{"id":171801,"date":"2026-09-05T15:42:31","date_gmt":"2026-09-05T15:42:31","guid":{"rendered":"https:\/\/iwell-guard.com\/?page_id=171801"},"modified":"2026-09-05T16:07:34","modified_gmt":"2026-09-05T16:07:34","slug":"hefest","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/","title":{"rendered":"Hefest"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"171801\" class=\"elementor elementor-171801 elementor-2978 elementor-bc-flex-widget\" data-elementor-post-type=\"page\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6bd68ab e-flex e-con-boxed e-con e-parent\" data-id=\"6bd68ab\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\" data-settings=\"{&quot;background_background&quot;:&quot;classic&quot;}\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-322df7c e-flex e-con-boxed e-con e-child\" data-id=\"322df7c\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5a8b23c e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"5a8b23c\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5f442e2 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"5f442e2\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h1 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Hefest, d\u00e9u ferrer grec<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-60eebce elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"60eebce\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Hefest \u00e9s un d\u00e9u ferrer grec i el mestre del foc art\u00edstic, a qui s&#8217;atribueixen les obres m\u00e9s refinades dels d\u00e9us ol\u00edmpics. Hefest \u00e9s, en el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> grec, el d\u00e9u de la ferreria, del foc i de la invenci\u00f3 artesanal.<\/p><p>A difer\u00e8ncia d&#8217;Atena Ergane, que protegeix la vessant intel\u00b7lectual i planificadora de l&#8217;artesania, Hefest representa el domini pr\u00e0ctic de la mat\u00e8ria: el control del foc i les tasques de fondre, forjar, martellejar i emmotllar el metall.<\/p><p>En Homer porta l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un ep\u00edtet fix que caracteritza una divinitat o figura.\" tabindex=\"0\">ep\u00edtet<\/span> \u00abamphigyeeis\u00bb, \u00abde peus coixos\u00bb, i \u00abkyllopodion\u00bb, \u00abcoix de peus\u00bb. La seva discapacitat forma part del seu perfil m\u00e9s antic i no t\u00e9 cap connotaci\u00f3 moral ni negativa; ben al contrari, el marca com un artista extraordinari, les obres del qual compensen la manca de mobilitat del seu cos.<\/p><p>El seu <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt d'actes de veneraci\u00f3 religiosa cap a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> est\u00e0 especialment desenvolupat a les illes volc\u00e0niques de Lemnos i Sic\u00edlia, a Atenes i als centres hel\u00b7len\u00edstics de tallers artesanals.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-294bf3d e-con-full e-flex e-con e-parent\" data-id=\"294bf3d\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5d04c11 elementor-widget elementor-widget-html\" data-id=\"5d04c11\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"html.default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"iwg-pill-row\"><span class=\"iwg-klasse-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"D\u00e9u \/ Deessa: Poder personificat suprem en el pante\u00f3 d'una cultura, amb funcions clares: forces naturals, dest\u00ed, guerra, fertilitat. Venerat mitjan\u00e7ant cultes, sacrificis i institucions de temple.\">D\u00e9u<\/span><a href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/grecia\/\" class=\"iwg-kultur-badge\" tabindex=\"0\" data-tooltip=\"Religi\u00f3 i mitologia de la Gr\u00e8cia antiga, des de l'\u00e8poca mic\u00e8nica fins a l'antiguitat tardana.\">Gr\u00e8cia<\/a><\/div>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-4ba00c6 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"4ba00c6\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-32fe886 elementor-toc--minimized-on-tablet elementor-widget elementor-widget-table-of-contents\" data-id=\"32fe886\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-settings=\"{&quot;exclude_headings_by_selector&quot;:[],&quot;no_headings_message&quot;:&quot;No s&#039;ha trobat cap encap\\u00e7alament en aquesta p\\u00e0gina.&quot;,&quot;headings_by_tags&quot;:[&quot;h2&quot;,&quot;h3&quot;],&quot;marker_view&quot;:&quot;bullets&quot;,&quot;icon&quot;:{&quot;value&quot;:&quot;fas fa-circle&quot;,&quot;library&quot;:&quot;fa-solid&quot;,&quot;rendered_tag&quot;:&quot;&lt;svg class=\\&quot;e-font-icon-svg e-fas-circle\\&quot; viewBox=\\&quot;0 0 512 512\\&quot; xmlns=\\&quot;http:\\\/\\\/www.w3.org\\\/2000\\\/svg\\&quot;&gt;&lt;path d=\\&quot;M256 8C119 8 8 119 8 256s111 248 248 248 248-111 248-248S393 8 256 8z\\&quot;&gt;&lt;\\\/path&gt;&lt;\\\/svg&gt;&quot;},&quot;minimize_box&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;minimized_on&quot;:&quot;tablet&quot;,&quot;hierarchical_view&quot;:&quot;yes&quot;,&quot;min_height&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_tablet&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]},&quot;min_height_mobile&quot;:{&quot;unit&quot;:&quot;px&quot;,&quot;size&quot;:&quot;&quot;,&quot;sizes&quot;:[]}}\" data-widget_type=\"table-of-contents.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__header\">\n\t\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-toc__header-title\">\n\t\t\t\t\u00cdndex\t\t\t<\/h2>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--expand\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__32fe886\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Open table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-down\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M207.029 381.476L12.686 187.132c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941l22.667-22.667c9.357-9.357 24.522-9.375 33.901-.04L224 284.505l154.745-154.021c9.379-9.335 24.544-9.317 33.901.04l22.667 22.667c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941L240.971 381.476c-9.373 9.372-24.569 9.372-33.942 0z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-toc__toggle-button elementor-toc__toggle-button--collapse\" role=\"button\" tabindex=\"0\" aria-controls=\"elementor-toc__32fe886\" aria-expanded=\"true\" aria-label=\"Close table of contents\"><svg aria-hidden=\"true\" class=\"e-font-icon-svg e-fas-chevron-up\" viewBox=\"0 0 448 512\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M240.971 130.524l194.343 194.343c9.373 9.373 9.373 24.569 0 33.941l-22.667 22.667c-9.357 9.357-24.522 9.375-33.901.04L224 227.495 69.255 381.516c-9.379 9.335-24.544 9.317-33.901-.04l-22.667-22.667c-9.373-9.373-9.373-24.569 0-33.941L207.03 130.525c9.372-9.373 24.568-9.373 33.941-.001z\"><\/path><\/svg><\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div id=\"elementor-toc__32fe886\" class=\"elementor-toc__body\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-toc__spinner-container\">\n\t\t\t\t<svg class=\"elementor-toc__spinner eicon-animation-spin e-font-icon-svg e-eicon-loading\" aria-hidden=\"true\" viewBox=\"0 0 1000 1000\" xmlns=\"http:\/\/www.w3.org\/2000\/svg\"><path d=\"M500 975V858C696 858 858 696 858 500S696 142 500 142 142 304 142 500H25C25 237 238 25 500 25S975 237 975 500 763 975 500 975Z\"><\/path><\/svg>\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-a93e4c5 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"a93e4c5\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-3035918 iwg-hero-image elementor-widget elementor-widget-image\" data-id=\"3035918\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"image.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"683\" height=\"1024\" src=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos-683x1024.webp\" class=\"attachment-large size-large wp-image-173507\" alt=\"Hefest: d\u00e9us de la tradici\u00f3 de Gr\u00e8cia, il\u00b7lustraci\u00f3 historicista\" srcset=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos-683x1024.webp 683w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos-200x300.webp 200w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos-768x1152.webp 768w, https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos.webp 1024w\" sizes=\"(max-width: 683px) 100vw, 683px\" \/>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5a84155 e-con-boxed e-flex e-con e-parent\" data-id=\"5a84155\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"e-con-inner\">\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9b5bf46 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"9b5bf46\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-53e34cc elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"53e34cc\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Mite i genealogia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-f0eeb5a elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"f0eeb5a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Sobre l&#8217;origen d&#8217;Hefest hi ha dues tradicions rivals. En Hes\u00edode (Teogonia 927 a 929), \u00e9s engendrat per Hera tota sola, com a resposta desafiant al naixement partenogen\u00e8tic d&#8217;Atena del cap de Zeus. Aquesta versi\u00f3 el converteix en fill exclusiu d&#8217;Hera, sense cap participaci\u00f3 del pare dels d\u00e9us.<\/p><p>Una segona tradici\u00f3, en Homer (Il\u00edada I, 578 i XIV, 338), l&#8217;anomena fill de tots dos, Zeus i Hera. La versi\u00f3 hesi\u00f2dica \u00e9s, des del punt de vista de la hist\u00f2ria de la religi\u00f3, la m\u00e9s antiga i la millor documentada; s&#8217;ajusta a la funci\u00f3 d&#8217;Hefest com a figura ferrera independent, amb una relaci\u00f3 distant respecte als reis ol\u00edmpics.<\/p>\n<p>La seva discapacitat s&#8217;explica mitjan\u00e7ant dues hist\u00f2ries de caiguda. La primera, en Homer (Il\u00edada I, 590 a 594), relata com Zeus el va llan\u00e7ar de l&#8217;Olimp perqu\u00e8 Hefest s&#8217;havia posat de part d&#8217;Hera en una disputa dels seus pares; va caure durant tot un dia fins a arribar a Lemnos, greument ferit, on va ser acollit pels sintis.<\/p><p>La segona versi\u00f3, tamb\u00e9 en Homer (Il\u00edada XVIII, 395 a 405), inverteix l&#8217;ordre dels fets: \u00e9s la mateixa Hera qui llan\u00e7a el seu fill nounat de l&#8217;Olimp perqu\u00e8 havia nascut coix; Tetis i Eur\u00ednome el reculen i l&#8217;amaguen durant nou anys en una gruta prop de l&#8217;Oce\u00e0, on apr\u00e8n l&#8217;ofici de ferrer.<\/p>\n<p>La muller d&#8217;Hefest \u00e9s, segons Homer (Odissea VIII, 266 a 366), Afrodita, mentre que en Hes\u00edode i en la tradici\u00f3 posterior \u00e9s Aglaia, la m\u00e9s jove de les C\u00e0rites. Amb Atena engendra, en la tradici\u00f3 local \u00e0tica, el rei aut\u00f2cton Erictoni, sense que arribi a produir-se una uni\u00f3 carnal ordin\u00e0ria.<\/p><p>La paternitat d&#8217;Erictoni \u00e9s rellevant perqu\u00e8 inscriu Hefest en el relat fundacional d&#8217;Atenes i el converteix en el vertader progenitor del llinatge reial aten\u00e8s, al costat d&#8217;Atena com a mare adoptiva.<\/p>\n<p>En la tradici\u00f3 posterior s&#8217;hi afegeixen altres fills: el cabir argiu Cabir, amb qui es relacionen els misteris subterranis de Lemnos i Samotr\u00e0cia, i els temibles fills cabirs, els Cab\u00edrides, segons Estrab\u00f3. Aquests vincles converteixen Hefest en una figura central de l&#8217;estrat m\u00e9s antic de religi\u00f3 mist\u00e8rica grega, molt m\u00e9s enll\u00e0 de la seva funci\u00f3 ol\u00edmpica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6b2f2eb e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"6b2f2eb\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-fd6f7bf elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"fd6f7bf\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">S\u00edmbols, iconografia i atributs<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-1812d33 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"1812d33\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>Hefest se sol representar amb martell, tenalles i manxa de ferreria, de vegades assegut en un tamboret, ja que la seva discapacitat li dificulta romandre dret durant estones llargues. Porta un barret de feltre en forma de cony, el \u00abpilos\u00bb, un cobricap caracter\u00edstic dels artesans que el distingeix dels ol\u00edmpics de cap descobert.<\/p><p>El seu quit\u00f3 \u00e9s curt, sovint deixant una espatlla al descobert (exomis), tal com el duien els treballadors. En la pintura de vasos \u00e0tica dels segles sis\u00e8 i cinqu\u00e8 apareix sovint acompanyat de s\u00e0tirs, m\u00e8nades i Dion\u00eds, amb qui se&#8217;l representa retornant a l&#8217;Olimp.<\/p>\n<p>El seu taller es considera tradicionalment subterrani, a l&#8217;interior dels volcans de Lemnos, Hiera (Hefestia, l&#8217;actual Vulcano) i l&#8217;Etna.<\/p><p>En el taller hom\u00e8ric, els ajudants no s\u00f3n mortals, sin\u00f3 m\u00e0quines autom\u00e0tiques: donzelles d&#8217;or que pensen, parlen i treballen com si fossin \u00e9ssers vius (Il\u00edada XVIII, 417 a 420), i tr\u00edpodes \u00edgnies amb rodes que es desplacen soles fins a la sala d&#8217;assemblea dels d\u00e9us. Aquesta visi\u00f3 primerenca de l&#8217;autonomia t\u00e8cnica \u00e9s un dels testimonis m\u00e9s antics de rob\u00f2tica m\u00edtica en la literatura europea.<\/p>\n<p>Entre les obres m\u00e9s c\u00e8lebres d&#8217;Hefest hi ha el nou escut d&#8217;Aquil\u00b7les (Il\u00edada XVIII, 478 a 608), en el qual Hefest representa tot el m\u00f3n, des de la ciutat en pau fins a la ciutat en guerra, des de la festa de la collita fins al casament; les cadenes indestructibles amb qu\u00e8 Prometeu \u00e9s encadenat al Caucas (\u00c8squil, Prometeu encadenat 1 a 87); el carro solar d&#8217;H\u00e8lios; l&#8217;\u00e8gida de Zeus i d&#8217;Atena; el pectoral d&#8217;Harmonia, que porta la desgr\u00e0cia al seu llinatge; i el gegant de bronze Talos, que vigila l&#8217;illa de Creta (Apol\u00b7loni de Rodes IV, 1638 a 1693).<\/p>\n<p>La representaci\u00f3 escult\u00f2rica d&#8217;Hefest en l&#8217;\u00e8poca cl\u00e0ssica \u00e9s m\u00e9s rara que la d&#8217;altres ol\u00edmpics, perqu\u00e8 la seva mod\u00e8stia artesanal semblava contradir la monumentalitat de l&#8217;arquitectura sagrada. Una excepci\u00f3 \u00e9s el grup Atena-Hefest que Alc\u00e0menes va crear per al Hefesteion de l&#8217;\u00c0gora atenesa; avui nom\u00e9s es pot reconstruir a partir de descripcions.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-7db3a61 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"7db3a61\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-1c800a5 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"1c800a5\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Culte i veneraci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-dafffc4 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"dafffc4\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>A Atenes, Hefest tenia una funci\u00f3 central com a d\u00e9u protector dels artesans. Les Chalkeia, celebrades l&#8217;\u00faltim dia del mes de Pianopsi\u00f3 (octubre\/novembre), eren la festa conjunta d&#8217;Hefest i Atena Ergane. En aquest dia, les teixidores de l&#8217;Acr\u00f2polis comen\u00e7aven el nou peplos per a les Panatenees.<\/p><p>Una process\u00f3 festiva dels artesans anava des de l&#8217;Hefestei\u00f3, a l&#8217;Agora, fins a l&#8217;Acr\u00f2polis. Paus\u00e0nias (I, 14, 6) explica que al peu del temple hi havia un olivera sagrada, que suposadament havia crescut a partir del bast\u00f3 d&#8217;Erictoni.<\/p>\n<p>Una festa pr\u00f2pia d&#8217;Hefest eren les Apat\u00faries per a les fratries d&#8217;Atenes, en la qual, durant el tercer dia de la festa familiar (Koureotis), cada fill de ciutad\u00e0 oferia a Hefest una torxa amb motiu de la seva <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Pas ritual mitjan\u00e7ant el qual alg\u00fa \u00e9s adm\u00e8s en un nou estatus o comunitat.\" tabindex=\"0\">iniciaci\u00f3<\/span>.<\/p><p>La cursa de torxes de les Hefest\u00edes (des de l&#8217;Acad\u00e8mia fins a la ciutat) era una de les competicions atl\u00e8tiques m\u00e9s antigues d&#8217;Atenes i s&#8217;associava especialment amb Hefest. Els guanyadors rebien ll\u00e0nties de fang amb la representaci\u00f3 del d\u00e9u ferrer.<\/p>\n<p>Lemnos era el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de pr\u00e0ctiques rituals de veneraci\u00f3 dedicades a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> a Hefest m\u00e9s antic i m\u00e9s marcat. A l&#8217;illa volc\u00e0nica, les fumaroles de la muntanya Moschylos es consideraven una prova visible de la seva forja.<\/p><p>Una vegada l&#8217;any s&#8217;apagaven tots els focs de l&#8217;illa i es mantenien en una fase de puresa ritual durant nou dies; despr\u00e9s, un vaixell portava des del <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span> de Delos a Lemnos un foc nou i pur, amb el qual es tornava a encendre el foc de la llar i de la forja (Fil\u00f2strat, Heroikos 28, 6).<\/p><p>Aquest per\u00edode es considerava el \u00abfet lemni\u00bb, en record del m\u00edtic fet de les dones de Lemnos, quan les l\u00e8mnies van matar els seus marits, fet que va deixar l&#8217;illa \u00abimpura\u00bb fins que Hefest va propiciar la reconciliaci\u00f3.<\/p>\n<p>A Sic\u00edlia, el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de pr\u00e0ctiques rituals de veneraci\u00f3 dedicades a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> estava vinculat a l&#8217;Etna. Les illes al nord de Sic\u00edlia (L\u00edpari, Vulcano, Estr\u00f2mboli) es van interpretar en \u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica com a forges d&#8217;Hefest; P\u00edndar (P\u00edtiques I, 17-28) fa que el d\u00e9u retingui el gigant Tif\u00f3 sota l&#8217;Etna.<\/p><p>A Ol\u00edmpia, Hefest apareixia entre els dotze altars dels d\u00e9us ol\u00edmpics; a Argos compartia un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> amb les Er\u00ednies. Les adopcions it\u00e0liques van introduir el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de pr\u00e0ctiques rituals de veneraci\u00f3 dedicades a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span>, sota el nom de Vulc\u00e0, tamb\u00e9 al pante\u00f3 rom\u00e0.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-982fabe e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"982fabe\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-fe321dc elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"fe321dc\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Santuaris i temples importants<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-53f69ee elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"53f69ee\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> m\u00e9s important conservat d&#8217;Hefest s&#8217;aixeca al tur\u00f3 nord-occidental de l&#8217;Agora d&#8217;Atenes, l&#8217;Hefestei\u00f3. Constru\u00eft entre el 449 i el 415 abans de la nostra era, \u00e9s el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> d\u00f2ric millor conservat de Gr\u00e8cia; deu la seva conservaci\u00f3 a la transformaci\u00f3 en esgl\u00e9sia de sant Jordi durant el segle set\u00e8.<\/p><p>Les metopes mostren gestes d&#8217;H\u00e8racles i de Teseu; l&#8217;interior guardava el grup de bronze d&#8217;Atena i Hefest, obra d&#8217;Alc\u00e0menes. El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un edifici dedicat a la veneraci\u00f3 d'una o diverses divinitats.\" tabindex=\"0\">temple<\/span> va servir fins al segle dinou com a cementiri per a viatgers brit\u00e0nics, com testimonien nombroses l\u00e0pides.<\/p>\n<p>A Lemnos, el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span> d&#8217;Hefest es trobava a Hefestia, a la costa nord de l&#8217;illa. Les investigacions arqueol\u00f2giques d&#8217;escoles italianes des dels anys 1930 han documentat el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span>; va ser punt de trobada dels precgrecs \u00absintis\u00bb i despr\u00e9s de la poblaci\u00f3 grega. Al teatre i al <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span> del Cabiri\u00f3 es poden documentar refer\u00e8ncies a Hefest en nombroses inscripcions.<\/p>\n<p>A les illes L\u00edpari, Hiera, l&#8217;actual illa de Vulcano, era en l&#8217;<span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"\u00c8poca de la cultura grega i romana, aproximadament del 800 a. C. al 600 d. C.\" tabindex=\"0\">Antiguitat<\/span> un lloc sagrat d&#8217;Hefest; l&#8217;activitat volc\u00e0nica es considerava una confirmaci\u00f3 visual de la forja. Estrab\u00f3 (VI, 2, 11) descriu les erupcions regulars com a cops r\u00edtmics de martell.<\/p><p>A Argos, Hefest compartia amb les Er\u00ednies un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un lloc sagrat dedicat a la veneraci\u00f3 d'una divinitat.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span>, que Paus\u00e0nias (II, 24, 2) descriu com un petit centre de culte urb\u00e0. A Creta hi havia un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un petit lloc sagrat de conservaci\u00f3 o devoci\u00f3.\" tabindex=\"0\">santuari<\/span> a Olous, on es venerava Hefest com a constructor de Talos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-35949e0 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"35949e0\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6a8b1db elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"6a8b1db\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Relats m\u00edtics<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-704ab8d elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"704ab8d\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El mite del casament entre Afrodita i Hefest \u00e9s la hist\u00f2ria m\u00e9s famosa del d\u00e9u. En Homer (Odissea VIII, 266 a 366), el cantor Dem\u00f2docos revela davant els feacis: Afrodita, infidel al seu esp\u00f2s coix, es troba amb Ares al dormitori d&#8217;Hefest. Helios, el que tot ho veu, delata l&#8217;adulteri.<\/p><p>Hefest forja una xarxa invisible de fils de bronze extremament fins i la col\u00b7loca sobre el llit. Els amants s\u00f3n atrapats in flagranti; Hefest crida els d\u00e9us ol\u00edmpics, que esclaten en la riallada hom\u00e8rica. L&#8217;episodi \u00e9s una de les com\u00e8dies m\u00e9s antigues de la literatura europea i tracta la tensi\u00f3 permanent entre la virtut artesanal i la bellesa aristocr\u00e0tica.<\/p>\n<p>El <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un relat transm\u00e8s sobre d\u00e9us, or\u00edgens i l'ordre del m\u00f3n.\" tabindex=\"0\">mite<\/span> del tron d&#8217;or narra un episodi entre Hera i Hefest. Hefest envia a la seva mare, que l&#8217;havia expulsat de l&#8217;Olimp, un tron meravell\u00f3s com a presumpte regal de reconciliaci\u00f3. Hera s&#8217;asseu al tron i queda retinguda per lligams invisibles. Els ol\u00edmpics no poden desfer l&#8217;obra; nom\u00e9s Hefest coneix el secret.<\/p><p>Nom\u00e9s quan Dion\u00eds emborratxa el d\u00e9u ferrer i el porta a l&#8217;Olimp muntat en una mula, Hefest accepta alliberar la seva mare. Aquest \u00abretorn\u00bb d&#8217;Hefest a l&#8217;Olimp \u00e9s un dels motius m\u00e9s freq\u00fcents de la pintura de vasos \u00e0tica entre el 580 i el 470 abans de la nostra era.<\/p>\n<p>En el naixement d&#8217;Atena, Hefest fa el paper de llevadora: obre el cap de Zeus d&#8217;un cop de destral, del qual surt Atena armada de cap a peus (P\u00edndar, Odes Ol\u00edmpiques VII, 35 a 38).<\/p><p>Aquesta constel\u00b7laci\u00f3 paradoxal, en la qual el ferrer coix esdev\u00e9 l&#8217;assistent en el part de la deessa verge, es considera en la <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels relats m\u00edtics sobre d\u00e9us d'una cultura.\" tabindex=\"0\">mitologia<\/span> comparada com un model de mediaci\u00f3 entre forma i mat\u00e8ria mitjan\u00e7ant el coneixement t\u00e8cnic.<\/p>\n<p>L&#8217;encadenament de Prometeu, descrit en \u00abPrometeu encadenat\u00bb d&#8217;\u00c8squil, mostra Hefest en el seu segon paper com a executor de l&#8217;ordre divina. Per ordre de Zeus, encadena el titan a la roca del Caucas. Per\u00f2 a la trag\u00e8dia expressa l&#8217;obra amb un dolor manifest i reconeix el seu parentiu amb el c\u00e0stigat, ja que tots dos s\u00f3n d\u00e9us del foc. A m\u00e9s, posa en dubte la duresa de l&#8217;enc\u00e0rrec.<\/p><p>Aquesta escena mostra Hefest com un d\u00e9u \u00e8ticament sensible, que obeeix l&#8217;ordre per\u00f2 se situa moralment per damunt d&#8217;ella.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-9bbbada e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"9bbbada\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-64ad772 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"64ad772\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Relacions dins el pante\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-77508df elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"77508df\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>La relaci\u00f3 d&#8217;Hefest amb Hera \u00e9s ambivalent. D&#8217;una banda, ella \u00e9s la seva mare, sovint sense participaci\u00f3 paterna; de l&#8217;altra, ella el va expulsar de l&#8217;Olimp. El tron d&#8217;or i el seu retorn gr\u00e0cies a Dion\u00eds mostren la reconciliaci\u00f3 entre mare i fill, possible gr\u00e0cies a una tercera figura (Dion\u00eds).<\/p><p>Amb Zeus mant\u00e9 una relaci\u00f3 professional: Zeus li encarrega les tasques m\u00e9s dures (l&#8217;\u00e8gida, la creaci\u00f3 de Pandora, l&#8217;encadenament de Prometeu), i Hefest les executa sense queixar-se, de vegades amb una certa dist\u00e0ncia interior.<\/p>\n<p>Segons Homer, est\u00e0 casat amb Afrodita, i est\u00e0 vinculat amb Atena a trav\u00e9s de l&#8217;episodi d&#8217;Erictoni. Ambdues relacions mostren la tensi\u00f3 entre el d\u00e9u coix i les deesses m\u00e9s belles del pante\u00f3.<\/p><p>La uni\u00f3 amb Afrodita es considera una al\u00b7legoria c\u00f2smica de la uni\u00f3 entre mat\u00e8ria (l&#8217;art de la forja) i forma (la bellesa), interpretaci\u00f3 desenvolupada per Plutarc i la tradici\u00f3 neoplat\u00f2nica. La relaci\u00f3 amb Atena \u00e9s de car\u00e0cter pr\u00e0ctic: totes dues divinitats s\u00f3n patrones dels artesans, i l&#8217;Hefesteion estava <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Consagrat mitjan\u00e7ant un acte religi\u00f3s al sagrat, i per tant separat de l'\u00e0mbit quotidi\u00e0.\" tabindex=\"0\">consagrat<\/span> a totes dues.<\/p>\n<p>Amb Ares hi ha rivalitat a causa d&#8217;Afrodita, per\u00f2 tamb\u00e9 una difer\u00e8ncia professional: Hefest forja les armes, Ares les utilitza. En la pintura de vasos \u00e0tica, ambd\u00f3s apareixen sovint com a figures contraposades en el programa iconogr\u00e0fic.<\/p><p>Amb Dion\u00eds el vincula el \u00abretorn a l&#8217;Olimp\u00bb, una de les escenes divines m\u00e9s antigues i m\u00e9s representades de l&#8217;art arcaic. Amb els ciclops comparteix el taller subterrani; se&#8217;ls considera els seus ajudants en la forja de les armes ol\u00edmpiques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6941657 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"6941657\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-4563a45 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"4563a45\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Recepci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-5810fae elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"5810fae\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>En la religi\u00f3 romana, Hefest correspon a Vulc\u00e0 (Volcanus), un antic d\u00e9u it\u00e0lic del foc, el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels actes de veneraci\u00f3 religiosa dedicats a una divinitat o figura sagrada.\" tabindex=\"0\">culte<\/span> del qual es concentrava sobretot al Volcanal, al f\u00f2rum. Les Vulcan\u00e0lia, celebrades el 23 d&#8217;agost, eren una festa per allunyar el perill dels incendis de l&#8217;estiu; el programa festiu inclo\u00efa la crema de peixets petits, probablement com a ofrena expiat\u00f2ria per les setmanes m\u00e9s caloroses.<\/p><p>Virgili (Eneida VIII, 416 a 453) situa el taller de Vulc\u00e0 a l&#8217;illa de Hiera (Vulcano) i descriu la fabricaci\u00f3 de les armes per a Enees, en una recepci\u00f3 directa de l&#8217;episodi de l&#8217;escut d&#8217;Aquil\u00b7les a la Il\u00edada.<\/p>\n<p>A l&#8217;edat mitjana, Hefest va continuar present com a al\u00b7legoria de l&#8217;ofici de ferrer. Boccaccio el tracta a \u00abDe genealogia deorum gentilium\u00bb amb interpretacions al\u00b7leg\u00f2riques. El Renaixement va aportar noves creacions iconogr\u00e0fiques amb \u00abLa farga de Vulc\u00e0\u00bb de Vel\u00e1zquez (1630) i \u00abVulc\u00e0 sorpr\u00e8n Mart i Venus\u00bb de Tintoretto.<\/p><p>En el Barroc, Rubens i Cortona van interpretar el tema com una al\u00b7legoria de la creaci\u00f3 art\u00edstica; el ferrer que colpeja amb el martell esdev\u00e9 <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una imatge concreta que representa una idea abstracta.\" tabindex=\"0\">s\u00edmbol<\/span> de l&#8217;artista productiu.<\/p>\n<p>El segle divuit va veure en Vulc\u00e0 sobretot el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una imatge concreta que representa una idea abstracta.\" tabindex=\"0\">s\u00edmbol<\/span> de la t\u00e8cnica il\u00b7lustrada, i el segle dinou el de la ind\u00fastria metal\u00b7l\u00fargica. Friedrich H\u00f6lderlin, a \u00abHyperion\u00bb, fa d&#8217;Hefest el patr\u00f3 del treballador del ferro. Karl Marx cita, a \u00abTeories sobre la plusv\u00e0lua\u00bb, el <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un relat transm\u00e8s sobre d\u00e9us, or\u00edgens i l'ordre del m\u00f3n.\" tabindex=\"0\">mite<\/span> per il\u00b7lustrar la relaci\u00f3 entre treball i capital.<\/p><p>La recerca moderna de Marcel Detienne i Jean-Pierre Vernant (\u00abLes ruses de l&#8217;intelligence\u00bb, 1974) ha situat Hefest dins del concepte m\u00edtic de la \u00abmetis\u00bb, l&#8217;ast\u00facia inventiva, i aix\u00ed ha tornat a destacar la seva dimensi\u00f3 intel\u00b7lectual.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-6a19d5d e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"6a19d5d\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-ecf1e48 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"ecf1e48\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Classificaci\u00f3 dins la ci\u00e8ncia de la religi\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-263059a elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"263059a\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>L&#8217;etimologia del nom Hephaistos \u00e9s incerta. Un origen indoeuropeu es considera improbable; la majoria dels investigadors, entre ells Robert Beekes, suposen un origen pregrec, possiblement lemni. Les tauletes mic\u00e8niques en lineal B no esmenten cap d\u00e9u amb aquest nom, la qual cosa podria indicar una incorporaci\u00f3 a la religi\u00f3 grega nom\u00e9s en \u00e8poca geom\u00e8trica.<\/p><p>La vinculaci\u00f3 amb l&#8217;illa volc\u00e0nica de Lemnos i amb els sintis no grecs recolza aquesta tesi.<\/p>\n<p>En el context de la religi\u00f3 comparada destaquen paral\u00b7lelismes amb el ferrer hurro-hitita Hasamil, amb l&#8217;ugar\u00edtic Kothar-wa-Hasis i amb el v\u00e8dic Tva\u1e63\u1e6d\u1e5b, els quals encarnen tots el perfil de l&#8217;artes\u00e0 div\u00ed que forja les armes dels d\u00e9us i que, mitjan\u00e7ant invencions especials, participa en la construcci\u00f3 del m\u00f3n m\u00edtic.<\/p><p>La discapacitat del d\u00e9u ferrer \u00e9s un <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un element de contingut recurrent en l'art o la narraci\u00f3.\" tabindex=\"0\">motiu<\/span> molt est\u00e8s: tamb\u00e9 el germ\u00e0nic Wieland, el n\u00f2rdic V\u00f6lundr i l&#8217;irland\u00e8s Goibniu presenten, amb diferents matisos, alguna discapacitat f\u00edsica.<\/p><p>Marcel Detienne i Jean-Pierre Vernant han interpretat aquest <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Un element de contingut recurrent en l'art o la narraci\u00f3.\" tabindex=\"0\">motiu<\/span> com una marca simb\u00f2lica de l&#8217;estatus excepcional: el ferrer surt de la traject\u00f2ria vital normal i, precisament per aix\u00f2, guanya un acc\u00e9s extraordinari a les forces elementals del foc i del metall.<\/p>\n<p>Walter Burkert, a \u00abGriechische Religion\u00bb, ha posat de manifest la funci\u00f3 hist\u00f2rico-religiosa d&#8217;Hephaistos com a \u00abLluc\u00bb del pante\u00f3 (comparable a la funci\u00f3 d&#8217;un sant patr\u00f3): \u00e9s el d\u00e9u que sacralitza la producci\u00f3 al taller i que atorga a l&#8217;artes\u00e0 una dignitat religiosa pr\u00f2pia, al costat de la noblesa guerrera i de la classe sacerdotal.<\/p><p>Aquesta funci\u00f3 explica la seva forta pres\u00e8ncia al culte c\u00edvic aten\u00e8s, que considerava els artesans membres de ple dret de la p\u00f2lis. La recerca m\u00e9s recent de Robert Parker ha reconstru\u00eft l&#8217;estratificaci\u00f3 social dels devots d&#8217;Hephaistos a Atenes i ha mostrat que les Calqueia i la cursa amb torxes eren sostingudes principalment per metecs i artesans aut\u00f2ctons.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-d645446 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"d645446\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-31b92a7 elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"31b92a7\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Etimologia i capa pregrega<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-032d57b elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"032d57b\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<p>El nom \u00abHephaistos\u00bb (no documentat en mic\u00e8nic, en d\u00f2ric \u00abAphaistos\u00bb) \u00e9s d&#8217;etimologia no resolta. Un origen indoeuropeu es considera improbable; la majoria dels investigadors, entre ells Robert Beekes, suposen un origen pregrec. La vinculaci\u00f3 amb l&#8217;illa volc\u00e0nica de Lemnos i amb els sintis no grecs recolza aquesta tesi.<\/p><p>Els sintis, que segons Homer recullen Hephaistos despr\u00e9s de la seva caiguda, s\u00f3n considerats per la recerca una poblaci\u00f3 pregrega de l&#8217;Egeu septentrional, possiblement amb vincles anatolis o tracis.<\/p>\n<p>\u00c9s notable l&#8217;abs\u00e8ncia de documentaci\u00f3 mic\u00e8nica. Mentre que la majoria dels d\u00e9us ol\u00edmpics estan atestats en les tauletes en lineal B, Hephaistos hi \u00e9s completament absent en els textos mic\u00e8nics trobats fins ara.<\/p><p>Aix\u00f2 podria indicar que el d\u00e9u es va incorporar al <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt dels d\u00e9us d'una religi\u00f3 o cultura.\" tabindex=\"0\">pante\u00f3<\/span> grec nom\u00e9s despr\u00e9s de l&#8217;esfondrament de la cultura palatina mic\u00e8nica, possiblement arran dels contactes amb les illes volc\u00e0niques de l&#8217;Egeu septentrional i amb les divinitats ferreres anat\u00f2liques de la fase de transici\u00f3 a l&#8217;edat del ferro.<\/p>\n<p>El parentiu teol\u00f2gic d&#8217;Hephaistos amb les divinitats ferreres hurro-hitites ha estat estudiat sistem\u00e0ticament per Sandra Blakely (\u00abMyth, <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"Una seq\u00fc\u00e8ncia regulada d'accions simb\u00f2liques amb significat religi\u00f3s o cultural.\" tabindex=\"0\">ritual<\/span> and Metallurgy in Ancient Greece and Recent Africa\u00bb, 2006) i per Walter Burkert.<\/p><p>En particular, l&#8217;hitita \u00abHasamil\u00bb i l&#8217;hurrita \u00abKothar-wa-Hasis\u00bb (a Ugarit conegut com K\u00f6thar) mostren similituds estructurals amb l&#8217;Hephaistos grec: tots tres s\u00f3n creadors de les armes dels d\u00e9us, tots tres tenen un estatus corporal inusual, tots tres es localitzen en tallers situats en llocs extraordinaris.<\/p><p>Aquest parentiu suggereix una antiga tradici\u00f3 de la Mediterr\u00e0nia oriental sobre el ferrer div\u00ed, en la qual s&#8217;insereix l&#8217;Hephaistos grec.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-11c86b5 e-con-full e-flex e-con e-child\" data-id=\"11c86b5\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-cce63ef elementor-widget elementor-widget-heading\" data-id=\"cce63ef\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"heading.default\">\n\t\t\t\t\t<h2 class=\"elementor-heading-title elementor-size-default\">Fonts<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-657621d elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"657621d\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<footer class=\"iwg-literatur\"><p>Homer, \u00abIl\u00edada\u00bb I, 571 a 600 (caiguda de l&#8217;Olimp), XVIII, 369 a 617 (Escut d&#8217;Aquil\u00b7les); \u00abOdissea\u00bb VIII, 266 a 366 (Afrodita i Ares). Hes\u00edode, \u00abTeogonia\u00bb 927 a 929 (naixement). \u00c8squil, \u00abPrometeu encadenat\u00bb 1 a 87. P\u00edndar, \u00abOdes Ol\u00edmpiques\u00bb VII, 35 a 38. Apol\u00b7loni de Rodes, \u00abArgon\u00e0utiques\u00bb IV, 1638 a 1693 (Talos).<\/p><p>Apol\u00b7lodor, \u00abBiblioteca\u00bb, I, 3, 5 i III, 14, 6 (Erictoni). Paus\u00e0nies, \u00abDescripci\u00f3 de Gr\u00e8cia\u00bb, I, 14 (Hefesteion), II, 24 (Argos). Virgili, \u00abEneida\u00bb VIII, 416 a 453. Walter Burkert, \u00abGriechische Religion\u00bb, Stuttgart 1977. Marcel Detienne, Jean-Pierre Vernant, \u00abLes ruses de l&#8217;intelligence. La m\u00e8tis des Grecs\u00bb, Paris 1974. Karl Ker\u00e9nyi, \u00abDie <span class=\"iwg-fachbegriff\" data-tooltip=\"El conjunt de les narracions divines transmeses d'una cultura.\" tabindex=\"0\">Mythologie<\/span> der Griechen\u00bb, Z\u00fcrich 1951.<\/p><\/footer>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":3,"featured_media":2983,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_header_footer","meta":{"_yoast_wpseo_focuskw":"Hefest","_yoast_wpseo_title":"Hefest \u2013 D\u00e9u ferrer del foc | iWell Guard","_yoast_wpseo_metadesc":"Hefest \u00e9s el d\u00e9u ferrer grec, mestre del foc i de l'artesania. Fill d'Hera, marit d'Afrodita. Mite i culte.","_yoast_wpseo_meta-robots-noindex":"","_yoast_wpseo_canonical":"","_angie_page":false,"gefaehrdungsstufe":"1","wesen_kultur":"","wesen_klasse":"","footnotes":""},"categories":[],"class_list":["post-171801","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO Premium plugin v27.7 (Yoast SEO v28.3) - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-premium-wordpress\/ -->\n<title>Hefest \u2013 D\u00e9u ferrer del foc | iWell Guard<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Hefest \u00e9s el d\u00e9u ferrer grec, mestre del foc i de l&#039;artesania. Fill d&#039;Hera, marit d&#039;Afrodita. Mite i culte.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Hefest\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Hefest \u00e9s el d\u00e9u ferrer grec, mestre del foc i de l&#039;artesania. Fill d&#039;Hera, marit d&#039;Afrodita. Mite i culte.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"iWell Guard\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-05T16:07:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos.webp\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1536\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/webp\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/\",\"name\":\"Hefest \u2013 D\u00e9u ferrer del foc | iWell Guard\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_griechenland_hephaistos.webp\",\"datePublished\":\"2026-09-05T15:42:31+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-05T16:07:34+00:00\",\"description\":\"Hefest \u00e9s el d\u00e9u ferrer grec, mestre del foc i de l'artesania. Fill d'Hera, marit d'Afrodita. Mite i culte.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_griechenland_hephaistos.webp\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/goetter_griechenland_hephaistos.webp\",\"width\":1024,\"height\":1536,\"caption\":\"D\u00e9us de la tradici\u00f3 grega.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/hefest\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Start\",\"item\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?page_id=171333\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Hefest\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"name\":\"iWell Guard\",\"description\":\"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"Ittermann electronic GmbH\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/05\\\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png\",\"width\":1182,\"height\":237,\"caption\":\"Ittermann electronic GmbH\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/iwell-guard.com\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/pantip.com\\\/profile\\\/9367242\",\"https:\\\/\\\/micro.blog\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.diggerslist.com\\\/iwellguard\\\/about\",\"https:\\\/\\\/skitterphoto.com\\\/photographers\\\/2870314\\\/iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/iwellguard.wordpress.com\\\/2026\\\/06\\\/06\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/hub.docker.com\\\/u\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.pinterest.com\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/bit.ly\\\/m\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/entre-vos-mains.alsace.eu\\\/profiles\\\/iwellguard\\\/activity\",\"https:\\\/\\\/gravatar.com\\\/reallybeded8fd34\",\"https:\\\/\\\/naijamatta.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/www.goodreads.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/profile.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/\",\"https:\\\/\\\/experiment.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/wakelet.com\\\/@iWellGuard82270\",\"https:\\\/\\\/www.chordie.com\\\/forum\\\/profile.php?id=2555664\",\"https:\\\/\\\/www.instapaper.com\\\/p\\\/17757966\",\"https:\\\/\\\/www.mapleprimes.com\\\/users\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/businesslistingplus.com\\\/profile\\\/iwell-guard\\\/\",\"https:\\\/\\\/telegra.ph\\\/iWell-Guard-06-06\",\"https:\\\/\\\/pbase.com\\\/iwellguard\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/b.hatena.ne.jp\\\/iwellguard\\\/20260607#bookmark-4788405196491818882\",\"https:\\\/\\\/fliphtml5.com\\\/home\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/anyflip.com\\\/homepage\\\/cmiwl#About\",\"https:\\\/\\\/transfur.com\\\/Users\\\/iwellguard\",\"http:\\\/\\\/delphi.larsbo.org\\\/user\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/jobs.lajobsportal.org\\\/profiles\\\/8380803-iwell-guard\",\"https:\\\/\\\/md.chaosdorf.de\\\/s\\\/jfbe5SBdJD\",\"https:\\\/\\\/www.lingvolive.com\\\/en-us\\\/profile\\\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\\\/translations\",\"https:\\\/\\\/www.fitday.com\\\/fitness\\\/forums\\\/members\\\/iwellguard.html\",\"https:\\\/\\\/www.mymeetbook.com\\\/iwellguard\",\"https:\\\/\\\/pxhere.com\\\/en\\\/photographer-me\\\/5040798\",\"https:\\\/\\\/disqus.com\\\/by\\\/iwellguard\\\/about\\\/\",\"https:\\\/\\\/pastelink.net\\\/hjwciqwq\",\"https:\\\/\\\/pubhtml5.com\\\/homepage\\\/scjhn\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.bitchute.com\\\/channel\\\/2O2eOKzNqujT\",\"https:\\\/\\\/audiomack.com\\\/iwellguard\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO Premium plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Hefest \u2013 D\u00e9u ferrer del foc | iWell Guard","description":"Hefest \u00e9s el d\u00e9u ferrer grec, mestre del foc i de l'artesania. Fill d'Hera, marit d'Afrodita. Mite i culte.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Hefest","og_description":"Hefest \u00e9s el d\u00e9u ferrer grec, mestre del foc i de l'artesania. Fill d'Hera, marit d'Afrodita. Mite i culte.","og_url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/","og_site_name":"iWell Guard","article_modified_time":"2026-09-05T16:07:34+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":1536,"url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos.webp","type":"image\/webp"}],"twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/","name":"Hefest \u2013 D\u00e9u ferrer del foc | iWell Guard","isPartOf":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos.webp","datePublished":"2026-09-05T15:42:31+00:00","dateModified":"2026-09-05T16:07:34+00:00","description":"Hefest \u00e9s el d\u00e9u ferrer grec, mestre del foc i de l'artesania. Fill d'Hera, marit d'Afrodita. Mite i culte.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/#primaryimage","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos.webp","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/goetter_griechenland_hephaistos.webp","width":1024,"height":1536,"caption":"D\u00e9us de la tradici\u00f3 grega."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/hefest\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Start","item":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?page_id=171333"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Hefest"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","name":"iWell Guard","description":"Schutz vor dunklen Einfl\u00fcssen","publisher":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#organization","name":"Ittermann electronic GmbH","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","contentUrl":"https:\/\/iwell-guard.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Ittermann-Logo-1182x237-1.png","width":1182,"height":237,"caption":"Ittermann electronic GmbH"},"image":{"@id":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/pantip.com\/profile\/9367242","https:\/\/micro.blog\/iwellguard","https:\/\/www.diggerslist.com\/iwellguard\/about","https:\/\/skitterphoto.com\/photographers\/2870314\/iwell-guard","https:\/\/iwellguard.wordpress.com\/2026\/06\/06\/iwell-guard\/","https:\/\/hub.docker.com\/u\/iwellguard","https:\/\/www.pinterest.com\/iwellguard\/","https:\/\/bit.ly\/m\/iwellguard","https:\/\/entre-vos-mains.alsace.eu\/profiles\/iwellguard\/activity","https:\/\/gravatar.com\/reallybeded8fd34","https:\/\/naijamatta.com\/iwellguard","https:\/\/www.goodreads.com\/iwellguard","https:\/\/profile.hatena.ne.jp\/iwellguard\/","https:\/\/experiment.com\/users\/iwellguard","https:\/\/wakelet.com\/@iWellGuard82270","https:\/\/www.chordie.com\/forum\/profile.php?id=2555664","https:\/\/www.instapaper.com\/p\/17757966","https:\/\/www.mapleprimes.com\/users\/iwellguard","https:\/\/businesslistingplus.com\/profile\/iwell-guard\/","https:\/\/telegra.ph\/iWell-Guard-06-06","https:\/\/pbase.com\/iwellguard\/iwellguard","https:\/\/b.hatena.ne.jp\/iwellguard\/20260607#bookmark-4788405196491818882","https:\/\/fliphtml5.com\/home\/iwellguard","https:\/\/anyflip.com\/homepage\/cmiwl#About","https:\/\/transfur.com\/Users\/iwellguard","http:\/\/delphi.larsbo.org\/user\/iwellguard","https:\/\/jobs.lajobsportal.org\/profiles\/8380803-iwell-guard","https:\/\/md.chaosdorf.de\/s\/jfbe5SBdJD","https:\/\/www.lingvolive.com\/en-us\/profile\/9ecaeaca-ce11-4e51-9e71-01d55e2bff36\/translations","https:\/\/www.fitday.com\/fitness\/forums\/members\/iwellguard.html","https:\/\/www.mymeetbook.com\/iwellguard","https:\/\/pxhere.com\/en\/photographer-me\/5040798","https:\/\/disqus.com\/by\/iwellguard\/about\/","https:\/\/pastelink.net\/hjwciqwq","https:\/\/pubhtml5.com\/homepage\/scjhn\/","https:\/\/www.bitchute.com\/channel\/2O2eOKzNqujT","https:\/\/audiomack.com\/iwellguard"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171801","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=171801"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/171801\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=171801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/iwell-guard.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=171801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}