBox=\"0 0 1000 1000\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M500 975V858C696 858 858 696 858 500S696 142 500 142 142 304 142 500H25C25 237 238 25 500 25S975 237 975 500 763 975 500 975Z\"><\/path><\/svg>\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-32726c0 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"32726c0\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-ff7e949 iwg-hero-image elementor-widget elementor-widget-image\" data-id=\"ff7e949\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"image.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"683\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag-683x1024.webp\" class=\"attachment-large size-large wp-image-173454\" alt=\"Ninhursag - D\u00e9us de la tradici\u00f3 mesopot\u00e0mica, il\u00b7lustraci\u00f3 historicista\" srcset=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag-683x1024.webp 683w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag-200x300.webp 200w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag-768x1152.webp 768w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp 1024w\" sizes=\"(max-width: 683px) 100vw, 683px\" \/>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-fc97a5e e-con-boxed e-flex e-con e-parent\" data-id=\"fc97a5e\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-fbf9b2c e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"fbf9b2c\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cff9d29 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"cff9d29\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Mite i origen<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b59d7c6 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"b59d7c6\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Ninhursag pertany a l&#8217;estrat m\u00e9s antic de la religi\u00f3 mesopot\u00e0mica. Ja al III mil\u00b7lenni aC apareix documentada en inscripcions de la Mesopot\u00e0mia presarg\u00f2nica, sobretot en les ciutats-estat de Kisch, Adab i Mari.<\/p><p>Les seves arrels probablement es troben en concepcions m\u00edtiques rurals en les quals la terra era entesa com una for\u00e7a generadora de la qual sorgien pedres, plantes i \u00e9ssers vius. La relaci\u00f3 amb les muntanyes, considerades font de pedres precioses, fusta i metall, explica el seu ep\u00edtet \u00absenyora de la muntanya\u00bb.<\/p>\n<p>En la teogonia sum\u00e8ria antiga, Ninhursag apareix de vegades com a germana o esposa d&#8217;Enlil, i en textos m\u00e9s tardans sovint com a esposa d&#8217;Enki, el d\u00e9u de la saviesa i de les aig\u00fces dolces. Aquesta posici\u00f3 familiar canviant no constitueix una contradicci\u00f3 des del punt de vista de la hist\u00f2ria de les religions, sin\u00f3 l&#8217;expressi\u00f3 de la modularitat dels mites de l&#8217;antiga Mesopot\u00e0mia, en els quals cada <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un \u00e9sser venerat com a div\u00ed dins d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">divinitat<\/span> es podia inserir segons les necessitats en diferents xarxes de relacions.<\/p>\n<p>Un testimoni important de la seva veneraci\u00f3 \u00e9s el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span> de Tell el-Obeid, prop d&#8217;Ur, constru\u00eft durant el per\u00edode din\u00e0stic antic. Les inscripcions d&#8217;Aanepada, rei d&#8217;Ur, la designen com la deessa principal del complex.<\/p><p>Tamb\u00e9 a Lagash tenia un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa dedicats a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> important, i Gudea, el governant de la ciutat ja esmentat a l&#8217;article sobre Ninurta, lloa la seva relaci\u00f3 amb ella en les inscripcions de les seves est\u00e0tues.<\/p>\n<p>El seu mite principal \u00e9s el relat \u00abEnki i Ninhursag\u00bb, un text sumeri antic que descriu l&#8217;illa de Dilmun (l&#8217;actual Bahrain) com una terra pura i paradis\u00edaca. Enki i Ninhursag hi creen el primer jard\u00ed i els primers \u00e9ssers vius.<\/p><p>El relat es troba entre els mites de creaci\u00f3 m\u00e9s antics documentats de Mesopot\u00e0mia i desenvolupa un ric univers d&#8217;imatges teol\u00f2giques en el qual l&#8217;aigua, la terra i la llavor entren en una interacci\u00f3 viva.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-76c032e e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"76c032e\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a28c4f1 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"a28c4f1\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">S\u00edmbols i atributs<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-2e44a5f elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"2e44a5f\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Ninhursag es representa en l&#8217;art com una deessa asseguda i solemne, sovint amb una corona de banyes i una llarga t\u00fanica plegada. En alguns relleus porta un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un signe que representa una idea o significat.\" tabindex=\"0\">s\u00edmbol<\/span> del naixement, el signe omega, interpretat com una pelvis femenina estilitzada o com una banya de part. Aquest signe apareix en pedres frontereres (kudurru) de l&#8217;\u00e8poca cassita i en empremtes de segells de l&#8217;antiga Babil\u00f2nia.<\/p>\n<p>Un altre atribut \u00e9s la muntanya, que forma part del seu nom. En els relleus sovint apareix asseguda sobre una muntanya estilitzada, cosa que subratlla la seva funci\u00f3 com a senyora de les fonts d&#8217;altura, de les pedres i dels metalls.<\/p><p>La seva import\u00e0ncia com a senyora de la muntanya la vincula amb les regions primig\u00e8nies de la civilitzaci\u00f3 mesopot\u00e0mica, \u00e9s a dir, amb les zones on s&#8217;extreien fusta, pedra i mineral.<\/p>\n<p>Els animals que li s\u00f3n associats formen part dels s\u00edmbols relacionats amb la fertilitat. Ovelles i cabres apareixen sovint en les inscripcions dels temples com a ofrenes per a ella, ja que, com a deessa del naixement, posa tant els humans com els animals sota la seva protecci\u00f3.<\/p><p>En la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"L'estudi dels continguts de les imatges i del seu significat.\" tabindex=\"0\">iconografia<\/span> de l&#8217;antiga Mesopot\u00e0mia tamb\u00e9 apareix sovint acompanyada d&#8217;un infant petit o d&#8217;un nad\u00f3, una refer\u00e8ncia a la seva funci\u00f3 com a patrona de la maternitat.<\/p>\n<p>Una tradici\u00f3 posterior la representa amb un collaret en forma de bol, relacionat amb el pes de naixement dels infants. Aquests detalls iconogr\u00e0fics s&#8217;han conservat sobretot en els textos d&#8217;encantament relacionats amb el part, que van transmetre el seu nom durant segles.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-3f4f0e2 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"3f4f0e2\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-dc5dd9a elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"dc5dd9a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Culte i veneraci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-065eb31 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"065eb31\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El culte principal de Ninhursag es trobava en diverses ciutats-estat, amb centres a Adab, Kisch, Tell el-Obeid i Lagash. Adab, un dels centres de culte m\u00e9s antics, hi estava estretament vinculada, i els primers reis de Kisch es vantaven d&#8217;haver estat cridats per ella. El seu <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici destinat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> a Adab, el nom exacte del qual \u00e9s incert, era el lloc de reuni\u00f3 per a ritus de part i cerim\u00f2nies de curaci\u00f3.<\/p>\n<p>A Lagash i Girsu, Ninhursag era venerada amb el nom de Bau, una deessa de la curaci\u00f3 fusionada amb ella. Les inscripcions de Gudea parlen d&#8217;ofrenes espl\u00e8ndides i d&#8217;una est\u00e0tua que el governant de la ciutat va dedicar a la deessa. Durant el per\u00edode paleobabil\u00f2nic va continuar essent venerada en diverses ciutats-estat, sovint sota els noms de Ninmah o Aruru.<\/p>\n<p>El seu paper en els ritus de part est\u00e0 documentat per nombrosos textos d&#8217;encantament. Les dones la invocaven durant els dolors del part, i les llevadores recitaven encanteris sobre el ventre de la parturienta perqu\u00e8 Ninhursag obr\u00eds el ventre matern i permet\u00e9s que el nen sort\u00eds sa i estalvi. Aquests textos estan documentats fins a l&#8217;\u00e8poca babil\u00f2nica tardana, i confirmen la continu\u00eftat de la seva veneraci\u00f3.<\/p>\n<p>En l&#8217;imperi neoassiri, la import\u00e0ncia de Ninhursag va disminuir, fet relacionat amb el major protagonisme dels d\u00e9us imperials masculins Ashur i Ninurta. Tot i aix\u00f2, va continuar present en els textos de curaci\u00f3, i les seves variants de nom apareixen en inscripcions fins a l&#8217;\u00e8poca persa tardana.<\/p>\n<p>Una continu\u00eftat tardana del <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa dedicats a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> es manifesta tamb\u00e9 a Dilmun, l&#8217;actual Bahrain. Les excavacions arqueol\u00f2giques hi han descobert extensos complexos de temples on Ninhursag era venerada juntament amb Enki. Aquesta vinculaci\u00f3 s&#8217;explica pel <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un relat transm\u00e8s sobre d\u00e9us, or\u00edgens i l'ordre del m\u00f3n.\" tabindex=\"0\">mite<\/span> \u00abEnki i Ninhursag\u00bb, que descriu Dilmun com un paisatge originari paradis\u00edac.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-0c594aa e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"0c594aa\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-31d96a2 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"31d96a2\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Mites importants<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-70981c3 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"70981c3\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>\u00abEnki i Ninhursag\u00bb \u00e9s el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un relat transm\u00e8s sobre d\u00e9us, or\u00edgens i l'ordre del m\u00f3n.\" tabindex=\"0\">mite<\/span> central i un dels textos de creaci\u00f3 documentats m\u00e9s antics. Comen\u00e7a amb la descripci\u00f3 de Dilmun com un lloc pur, no afectat per la mort ni la malaltia.<\/p><p>Enki porta aigua dol\u00e7a a l&#8217;illa i la fa f\u00e8rtil. En una s\u00e8rie de generacions encreuades, engendra amb Ninhursag i les seves descendents una s\u00e8rie de filles, la qual cosa porta la deessa a entrar en conflicte amb ell.<\/p><p>Enki menja llavors vuit plantes que Ninhursag ha fet cr\u00e9ixer al jard\u00ed, i \u00e9s per aix\u00f2 male\u00eft per ella i afligit amb vuit malalties en diferents parts del cos. Finalment, ella es reconcilia amb Enki i infanta una de\u00eftat curadora per a cada malaltia. El relat \u00e9s un exemple teol\u00f2gic de la relaci\u00f3 entre creaci\u00f3, culpa i curaci\u00f3.<\/p>\n<p>Un segon text important \u00e9s \u00abEnki i Ninmah\u00bb, en el qual els dos d\u00e9us, en una mena de competici\u00f3 de creaci\u00f3, modelen l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 a partir de fang.<\/p><p>Ninmah forma primer persones amb discapacitats, per a les quals Enki troba llocs dins l&#8217;ordre social; despr\u00e9s Enki forma set \u00e9ssers monstruosos que ja ning\u00fa pot integrar. El relat cont\u00e9 una profunda reflexi\u00f3 \u00e8tica sobre la responsabilitat del creador i els l\u00edmits de l&#8217;ordre.<\/p>\n<p>Un tercer relat es troba en el \u00ab<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un relat transm\u00e8s sobre d\u00e9us, or\u00edgens i l'ordre del m\u00f3n.\" tabindex=\"0\">mite<\/span> de Lugalbanda i l&#8217;ocell Anzu\u00bb, en el qual Ninhursag ajuda l&#8217;heroi Lugalbanda i el recolza en la seva tasca. La deessa hi apareix com una for\u00e7a protectora i consellera, una funci\u00f3 que assumeix en molts relats heroics mesopot\u00e0mics.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-292129e e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"292129e\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d784928 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"d784928\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Relacions dins el pante\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-8cdacde elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"8cdacde\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Ninhursag \u00e9s una de les quatre divinitats sum\u00e8ries m\u00e9s elevades, juntament amb Anu, Enlil i Enki. En els textos de creaci\u00f3 apareix com una pot\u00e8ncia independent que, junt amb Enki, dona forma a persones i animals. Amb Enki comparteix la cura de la fertilitat i la curaci\u00f3, amb Enlil la cura de l&#8217;ordre i el dret, amb Anu la sobirania sobre els temps primigenis.<\/p>\n<p>Les seves filles, nascudes en el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un relat transm\u00e8s sobre d\u00e9us, or\u00edgens i l'ordre del m\u00f3n.\" tabindex=\"0\">mite<\/span> \u00abEnki i Ninhursag\u00bb, pertanyen en part a importants deesses de culte d&#8217;altres ciutats-estat. Una d&#8217;elles \u00e9s Ninkurra, la deessa de l&#8217;art de treballar la pedra; una altra \u00e9s Ninimma, la deessa de l&#8217;escriptura. Aquesta genealogia relaciona Ninhursag amb els cultes d&#8217;artesania i cultura m\u00e9s diversos de Mesopot\u00e0mia.<\/p>\n<p>Amb Bau i Gula comparteix funcions de curaci\u00f3, amb Inanna mant\u00e9 una relaci\u00f3 de rivalitat, perqu\u00e8 Inanna, en la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La doctrina cient\u00edfica sobre d\u00e9u i sobre la fe d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">teologia<\/span> paleosum\u00e8ria, va assumir progressivament la posici\u00f3 preeminent entre les deesses. En el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Fusi\u00f3 de conceptes o divinitats procedents de diferents tradicions religioses.\" tabindex=\"0\">sincretisme<\/span> hel\u00b7len\u00edstic-rom\u00e0 no entra directament en contacte amb deesses gregues, perqu\u00e8 la seva veneraci\u00f3 ja s&#8217;havia extingit abans.<\/p>\n<p><span data-nosnippet>Amb Damgalnuna, l&#8217;esposa d&#8217;Enki, Ninhursag va compartir algunes funcions al sud de Sumer, la qual cosa ha portat a la rara per\u00f2 documentada identificaci\u00f3 Damgalnuna-Ninhursag en textos d&#8217;Eridu. Wilfred G. Lambert va interpretar aquesta fusi\u00f3 en un assaig de 1992 com a prova de la pluralitat regional dels noms divins sumeris.<\/span><\/p>\n<p>En el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> accadi, Ninhursag apareix com Mami o Mama, la creadora dels humans en l&#8217;Epopeia d&#8217;Atrahasis. Segons les instruccions d&#8217;Enki, barreja fang i la sang del d\u00e9u sacrificat We-ila per crear set parelles humanes. Aquesta escena de creaci\u00f3 \u00e9s el relat de creaci\u00f3 a partir del fang m\u00e9s antic de la literatura mundial i ha tingut nombrosos successors en les religions sem\u00edtiques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-acebfa4 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"acebfa4\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-b94b971 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"b94b971\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Recepci\u00f3 i influ\u00e8ncia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-bfab884 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"bfab884\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Amb la fi de l&#8217;alta cultura mesopot\u00e0mica, el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa dedicats a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> de Ninhursag es va anar esvaint, per\u00f2 els textos de curaci\u00f3 que portaven el seu nom encara es van copiar i transmetre durant el per\u00edode babil\u00f2nic tard\u00e0 i l&#8217;\u00e8poca aquem\u00e8nida.<\/p><p>Al segle XIX, la deessa va ser reconstru\u00efda gr\u00e0cies a la redescoberta de textos sumeris, sobretot a trav\u00e9s dels treballs de Samuel Noah Kramer, que va contribuir a fundar la sumerologia com a disciplina cient\u00edfica.<\/p>\n<p>En la historiografia religiosa moderna, Ninhursag \u00e9s un dels exemples m\u00e9s citats de deessa mare de l&#8217;Orient antic, que s&#8217;ha discutit com a possible arrel hist\u00f2rica de deesses mediterr\u00e0nies posteriors com Dem\u00e8ter, C\u00edbele o Isis. Avui aquesta tesi es tracta amb prud\u00e8ncia, perqu\u00e8 no es pot documentar una l\u00ednia geneal\u00f2gica directa. Tot i aix\u00ed, la semblan\u00e7a tipol\u00f2gica continua sent un tema important en la hist\u00f2ria de les religions.<\/p>\n<p>En la recepci\u00f3 feminista dels segles XX i XXI, Ninhursag ha estat interpretada com a exemple d&#8217;una <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un \u00e9sser venerat com a div\u00ed dins d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">divinitat<\/span> femenina poderosa i aut\u00f2noma de les primeres altes cultures.<\/p><p>En els estudis sobre la hist\u00f2ria del culte matern, se la situa al costat de Ninlil, Inanna i Tiamat. En l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Terme gen\u00e8ric per a doctrines que reivindiquen un coneixement ocult, accessible nom\u00e9s als iniciats.\" tabindex=\"0\">esoterisme<\/span> popular apareix amb el nom de \u00abMare Terra sum\u00e8ria\u00bb, tot i que en aquestes adaptacions sovint hi falta la precisi\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n<p>En els estudis b\u00edblics moderns, la connexi\u00f3 entre Eva i la costella ha rebut molta atenci\u00f3. La hip\u00f2tesi de Kramer, segons la qual el naixement de Ninhursag a partir de la costella d&#8217;Enki seria un model mot\u00edvic per a Eva, ha estat discutida per te\u00f2legs com Claus Westermann en el seu comentari al G\u00e8nesi i desenvolupada posteriorment per John Day.<\/p><p>La forma exacta d&#8217;aquesta transmissi\u00f3 continua oberta, per\u00f2 avui hi ha consens sobre l&#8217;exist\u00e8ncia de models mesopot\u00e0mics per a motius b\u00edblics.<\/p>\n<p><span data-nosnippet>Una altra l\u00ednia d&#8217;influ\u00e8ncia passa per la Magna Mater hel\u00b7len\u00edstica. Ja Beros informa que els eg\u00ednetes identificaven la mesopot\u00e0mica Mami amb Rea. Walter Burkert, a \u00abBabylon, Memphis, Persepolis\u00bb (2003), ha resseguit els indicis d&#8217;aquesta transmissi\u00f3 i ha postulat una influ\u00e8ncia indirecta sobre el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa dedicats a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> de C\u00edbele a Fr\u00edgia.<\/span><\/p><p>Els passos exactes de transmissi\u00f3 no estan del tot aclarits, per\u00f2 la recerca d\u00f3na per assumida una continu\u00eftat mot\u00edvica que va de Ninhursag, passant per Mami, fins a la Magna Mater.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-bd20727 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"bd20727\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-161d541 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"161d541\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Classificaci\u00f3 dins la ci\u00e8ncia de la religi\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f2e68d6 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"f2e68d6\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Thorkild Jacobsen, a \u00abThe Treasures of Darkness\u00bb, interpreta Ninhursag com a exemple de deessa ct\u00f2nica, la funci\u00f3 de la qual es relaciona amb el naixement, la terra i la pedra. Hi veu un model estratificat i arcaic en la seva <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de relats m\u00edtics transmesos sobre els d\u00e9us d'una cultura.\" tabindex=\"0\">mitologia<\/span>, en el qual la terra no \u00e9s nom\u00e9s una realitat geogr\u00e0fica, sin\u00f3 una pot\u00e8ncia personificada.<\/p>\n<p>Jean Bott\u00e9ro subratlla l&#8217;autonomia teol\u00f2gica de la deessa i la seva funci\u00f3 com a for\u00e7a d&#8217;equilibri respecte de les divinitats creadores masculines. Walther Sallaberger ha reconstru\u00eft \u00e0mpliament el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa dedicats a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> de Ninhursag en el seu estudi sobre el calendari de la III Dinastia d&#8217;Ur, i ha mostrat que la deessa tenia un paper central en les grans festes estatals.<\/p>\n<p>Stefan Maul i Andrew George han editat els textos de curaci\u00f3 que porten el seu nom. D&#8217;aquests textos es despr\u00e8n que Ninhursag era una de les poques divinitats mesopot\u00e0miques a qui es podia demanar ajuda en situacions vitals molt diverses: en el part, en la malaltia, en la sembra i en la construcci\u00f3 de temples.<\/p><p>Stephanie Dalley i Wilfred Lambert la situen dins la tradici\u00f3 liter\u00e0ria en la qual apareix com a companya indispensable d&#8217;Enki en diversos relats de creaci\u00f3.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-27822d0 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"27822d0\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f13d646 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"f13d646\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">L'himne de Kesh i la teologia del temple<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cf9684e elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"cf9684e\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>L&#8217;himne del temple de Kesh \u00e9s un dels textos sumeris m\u00e9s antics conservats i alhora es considera un dels primers textos religiosos de la literatura universal. Se n&#8217;han conservat fragments que es remunten a l&#8217;\u00e8poca de la Tercera Dinastia d&#8217;Ur (segle XXI a. C.), transmesos a trav\u00e9s de biblioteques d&#8217;escribes posteriors a Nippur, Sippar i Ur.<\/p><p>El text celebra el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> de la ciutat de Kesh i la seva deessa Ninhursag en 134 l\u00ednies distribu\u00efdes en vuit estrofes, cadascuna de les quals acaba amb la f\u00f3rmula \u00abQui ha vist mai aix\u00f2, qui ha vist mai aix\u00f2?\u00bb.<\/p><p>Aquesta repetici\u00f3 confereix a l&#8217;himne una estructura gaireb\u00e9 meditativa. Tradicionalment el text s&#8217;atribueix a la poetessa sacerdotal Enheduanna, filla de Sargon d&#8217;Accad, per\u00f2 els fragments m\u00e9s antics s\u00f3n encara m\u00e9s vells i probablement provenen d&#8217;una tradici\u00f3 oral de diversos segles.<\/p>\n<p>Pel que fa al contingut, l&#8217;himne destaca la funci\u00f3 de Ninhursag com a llevadora dels d\u00e9us i dels reis. \u00c9s anomenada la \u00abmare de les pedres\u00bb i la \u00abguardiana del cord\u00f3 vital\u00bb, tal com diuen les l\u00ednies 12 a 17.<\/p><p>Aquesta doble refer\u00e8ncia a la geologia i a la biologia \u00e9s un tret constitutiu de la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La disciplina cient\u00edfica que estudia D\u00e9u i la fe d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">teologia<\/span> de Ninhursag i la distingeix d&#8217;altres deesses mare de Mesopot\u00e0mia. El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> de Kesh mateix va romandre molt de temps sense localitzar en la recerca arqueol\u00f2gica; nom\u00e9s des de les excavacions alemanyes a Tell al-Wilayah \u00e9s plausible identificar-lo amb l&#8217;edifici de temple trobat all\u00e0.<\/p>\n<p>Robert D. Biggs i Jane M. Cohen n&#8217;han presentat una edici\u00f3 completa amb traducci\u00f3 i comentari. Mostren que l&#8217;himne t\u00e9 una afinitat estil\u00edstica amb els 42 himnes de temple d&#8217;Enheduanna, coneguts sota el t\u00edtol col\u00b7lectiu \u00abSumerian Temple Hymns\u00bb.<\/p><p>La secci\u00f3 7 d&#8217;aquesta col\u00b7lecci\u00f3 est\u00e0 dedicada al <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> de Ninhursag a Adab i l&#8217;anomena \u00abmare de tots els infants\u00bb, la qual cosa demostra la difusi\u00f3 mesopot\u00e0mica del seu culte.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-14fb2a6 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"14fb2a6\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a16307d elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"a16307d\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">L'episodi de Dilmun i Enki<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-14ad7c8 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"14ad7c8\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p><span data-nosnippet>El llarg <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un relat transm\u00e8s sobre d\u00e9us, or\u00edgens i l'ordre del m\u00f3n.\" tabindex=\"0\">mite<\/span> sumeri \u00abEnki i Ninhursag\u00bb \u00e9s una de les fonts m\u00e9s riques per a la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"La doctrina cient\u00edfica sobre d\u00e9u i la fe d'una religi\u00f3.\" tabindex=\"0\">teologia<\/span> d&#8217;ambdues divinitats. El text, editat per Pascal Attinger el 1984 a \u00abL Hymne \u00e0 Nungal\u00bb, narra la terra paradis\u00edaca de Dilmun, probablement l&#8217;actual illa de Bahrain.<\/span><\/p><p>A Dilmun no hi ha malaltia, ni vellesa, ni mort. Enki, el d\u00e9u de l&#8217;aigua dol\u00e7a, se sent atret per la deessa de la terra Ninhursag. De la seva uni\u00f3 neix una filla, Ninnisig, i de les seves posteriors unions amb Enki es generen tres generacions de filles en total. Finalment, Enki menja vuit plantes que broten de les llavors de Ninhursag i cau greument malalt.<\/p>\n<p>Ninhursag guareix Enki fent n\u00e9ixer vuit de\u00eftats curatives a partir de les parts del cos malaltes d&#8217;Enki. Cada una d&#8217;aquestes deesses est\u00e0 vinculada a una part corporal espec\u00edfica, la qual cosa constitueix una forma primitiva de correspond\u00e8ncia m\u00e8dica entre d\u00e9us i \u00f2rgans. Una d&#8217;aquestes deesses curatives \u00e9s Ninti, el nom de la qual significa \u00absenyora de la costella\u00bb o \u00absenyora de la vida\u00bb.<\/p><p><span data-nosnippet>Aquest episodi ha estat interpretat per Samuel Noah Kramer a \u00abHistory Begins at Sumer\u00bb (1956) com a possible model del relat b\u00edblic d&#8217;Eva, ja que el joc de paraules \u00abcostella \/ vida\u00bb tamb\u00e9 ressona en hebreu. Aquesta connexi\u00f3 \u00e9s avui controvertida, per\u00f2 s&#8217;accepta com a eco mot\u00edvic.<\/span><\/p>\n<p>L&#8217;episodi de Dilmun tamb\u00e9 \u00e9s significatiu en la hist\u00f2ria de la religi\u00f3 perqu\u00e8 tracta la idea d&#8217;una terra original paradis\u00edaca on la malaltia i la mort no existeixen. Aquesta concepci\u00f3 ha deixat empremtes m\u00e9s enll\u00e0 de Mesopot\u00e0mia en les tradicions paradis\u00edaques zoro\u00e0striques i b\u00edbliques, com exposen Thorkild Jacobsen a \u00abThe Treasures of Darkness\u00bb i Jean Bott\u00e9ro a \u00abLa plus vieille religion\u00bb.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-c22d47b e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"c22d47b\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-8ef26a8 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"8ef26a8\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Naixement, guarici\u00f3 i teologia reial<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-06d52b9 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"06d52b9\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Ninhursag era venerada com la deessa del naixement i la guarici\u00f3. Diversos reis mesopot\u00e0mics es van anomenar \u00abfill de Ninhursag\u00bb, entre ells Eannatum de Lagash i Mesannepada d&#8217;Ur. La Estela dels Voltors d&#8217;Eannatum, datada cap al 2450 a. C., mostra el rei en una escena composta en la qual Ninhursag l&#8217;alleta al seu pit.<\/p><p>Aquesta f\u00f3rmula iconogr\u00e0fica de l&#8217;adopci\u00f3 divina s&#8217;ha mantingut constant durant m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis i encara apareix en relleus neoassiris.<\/p>\n<p>En l&#8217;art curatiu, Ninhursag exerceix un paper central com a Belet-ili, la \u00absenyora dels d\u00e9us\u00bb. La col\u00b7lecci\u00f3 d&#8217;exorcismes mesopot\u00e0mica de la tauleta BAM 234 cont\u00e9 preg\u00e0ries a Ninhursag en cas de complicacions greus del part.<\/p><p>Tamb\u00e9 apareix en els Manuals de diagn\u00f2stic, compilats sota Esagil-kin-apli al segle XI a. C., com la deessa competent en malalties de febre i ferides. Stefan Maul, en els seus estudis sobre la medicina mesopot\u00e0mica, ha documentat \u00e0mpliament la funci\u00f3 de Ninhursag com a recurs en problemes de part.<\/p>\n<p>La teologia reial mesopot\u00e0mica vinculava estretament el naixement leg\u00edtim d&#8217;un sobir\u00e0 amb Ninhursag. Les inscripcions de construcci\u00f3 de Naram-Sin d&#8217;Akkad l&#8217;anomenen \u00abaquell a qui Ninhursag va donar el pit\u00bb. Una est\u00e0tua de Naram-Sin el mostra amb una corona de banyes de bou, que en el llenguatge iconogr\u00e0fic de l&#8217;\u00e8poca expressa l&#8217;estatus div\u00ed del rei.<\/p><p>Aquesta reivindicaci\u00f3 de divinitat era m\u00e9s recent que la simple relaci\u00f3 de fill amb la deessa, per\u00f2 tenia el mateix fonament teol\u00f2gic. La prohibici\u00f3 de la uni\u00f3 hum\u00e0-divina nom\u00e9s apareix en el per\u00edode paleobabil\u00f2nic, quan Hammurabi es descriu ja nom\u00e9s com a instaurat per Anu i Enlil, i no com a fill d&#8217;ells.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6d6fb32 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"6d6fb32\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-30ce78a elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"30ce78a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Fonts i bibliografia complement\u00e0ria<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-beb342f elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"beb342f\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<footer class=\"iwg-literatur\"><p>Fonts de l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"\u00c8poca de la cultura grega i romana, aproximadament del 800 a. C. al 600 d. C.\" tabindex=\"0\">Antiguitat<\/span>: \u00abEnki i Ninhursag\u00bb, \u00abEnki i Ninmah\u00bb, textos d&#8217;exorcisme i textos d&#8217;ajuda al part de Nippur i Sippar, inscripcions d&#8217;est\u00e0tues de Gudea, himnes a Aruru i Ninmah, inscripcions de Tell el-Obeid.<\/p>\n<ul><li><span data-nosnippet>Jean Bott\u00e9ro, \u00abLa religion babylonienne\u00bb, Paris 1952.<\/span><\/li><li><span data-nosnippet>Samuel Noah Kramer, \u00abThe Sumerians\u00bb, Chicago 1963.<\/span><\/li><\/ul>\n<p class=\"iwg-bib-more\"><span data-nosnippet>M\u00e9s obres de refer\u00e8ncia al <a href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/literatura\/\">llistat bibliogr\u00e0fic<\/a>.<\/span><\/p><\/footer>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":3,"featured_media":3252,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"_yoast_wpseo_focuskw":"Ninhursag","_yoast_wpseo_title":"Ninhursag \u2013 deessa mare sum\u00e8ria | iWell Guard","_yoast_wpseo_metadesc":"Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria, creadora dels humans juntament amb Enki, senyora de les muntanyes. Mites d'Enki i Ninhursag, el relat de Dilmun i el seu culte.","_yoast_wpseo_meta-robots-noindex":"","_yoast_wpseo_canonical":"","_angie_page":false,"gefaehrdungsstufe":"","wesen_kultur":"","wesen_klasse":"","footnotes":""},"categories":[],"class_list":["post-171829","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO Premium plugin v27.7 (Yoast SEO v28.3) - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-premium-wordpress\/ -->\n<title>Ninhursag \u2013 deessa mare sum\u00e8ria | iWell Guard<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria, creadora dels humans juntament amb Enki, senyora de les muntanyes. Mites d&#039;Enki i Ninhursag, el relat de Dilmun i el seu culte.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Ninhursag\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria, creadora dels humans juntament amb Enki, senyora de les muntanyes. Mites d&#039;Enki i Ninhursag, el relat de Dilmun i el seu culte.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"iWell Guard\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-05T16:08:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1536\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/webp\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/\",\"name\":\"Ninhursag \u2013 deessa mare sum\u00e8ria | iWell Guard\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp\",\"datePublished\":\"2026-09-05T15:42:47+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-05T16:08:16+00:00\",\"description\":\"Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria, creadora dels humans juntament amb Enki, senyora de les muntanyes. Mites d'Enki i Ninhursag, el relat de Dilmun i el seu culte.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp\",\"width\":1024,\"height\":1536,\"caption\":\"D\u00e9us de la tradici\u00f3 mesopot\u00e0mica.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/ninhursag\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Start\",\"item\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?page_id=171333\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Ninhursag\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"iWell Guard\",\"description\":\"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Ittermann electronic GmbH\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"width\":1182,\"height\":237,\"caption\":\"Ittermann electronic GmbH\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/pantip.com\\\/profile\\\/9367242\",\"https:\\\/\\\/micro.blog\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.diggerslist.com\\\/iwellguard\\\/about\",\"https:\\\/\\\/skitterphoto.com\\\/photographers\\\/2870314\\\/iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/iwellguard.wordpress.com\\\/2026\\\/06\\\/06\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/hub.docker.com\\\/u\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.pinterest.com\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/bit.ly\\\/m\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/entre-vos-mains.alsace.eu\\\/profiles\\\/iwellguard\\\/activity\",\"https:\\\/\\\/gravatar.com\\\/reallybeded8fd34\",\"https:\\\/\\\/naijamatta.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.goodreads.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/profile.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/experiment.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/wakelet.com\\\/@iWellGuard82270\",\"https:\\\/\\\/www.chordie.com\\\/forum\\\/profile.php?id=2555664\",\"https:\\\/\\\/www.instapaper.com\\\/p\\\/17757966\",\"https:\\\/\\\/www.mapleprimes.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/businesslistingplus.com\\\/profile\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/telegra.ph\\\/iWell-Guard-06-06\",\"https:\\\/\\\/pbase.com\\\/iwellguard\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/b.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/20260607#bookmark-4788405196491818882\",\"https:\\\/\\\/fliphtml5.com\\\/home\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/anyflip.com\\\/homepage\\\/cmiwl#About\",\"https:\\\/\\\/transfur.com\\\/Users\\\/iwellguard\",\"http:\\\/\\\/delphi.larsbo.org\\\/user\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/jobs.lajobsportal.org\\\/profiles\\\/8380803-iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/md.chaosdorf.de\\\/s\\\/jfbe5SBdJD\",\"https:\\\/\\\/www.lingvolive.com\\\/en-us\\\/profile\\\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\\\/translations\",\"https:\\\/\\\/www.fitday.com\\\/fitness\\\/forums\\\/members\\\/iwellguard.html\",\"https:\\\/\\\/www.mymeetbook.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/pxhere.com\\\/en\\\/photographer-me\\\/5040798\",\"https:\\\/\\\/disqus.com\\\/by\\\/iwellguard\\\/about\\\/\",\"https:\\\/\\\/pastelink.net\\\/hjwciqwq\",\"https:\\\/\\\/pubhtml5.com\\\/homepage\\\/scjhn\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.bitchute.com\\\/channel\\\/2O2eOKzNqujT\",\"https:\\\/\\\/audiomack.com\\\/iwellguard\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO Premium plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Ninhursag \u2013 deessa mare sum\u00e8ria | iWell Guard","description":"Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria, creadora dels humans juntament amb Enki, senyora de les muntanyes. Mites d'Enki i Ninhursag, el relat de Dilmun i el seu culte.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Ninhursag","og_description":"Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria, creadora dels humans juntament amb Enki, senyora de les muntanyes. Mites d'Enki i Ninhursag, el relat de Dilmun i el seu culte.","og_url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/","og_site_name":"iWell Guard","article_modified_time":"2026-09-05T16:08:16+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":1536,"url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp","type":"image\/webp"}],"twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/","name":"Ninhursag \u2013 deessa mare sum\u00e8ria | iWell Guard","isPartOf":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp","datePublished":"2026-09-05T15:42:47+00:00","dateModified":"2026-09-05T16:08:16+00:00","description":"Ninhursag \u00e9s la deessa mare sum\u00e8ria, creadora dels humans juntament amb Enki, senyora de les muntanyes. Mites d'Enki i Ninhursag, el relat de Dilmun i el seu culte.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/#primaryimage","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_mesopotamien_ninhursag.webp","width":1024,"height":1536,"caption":"D\u00e9us de la tradici\u00f3 mesopot\u00e0mica."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/ninhursag\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Start","item":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?page_id=171333"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Ninhursag"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","name":"iWell Guard","description":"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen","publisher":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization","name":"Ittermann electronic GmbH","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","width":1182,"height":237,"caption":"Ittermann electronic GmbH"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/pantip.com\/profile\/9367242","https:\/\/micro.blog\/iwellguard","https:\/\/www.diggerslist.com\/iwellguard\/about","https:\/\/skitterphoto.com\/photographers\/2870314\/iwell-guard","https:\/\/iwellguard.wordpress.com\/2026\/06\/06\/iwell-guard\/","https:\/\/hub.docker.com\/u\/iwellguard","https:\/\/www.pinterest.com\/iwellguard\/","https:\/\/bit.ly\/m\/iwellguard","https:\/\/entre-vos-mains.alsace.eu\/profiles\/iwellguard\/activity","https:\/\/gravatar.com\/reallybeded8fd34","https:\/\/naijamatta.com\/iwellguard","https:\/\/www.goodreads.com\/iwellguard","https:\/\/profile.hatena.ne.jp\/iwellguard\/","https:\/\/experiment.com\/users\/iwellguard","https:\/\/wakelet.com\/@iWellGuard82270","https:\/\/www.chordie.com\/forum\/profile.php?id=2555664","https:\/\/www.instapaper.com\/p\/17757966","https:\/\/www.mapleprimes.com\/users\/iwellguard","https:\/\/businesslistingplus.com\/profile\/iwell-guard\/","https:\/\/telegra.ph\/iWell-Guard-06-06","https:\/\/pbase.com\/iwellguard\/iwellguard","https:\/\/b.hatena.ne.jp\/iwellguard\/20260607#bookmark-4788405196491818882","https:\/\/fliphtml5.com\/home\/iwellguard","https:\/\/anyflip.com\/homepage\/cmiwl#About","https:\/\/transfur.com\/Users\/iwellguard","http:\/\/delphi.larsbo.org\/user\/iwellguard","https:\/\/jobs.lajobsportal.org\/profiles\/8380803-iwell-guard","https:\/\/md.chaosdorf.de\/s\/jfbe5SBdJD","https:\/\/www.lingvolive.com\/en-us\/profile\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\/translations","https:\/\/www.fitday.com\/fitness\/forums\/members\/iwellguard.html","https:\/\/www.mymeetbook.com\/iwellguard","https:\/\/pxhere.com\/en\/photographer-me\/5040798","https:\/\/disqus.com\/by\/iwellguard\/about\/","https:\/\/pastelink.net\/hjwciqwq","https:\/\/pubhtml5.com\/homepage\/scjhn\/","https:\/\/www.bitchute.com\/channel\/2O2eOKzNqujT","https:\/\/audiomack.com\/iwellguard"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171829","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=171829"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171829\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3252"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=171829"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=171829"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}